dimarts, 20 de març del 2012

París bé val una Ultra Trail.

No, no estic parlant de la segona entrega de la pel•lícula “París bien vale una moza” protagonitzada Alfredo Landa i algú que altre més que no tinc el gust de recordar.

(Sé que més d’un en aquest punt s’ha emportat una decepció.)

Tampoc estic fent referència a cap pel·lícula protagonitzada pel gendarme Luis de Funes amb París com a teló de fons.

(Sé que els que abans no us havíeu emportat una decepció, aquest ha estat el punt d’inflexió perquè us l’emporteu. Em sap greu.)

Només era un títol dolent original per dir-vos que aquest divendres pel matí marxo cap a París, que no em busqueu per Barcelona i rodalies que no m’hi trobareu. Ai, París, l’amour, el Sena, les champs Elyssess, l’etapa final del Tour de France, ... noooooo! Vaig a París a intentar assolir l’objectiu que m’he marcat per aquesta temporada: acabar l’Eco-Trail de París. No sigueu impacients, que tot seguit us explico de què va.

Imagineu que en un bombo (estil sorteig de Champions) tenim números: un 80, un 13 i un 1.500. Bé! En un altre bombo hi ha unitats de mesura: metres de desnivell positiu, quilòmetres i hores. Doncs bé, es tracta de que intenteu fer combinacions factibles per endevinar la distància, el temps límit i el desnivell positiu de la prova. Va, que us dono umm... cinc segons.

Un.

Dos.

Tres.

Quatre.

Cinc.

Temps! Doncs, com evidentment no puc anar a fer 1.500 quilòmetres en 80 hores, ni 13 quilometres en 1.500 hores, ni 13 quilòmetres en 80 hores, doncs la prova, donant per suposat que els 1.500 metres són el desnivell positiu, consisteix en recórrer 80 quilòmetres en un temps màxim de 13 hores. I que com es fa això? Doncs corrent molt! Ah! Amb l’afegitó especial de que acaba al primer pis de la torre Eiffel. L’encant convertit en prova esportiva. (suspir)

Aquí us deixo una fotografia amb el material que duré a la motxilla:

Sí, l’estelada és per desplegar-la a l’arribada mentre creu-hi la línia de meta. Això si aconsegueixo arribar, és clar. No dubteu, però, que hi posaré tot el que estigui de la meva part per convertir aquest repte en una realitat (i no morir en l’intent, que diu aquell).

Bé, i un croquis del recorregut:


Uff! Quines ganes de ser allà ja!

13 comentaris:

El porquet ha dit...

Neeeen! Això deixa la meva marató en una coseta raquítica! Déu n'hi do!

Endavant, molt coratge (que el necessitaràs), molts ànims i a córrer amb cap!

Jo t'acompanyaré des de l'asfalt barceloní!

Yáiza ha dit...

Jordi, estàs fataaaal!! (perdoneu, però algú ho havia de dir!!!). Mare meva, 80km? Cal? No estaries content sortint de Versailles? No, ja veig que no... Mare meva, i per rematar-ho, pujar fins al primer pis de la Tour! Oh la là! Em penso que m'aproparé a veure com arribeu... per veure l'estelada i prou eh! I de pas, retransmetre als blocaires quina cara feies a l'arribar!

Yáiza ha dit...

I per cert, no, no farà fred. Dissabte, mínima de sis graus i màxima de 19! A més, als afores fa més fred que a la ciutat, així que a mida que et vagis apropat anirà febt més caloreta... Clar que si se't fa de nit, potser refrescarà!

Joan ha dit...

Caram, caram, diu un altre maratonià empetitit.

McAbeu ha dit...

De les diferents combinacions que ens deixes triar, jo seria més dels de fer 13 quilòmetres en 80 hores.
Així que rep tota la meva admiració i els meus ànims més fervents per la proesa que et proposes.
Que vagi tot molt bé i esperem llegir-ne la crònica aquí mateix.

Sergi ha dit...

Doncs jo hagués preferit que fossin 13 quilòmetres en 1500 hores (i 80 cm de desnivell positiu). Així encara m'hi veuria amb cor. Però res, que això t'ho deixo per tu, i ja de pas aprofito per acomiadar-te altre cop perquè auguro una altra llarga temporada sense la Banyera. Potser moooooolt llarga. I no hauries de fer-ho, que com diu l'Assumpta, el Barça et necessita, ha estat tornar tu i tornar a aixecar el vol...

Jordi ha dit...

El porquet: uff, no sé que dir-te. És cert que gairebé dobla la distància, però l'asfalt és molt feixuc i veure sempre cases i cases i cases molt avorrit!
Moltíssimes gràcies pels ànims. Els guardo a la caixeta per quan allà els necessiti.
Molta sort per tu també. Ja faràs crònica, no? Per saber com ha anat.

Yáiza: hahaha fatal? Ostres, doncs em faria il·lusió tenir un suport barceloní allà! jejeje El que passa que no sé el temps que invertiré. Crec que unes 12 hores, i fer-te rondar per allà a les 12 de la nit... bé, de totes maneres si estàs et saludaré efusivament. La meva parella també va, però d'acompanyant. Així que si veus una noia amb una estelada, rossa i amb ulleres, saluda-la!

Gràcies per les dades! Així veig que no farà gaire fred. Una mica d'abric sí que portaré, sobretot per l'arribada que quan em refredi tremolaré.

Joan: Tu també fas maratons? Ostres, això és una plaga! :-) Com li he dit al porquet a dalt de tot, a mi tant d'asfalt m'empalaga! :-) Molta sort si còrrer diumenge a Barcelona.

mcAbeu: ja sabia jo que tu, espavilat que ets amb això de les endevinalles, triaries l'opció fàcil! :-)

XeXu: hahaha 80 centímetres de desnivell!! Va home, va, que allà anem a patir!
Temporada llarga no, home no! Intentaré fer crònica de la cursa per fer-vos-en cinc cèntims del patiment acumulat!

Assumpta ha dit...

Molta sort, molts ànims, molta energia!! :-))

Volem veure foto amb l'estelada conquerint París!! :-))

I... recorda, en XEXU, també s'ha adonat que el Barça necessita que siguis un blogaire actiu... pensa-hi. Reflexiona.

Jordi ha dit...

Assumpta, moltíssimes gràcies! Si tot va bé la tindreu. Uix, ja m'has fet emocionar!

El que em passa amb les cròniques del Barça és que els partits acaben tant tard i estic de feina fins a dalt que no tinc temps d'escriure-les.

Ma. Victòria ha dit...

Ànims, tu pots i deixa l’estelada ben amunt!!!

Mama

Tu, jo i l'Otis ha dit...

ostres! ets un valent!!

Molts ànims i molta força! Que l'estelada pugi a la Torre Eiffel, no només al primer, sinó fins a dalt de tot!

neus ha dit...

Molt bona marxa Jordi!!! Que vagi molt bé. Cuida't!

MBosch ha dit...

Hòsti, t'admiro molt. Jo fa poc vaig córrer deu quilòmetres en una hora i ja em creia el puto amo (val a dir que la zona tenia molt desnivell...)

Doncs res, ànims! I l'estelada que no falti!