dilluns, 31 d’octubre de 2011

Tu tries (III).

La historia ve d’aquí.

Mentre es mirava al mirall d’un lavabo que no era el seu, va pensar que, malgrat no tenir ganes de dutxar-se, hi havia quelcom que desconeixia que l’empenyia a desvestir-se i posar-se dintre de la banyera. Banyera? Umm... de què li sonava aquella paraula a més a més de ser el lloc on hom podia quedar ben net i polit? De fet, amb una mica de desodorant i colònia hagués passat. Quelcom ràpid per sortir del pas. Va desvestir-se, va tornar-se a mirar al mirall totalment nu, va gratar-se un parell de vegades la galta dreta del cul i va descórrer les cortines de la banyera. Ostres, la banyera ja era plena! A la paret, enganxat a les rajoles, hi havia un post-it fosforescent amb una nota: “He omplert la banyera d’aigua freda”. Sense signatura. Ostres, aquesta frase li sonava molt... On l’havia sentida abans? Què li recordava? Va alçar la cama i va sucar el dit gros del peu esquerra a l’aigua. La nota no enganyava. Aigua ben freda. Però si jo sóc incapaç de suportar l’aigua freda! , es va dir. Només el fet d’introduir la mà a dintre per treure el tap ja li feia venir esgarrifances. Saps què, no et dutxaràs... Dit i fet! Quan va donar la volta va relliscar amb la catifa dels peus i patapaf!, va caure dintre la banyera. L’aigua estava glaçada! Fet i fet aquell dia era el dia dels cops. Ja no li’n venia d’un. Va posar-se dempeus ràpidament i va sortir de la banyera donant per fet que allò ja comptava com a dutxa, malgrat aquella força desconeguda que l’empenyia a rentar-se ben rentat.

El problema següent se li va presentar quan va veure que la roba amb la que anava vestit abans de posar-se a la banyera (de què li seguia sonant aquella paraula?) ja no estava al terra on l’havia deixada. Ara hi havia una banqueta petita amb una equipació Kappa del Barça de fa molts anys. Va desplegar la samarreta i va veure que a l’esquena hi havia imprès el número 9 i el nom del Kodro. Però allò què era, un malson?

Va sortir al carrer disfressat amb el vestit del Barça i va dirigir-se al punt de trobada que li havia indicat la noia. De sobte, arribant, el va aturar un venedor de la ONCE.

- Compri’m un cupó, que aquest toca segur. Compri’m un cupó!


Tu tries:
a) Compra un cupó.
b) No compra un cupó.

16 comentaris:

XeXu ha dit...

Saps que en Kodro ara és entrenador d'un equip de les categories inferiors de la Real Sociedad? Ja veus... triomfant com sempre.

Jo compraria un cupó. Vaja, si fos jo, no el compraria, però què es pot esperar d'un paio que va pel món disfressat de Kodro? Doncs que el compri, va. Amb sort potser es podrà costejar una equipació de Prosinecki...

pons007 ha dit...

jo em decanto per no comprar-lo

Lluïsa ha dit...

I tant si l'ha de comprar! Clar que amb tot el que li està passant a aquest pobre, ves a saber com s'ho farà per comprovar si ha guanyat o no.

alba ha dit...

Com coi vols que compri ni cupó ni barra de pa ni res de res, des de quan les equipacions del barça porten butxaques per portar pessetes? És que se t'ha de dir tot eh!! No compra res! Pobre carallot!!!

helena arumi ha dit...

És clar que ha de comprar el cupó. Tot el que li ha succeït són senyals que el conscient no sap desxifrar.
Què seria de la vida sense la il·lusió que una mica de màgia encara és possible?

Assumpta ha dit...

Ostres, jo anava a dir que el compra... però, clar, té raó l'ALBA, l'equipació del Barça no té butxaques... o és que també ha agafat la bossa i t'has oblidat de dir-ho? :-)

En cas afirmatiu, doncs que el compri!! :-))

Anònim ha dit...

Que el compri. Ja trobarà un lloc on guardar-lo.

Mama

Alba ha dit...

Em tens ben enganxada als "Tu tries"!! que guay! Sempre m'han agradat aquells contes on podies "relativament" escollir tu el que passaria després.

Que compri el cupó, qui sap que també té un amic (com el teu que va predir els gols de Messi) i li arriba a tocar alguna cosa!

garbi24 ha dit...

Mai pots refusar lteria quan te l'ofereixen......o sigui compra cuponazo

MBosch ha dit...

No sé si ja és massa tard però jo dic que compra el cupó.

Barcelona m'enamora ha dit...

Has introduït la banyera d'aigua freda!!! Clarooo....el teu personatge no es podia fer una vulgar dutxa, havia de ser una banyera!

Jo voto perquè compri un cupó, que ajudi a l'Once i encara farà sort...però una pregunta, porta quartos? Però si em sembla que els típics pantalons Kappa no tenen butxaques...o com a màxim una d'aquelles petites interiors que no hi cap res!

Barcelona m'enamora ha dit...

Per cert, pels que no portem gaire per aquí, perquè és diu així el teu blog??? Ara m'ha picat la curiositat!

Yáiza ha dit...

Com l'ha de comprar? Però si no porta ni un duro a sobre!!! ;)

Jordi ha dit...

Caram, quines polèmiques busqueu tots plegats!! hehehe a veure què m'empesco amb això de la butxaca.

Barcelona m'enamora: t'explico la història del nom. Estava creant el bloc i no sabia com dir-li. Llavors va trucar-me l'Alba al telèfon i vam estar xerrant una estona. Era estiu i em va comentar que s'havia omplert la banyera d'aigua freda. Se'm va encendre la bombeta i vaig dir: "Habemus nom"!

Yáiza ha dit...

Mira que bé, i de pas m'assabento jo del perquè del nom del bloc!! ;)

Barcelona m'enamora ha dit...

Oh, quina sortida!!! ;)