Aquí, en no primícia (perquè crec que ja ha voltat molt) us deixo el vídeo de la promoció del llibre “365 contes. Un any de contes”.
(dempeus) Plas... plas... plas...!! Què, com se us ha quedat el cos? Bo, no? Uff! Jo l’assimilaria gairebé a un gol del Messi, amb tots els respectes. És a dir, una obra d’art.
Ah!, que encara no sabeu de què va tot això d’aquest llibre? Us en faig cinc cèntims. La fantàstica idea surt de la blocaire Bajoqueta que un bon dia va despertar-se i es va preguntar: “Per què no muntar un bloc on es publiqui un conte cada dia durant un any?”. I tot seguit va proposar la idea i la cosa (vull dir, la idea) va agradar. I com que la cosa/idea va agradar i el bloc era obert a tothom, la gent va començar a escriure contes (això sí, històries que no tinguessin més de 365 paraules). I com que la gent va començar a escriure contes (d’aquests que tinguessin 365 paraules o menys), la Bajoqueta va tenir feina a assignar-los un número i un dia de publicació. Tot això fins arribar a 365 (vés, aquell any no era de traspàs). I així, i amb voluntat, empeny, ganes, força, energia, tenacitat, vitalitat, lluita i alguna cosa més, la nostra protagonista matxambradora de tot plegat no va descansar fins que aquests contes van prendre forma de llibre, els beneficis dels quals es destinaran a algun projecte solidari.
Ah! Jo hi col·laboro amb tretze contes. He fet el que he pogut. No sigueu gaire durs amb les crítiques...
(dempeus) Plas... plas... plas...!! Què, com se us ha quedat el cos? Bo, no? Uff! Jo l’assimilaria gairebé a un gol del Messi, amb tots els respectes. És a dir, una obra d’art.
Ah!, que encara no sabeu de què va tot això d’aquest llibre? Us en faig cinc cèntims. La fantàstica idea surt de la blocaire Bajoqueta que un bon dia va despertar-se i es va preguntar: “Per què no muntar un bloc on es publiqui un conte cada dia durant un any?”. I tot seguit va proposar la idea i la cosa (vull dir, la idea) va agradar. I com que la cosa/idea va agradar i el bloc era obert a tothom, la gent va començar a escriure contes (això sí, històries que no tinguessin més de 365 paraules). I com que la gent va començar a escriure contes (d’aquests que tinguessin 365 paraules o menys), la Bajoqueta va tenir feina a assignar-los un número i un dia de publicació. Tot això fins arribar a 365 (vés, aquell any no era de traspàs). I així, i amb voluntat, empeny, ganes, força, energia, tenacitat, vitalitat, lluita i alguna cosa més, la nostra protagonista matxambradora de tot plegat no va descansar fins que aquests contes van prendre forma de llibre, els beneficis dels quals es destinaran a algun projecte solidari.
Ah! Jo hi col·laboro amb tretze contes. He fet el que he pogut. No sigueu gaire durs amb les crítiques...
5 comentaris:
Recordman Banyeres fent propaganda. Segurament només et supera la Bajo en contes, i després vinc jo, que hi era des del principi. Em va encantar aquell projecte quan era humil i entre amics. També m'agrada ara que s'ha convertit en paper. El nostre llibre ja ha sortit, Banyeres. És de tots. Quina alegria. Jo també en parlaré quan el tingui a les mans.
Tretze contes! Això és un 3,56% del llibre! Està molt bé! Jo hi participo només amb un conte, i també em fa molta il·lusió. És d'aquelles aventures que sempre acaben bé. A veure si ens veiem en alguna presentació.
un gran projecta que al final ha vist la llum, ja tinc ganes de tenir-lo entre mans. A veure si ens veiem a la presentació....
XeXu: com a bon lector ja he encarregat el meu llibre també. Tinc moltes ganes de tenir-lo entre les mans!
Jeremies Soler: ostres, ets un gran estadista! Jo com que sóc de lletres... :-) Sí, sí, jo aniré a la presentació del dia 21, a veure si ens saludem!
joan gasull: Bé, ja he vist que últimament et deixes de pseudònims i dones la cara amb el nom de veritat :-)
Doncs anirem a la presentació del dia 21 d'abril. Si estàs allà, ens saludarem efusivament!
Enhorabona Jordi! Segur que quan el tinguis a les mans n'estaràs orgullós
Publica un comentari a l'entrada