II Marxa Cap de Rec.

Aquest dissabte catorze de juny el Club Muntanyenc Sant Cugat organitza la segona edició de la Marxa Cap de Rec. La sortida és a les sis del matí des del refugi de Cap de Rec i l’arribada serà al mateix lloc. La distància total a cobrir són 53,4 quilòmetres i s’ha de superar un desnivell acumulat total de 5.250 metres (2.625 en positiu). Fa por!!

Hi ha canvis respecte l’any passat: s’ha eliminat el tros de pista de baixada que portava directament l’arribada (gràcies, Xavi!!) per un petit corriol de baixada que després haurem de remuntar. És a dir, que aquest any, en comptes de fer dos pujades (això sí, si mireu el perfil, quines dues pujades!! una de gairebé 1.000 metres i l’altre de 1.300) en farem tres (aquesta última i nova d’uns 200 metres).

Segons ens han informat els organitzadors d’aquesta marxa a la seva plana web ( http://capderec.wordpress.com/ ), hi ha força trossos nevats (arribant a gruixos de mig metre) i ens recomanen portar pals i polaines. Així que avui me n’aniré a comprar unes que no en tinc.

L’any passat ja vaig participar-hi i els records que tinc d’aquesta marxa són fabulosos. És, de llarg, la cursa més bonica de tota la CCCR i si no hi heu participat mai, valdria la pena que, sinó aquest any el que bé, féssiu un cop de cap i decidíssiu apuntar-vos-hi. Patireu molt, ja us ho dic d’entrada, però el que veuran els vostres ulls estarà per sobre d’aquest patiment. Finalment acabareu i us direu a vosaltres mateixos que sí, que ha valgut la pena participar-hi i que tot el patiment queda arraconat pel gran espectacle que us oferiran aquests paratges. No us enganyo!!

Els components de l’expedició els habituals: Xavi, Jordi Atleta, Josep, Maria, Txell, Dave, Raul i un servidor. El Jaume també bé, però com diu el Xavi, ell està a un altre nivell i diu que vol baixar de les nou hores. El temps invertit l’any passat va ésser d’onze hores i trenta-quatre minuts. Pronòstic per aquest any? Amb acabar-la em conformo!! És més llarga, hi haurà neu i les condicions seran pitjors enguany. Així que poc a poc i bona lletra. Recordo de la participació de l’any passat que faltant poc més d’un quilòmetre, quan veiem el refugi a la llunyania, el Dave va posar-se a córrer per arribar dignament (segons ell) i vaig haver de fer mans i mànigues per tal de poder-los seguir i no quedar despenjat. Estava tant cansat que les cames no responien. Va ser arribar al refugi, llençar els pals al terra i estar a punt de posar-me a plorar...

Ja només per acabar, donar les gràcies al Xavi Sensei per obrir-nos de nou la seva casa de Bolvir, on farem nit el divendres per tal de no fer la gran matinada dissabte sortint de Barcelona. Espero que aquest any ens torni a preparar aquells espaguetis tant bons que va fer-nos l’any passat i que vam menjar-nos amb tanta ànsia. Ah!! Un detall ara sí per posar fi al post. Bé, més que un detall una fotografia que pot resumir el que és la marxa Cap de Rec. Com que diuen que una imatge val més que mil paraules, us aconsello que mireu la foto que he annexat a l’article on apareix el Xavi de genolls al terra, passat ja el refugi de Perafita i encaminant-se cap al collet de Sant Vicenç, el punt i final de la segona pujada (la de 1.300 metres). Segons ell anava regulant!! No direu que no és una imatge colpidora...