diumenge, 23 de desembre del 2007

Set punts de sutura.

Eren les cinc de la tarda i ja estàvem fent cua al bar de sempre per entrar. Érem els segons. El partit, evidentment, s’ho valia. El primer derbi de la temporada, i al Camp Nou. Havíem d’agafar un bon lloc, prop de la pantalla gegant on un projector vomita les imatges del digital plus. Hem hagut de fer cua durant mitja hora abans que, a dos quarts de sis, l’encarregat del bar decidís obrir les portes i que les quinze persones que estàvem esperant corréssim com a possessos per aconseguir un bon lloc. Objectiu complert: tercera fila a l’amfiteatre de la planta de sota, però sense taula, ja que han decidit els de l’establiment que avui de taules res, ja que les previsions de cara al partit eren: gent, gent i més gent. I, per tant, es necessitaven cadires, cadires i més cadires.

I les previsions (les nostres baixant d’hora per agafar lloc i les del bar) s’han complert: a les sis ja no hi havia seients lliures, a dos quarts de set el bar ja era ple de gom a gom amb la gent de peu encaixada com un tetris on podia i a tres quarts de set baixava per les escales un home amb una cadira de càmping a les mans d’aquelles plegables i sense respatller que sense cap mena de pudor l’ha plantat allà en mig entre la sorpresa de tots. Això sí que és ser previsor!! Prenc nota per la propera vegada!!

De sobte, els nois que teníem davant s’ha posat a cridar assenyalant les escales: “Osama Bin Laden, Osama Bin Laden” i jo he pensar: “Tate!!, ja l’hem trobat. I amb el que li està costant al Bush de fer-ho i resulta que el tenim per aquí i és del Barça!!”. Em giro cap a les escales i veig com baixa un xaval jove escanyolit amb barba i pantalons del xandall i com tots se li tiren a sobre a abraçar-lo al crit d’ ”Osama, Osama”. Gran!!

Quan he vist l’alineació del Barça m’ha agradat. De fet el gran debat de la setmana de si Ronaldinho i Deco començarien a la banqueta ha quedat resolt: els dos titulars. La meva aposta era que, amb la baixa de Messi per la lesió, em quedava amb Ronaldinho (amb el que tenim ara i jugant com juga) amb els ulls tancats abans que amb Giovani Dos Santos per l’equip titular. En canvi em pensava que Rijkaard seguiria fent jugar a Gudjonhsen en detriment de Deco.

A falta de vuit minuts per començar el partit l’ambient era espectacular. Crits de “Barça, Barça!!” retronaven entre les quatre parets del bar i les goles de la gent que omplia el local cantaven i animaven l’equip blaugrana. Jo estava molt nerviós, tremolant (i no exagero). Tenia un formigueig a la panxa d’aquells que et reserves per les ocasions especials i que no eren més que purs nervis.

Puntual ha començat el clàssic i amb els nervis a flor de pell i la tremolor a tot el cos he picat de mans. M’he girat i he vist tot de cares demanant guerra i ulls injectats en sang demanant als jugadors del Barça vendetta per lo de la temporada passada.

El Madrid ha tingut la primera ocasió i Valdés s’ha lluit. De sobte, darrera meu, s’han aixecat unes veus potents que cridaven: “¡¡Víctor Valdés, es de Hospitalet!! ¡¡Víctor Valdés es de Hospitalet!!”. M’he quedat estorat i m’he posat a riure com un condemnat. Molt bona aquesta!! Clar que més tard també els mateixos han cridat: “¡¡Samuel Eto’o es del Guinardó!! ¡¡Samuel Eto’o es del Guinardó!!”. I a la meva pregunta a la segona part de si sabien d'on era Touré Yaya van contestar-me que potser era de Cornellà...

I arriba el minut fatídic: el trenta-cinc, on el Madrid, després d’un contraatac muntat per Van Nistelrooy i Baptista, ha acabat amb gol d’aquest últim. Mala sort!!

El descans ha servit per intercanviar opinions entre els contertulians del bar: som optimistes, però el Madrid està fent un partit molt seriós en defensa i costarà marcar. També estem d’acord en que l’equip blanc va de cara a barraca i el Barça va a fer-ho maco i espectacular i no és gens efectiu. Aquí està la gran diferència.

