Exposició UTMB.

Ahir a dos quarts de nou de la nit a la botiga Vertic va tenir lloc una conferència/exposició a càrrec dels germans Terés (Jaume i Xesc) i d’en Manolo Real. Ja feia dies que me n’havia assabentat a través del blog dels dos germans Terés ( http://teres2.blogspot.com/ ) i vaig decidir que no me la podia perdre.

Després de la presentació inicial de l’esdeveniment, vam veure el vídeo en francès de l’any passat de la prova llarga (la que aquests any han augmentat en 163 km i 9.400 de desnivell acumulat) editat per l’organització de la UTMB (sí, sí, en francès perquè l’organització només ha tingut el detall de traduir-ho a l’anglès). Quines imatges!! Se’m posava la pell de gallina. Llàstima de l’idioma, que m’hagués permès seguir-ho amb tot luxe de detalls: dades, entrevistes i comentaris dels propis participants. Em quedo, a part de tot el paisatge (muntanyes i més muntanyes d’una preciositat increïble) amb dos punts: la sortida (plena de gent a rebentar aplaudint als participants que estaven esperant a la línia de sortida a que es donés començament a la prova) i l’arribada (les cares de felicitat i patiment dels participants que creuen la línia de meta).

Acabat el vídeo, va ser el torn dels parlaments i dels consells per tots els assistents a l’acte. Els tres conferenciants ja l’havien fet en alguna altra ocasió i és d’agrair que dediquin part del seu temps a consellar a la resta de participants que hi van per primera vegada. Com he dit abans, la xerrada estava orientada a la prova llarga de la UTMB i nosaltres farem la curta, però sempre es pot aprendre alguna cosa.

Entre molts dels consells que van donar m'agradaria destacar-ne tres:
- Motivació.
- Il·lusió.
- Per preparar-nos serveix qualsevol entrenament aeròbic realitzat de forma intensa i durant moltes hores a la setmana. Sobretot utilitzar el mètode CACO (caminar i córrer). El que hem de buscar és arribar a uns cent trenta quilòmetres setmanals.

Finalment m’agradaria acabar amb una frase que va dir en Jaume Terés: “Heu de pensar que és un somni, i que us el volen robar. I perquè aquest somni no se us escapi, heu d’estar posats a la carrera en tot moment i pensar que esteu aquí perquè voleu estar-hi”.