La segona part ha estat pitjor que la primera: un Barça que li posava moltes ganes però que no li sortia res, ja que el Madrid, amb els deures fets, s’ha dedicat a tancar-se al darrera i a esperar les pobres envestides dels blaugranes. Recordo lleugerament que darrera meu en algun moment de la segona part he sentit un crit que deia: “¡Todos somos Julio Alberto!”, que no sé a què deuria venir... Quan ha sortit Bojan substituint Xavi, el bar ha embogit i ens hem posat dempeus per esperonar els homes de Rijkaard (ens hauran sentit?). Però res de res... Tot gris. Iniesta era l’únic que ho provava i intentava desequilibrar. Més crits de l'estil "Madrid se quema, se quema Madrid..." (acompanyat pel comentari final d'un noi avispat que m'ha sorprès: "Como el Windsor ese", imagino que hauria de fer referència a aquell edifici d'oficines de Madrid que va incendiar-se i que segons sembla hi havia fantasmes dintre ja que mentre cremava es van veure llums encesos i gent passejant per dintre). Finalment, els tres punts han volat cap a Madrid. Tres punts que situen el Barça a set punts dels blancs.

Sortint del bar he rebut un missatge al mòbil del Ramon, un company de feina d'aquells que diu que abans era del Barça però que ara és de l'Espanyol (i del que estic més que segur que porta el calendari del Madrid a la cartera). Dos paraules: "Feliz Navidad!". Molt bona aquesta!! He rigut molt!! Però... què cabróoooo!! Quin mal que ha fet!! Com a bon culé l'he contestat amb bones paraules i felicitant-lo...

EN POSITIU.
Iniesta ha estat un cop més el jugador més desequilibrant del Barça. Ho he intentat, però era ell contra tots.

La lesió de Puyol no és greu. Ha tingut una topada fortuïta amb Raul on aquest li ha deixat marcat tots els tacs al genoll esquerra del de la Pobla.

S’acaba l’any 2007. Un any que tota la culerada segurament intentarà oblidar el més aviat possible.

EN NEGATIU.
Doncs crec que moltes coses:
a) Fi de la ratxa a casa on, en Lliga, el Barça havia guanyat els vuit partits que havia disputat.
b) El Barça no ha marcat cap gol, cosa que no succeïa des de feia moooolt...
c) La impotència mostrada per l’equip del Barça que avui no li sortia res, però no per demèrit seu, sinó per mèrit del Madrid. Crec que han estat superiors en totes les línies de joc. Només un cop de sort (passada màgica de Ronaldinho, una jugada individual de Samuel Eto'o, un rebot estrany) hagués fet possible que el Barça empatés el partit.
d) Anímicament és un cop molt dur, i espero que en Frank sàpiga aixecar la moral dels jugadors.
e) Segueixo?

MISSATGE FINAL.
Crec que hem de tenir fe en aquest equip, és l’últim que ens queda. Recordo una cançó que vaig aprendre fa temps (no em pregunteu on) que deia quelcom semblant a:
"Fe no és esperar,
fe no és somiar.
Fe és penosa lluita de l’avui pel demà.
Fe és un cop de falç,
fe és donar la mà.
La fe no és viure d’un record passat.
"
Doncs en poques paraules, aquesta petita estrofa ho resumeix tot: no visquem de records passats (que van ser molt bons) i lluitem a cada partit per anar retallant mica en mica l’avantatge que ens treu el primer, tenint en compte que el Madrid ha visitat tots el camps difícils de primera divisió (menys el de l’Atlètic de Madrid) i, per tant, cedirà molts pocs punts. Ah!! I ja estic comptant amb la victòria al Bernabéu!!

4 comentaris:

Mariona ha dit...

A Can Barça s'ha de fer neteja i de la grossa! Començant per Roni, continuant per Etoo, etc. En fi esperem que el 2008 sigui millor futbolísticament parlant. Bones festes Jordi!!!!!!!

Jordi ha dit...

Doncs sí!! Neteja de la bona i aprofitar que tenim una bona fornada de futbolistes del planter: Bojan, Iniesta, Messi, etc... (I no he dit el Giovani Dos Santos!!).

Bones festes per tú també, Mariona!! I que l'any vinent vingui carregat de bones marques!!

XaviC ha dit...

Japo Casanovas: sempre tant optimista. Entre aquest comentari light i amariconat i el del teu estimat "home del temps" m'estic preocupant realment de si t'han castrat!!

Els del Barça van jugar com una colla de monyes i el Frankie no té collons de deixar a la banqueta a l'inútil acabat del Ronnie i a més fot l'Iniesta per l'altra banda...total Ronnie a tomar i el Frank per calzonazos també...

Jordi, espero que pel 2008 et recuperis i tornis a tenir una mica de xispa en els comentaris i no la mantega actual!!

T'estima: Xavi Sensei

Jordi ha dit...

Sensei:

Són els comentaris (els meus) d'un home desil·lusionat i que només li queda la fe per tirar endavant. Tens tota la raó: Ronaldinho al carrer!! I quan abans millor!! (desembre?). Però segueixo creient que era el millor situat per suplir a Messi (qualsevol abans del Giovanni!!).

Apa, bon any nou i que el 2008 sigui profitós per tots i ens dugui molts quilòmetres per poder caminar!!

Siau,
Jordi.