Feia molt que no parlava i ahir ho fa fer per recordar que ell, el jugador que llueix (o lluïa perquè fa molt temps que no se’l veu sobre d’un terreny de joc) el número 10 del Barça, té la paella pel mànec. Que si vol marxar, marxarà. Que si vol quedar-se, es quedarà. Ell és qui decideix, que per això té contracte en vigor (fins el 2010) i cobra (que estrany, perquè sempre és qui paga el qui decideix). Es farà la seva voluntat vulgui o no el Barça. Ah!! I de pas ha quedat palès que té més cara que esquena. És un galtes. Tant se li’n fum el Barça, la seva afició, que va ser idolatrat per grans i petits, l’estima que li han tingut molts, ... Això no compta, ja que l’egoisme personal en aquest casos, passa davant del benefici col·lectiu.
En definitiva, és brasiler de pura sang, d’aqu
ells que fan bona la teoria que diu que un crack carioca (i ho faig extens als argentins) només pot durar dos o tres anys a un equip rendint al màxim nivell. Després, a fer el mateix que ells fan: negoci. Vendre’l per un preu elevant i santes pasqües. De veritat que tenia la sensació que aquest seria diferent a tots els Ronaldos, Romarios, Rivaldos, ... que han passat per Can Barça. Però finalment ha acabat complint-se la norma general. Com gairebé en tots els casos...
Ahir, aprofitant una intervenció al Canal brasiler Sport TV, va deixar anar les següents perles que m’agradaria analitzar una per una:
“No me preocupa mi situación. Tengo contrato con el Barça hasta el 2010.”
Tranquil, que a mi cobrant el que tu cobres jo tampoc estaria preocupat. Potser amb un parell de temporades jugant pensaria en la retirada i tot! De totes maneres, ja m’agradaria a mi tenir una feina on només et paguen per “treballar” dos hores al dia i després et deixen sortir de festa amb total impunitat. Això és un xollo!!
“Hasta el próximo 19 de julio no voy a decidir mi futuro. Todavía falta un mes para ello y en todo este tiempo pueden pasar muchas cosas.”
Moltes coses no sé si passaran, però que assistirà a moltes festes, gresques i batukades, això us ho asseguro que sí. I sí, fins el dinou de juliol, però... del 2050!.
“Estoy al margen de cualquier negociación, quien lo lleva todo es mi representante. Cuando él me diga que hemos cerrado un acuerdo, allí iré a jugar.”
Que no pateixi que el seu germà el farà anar on més benefici en puguin treure tots plegats. Es vendrà al millor postor, i si s’ha de quedar al Barça es quedarà. I si li’n donen més a un altre lloc, se n’anirà.
“Mi preocupación ahora es recuperarme bien para volver a jugar cuanto antes y para volver a la selección cuanto antes.”
Això, la selecció és lo primer. No el club que fa l’esforç per pagar-te aquestes quantitats astronòmiques que cobres a final de mes i que et fan viure com un autèntic rei...
“Si dios quiere voy a regresar.”
Bé, si Déu vol i si a tu et dona la gana.
En definitiva, és brasiler de pura sang, d’aqu
ells que fan bona la teoria que diu que un crack carioca (i ho faig extens als argentins) només pot durar dos o tres anys a un equip rendint al màxim nivell. Després, a fer el mateix que ells fan: negoci. Vendre’l per un preu elevant i santes pasqües. De veritat que tenia la sensació que aquest seria diferent a tots els Ronaldos, Romarios, Rivaldos, ... que han passat per Can Barça. Però finalment ha acabat complint-se la norma general. Com gairebé en tots els casos...Ahir, aprofitant una intervenció al Canal brasiler Sport TV, va deixar anar les següents perles que m’agradaria analitzar una per una:
“No me preocupa mi situación. Tengo contrato con el Barça hasta el 2010.”
Tranquil, que a mi cobrant el que tu cobres jo tampoc estaria preocupat. Potser amb un parell de temporades jugant pensaria en la retirada i tot! De totes maneres, ja m’agradaria a mi tenir una feina on només et paguen per “treballar” dos hores al dia i després et deixen sortir de festa amb total impunitat. Això és un xollo!!
“Hasta el próximo 19 de julio no voy a decidir mi futuro. Todavía falta un mes para ello y en todo este tiempo pueden pasar muchas cosas.”
Moltes coses no sé si passaran, però que assistirà a moltes festes, gresques i batukades, això us ho asseguro que sí. I sí, fins el dinou de juliol, però... del 2050!.
“Estoy al margen de cualquier negociación, quien lo lleva todo es mi representante. Cuando él me diga que hemos cerrado un acuerdo, allí iré a jugar.”
Que no pateixi que el seu germà el farà anar on més benefici en puguin treure tots plegats. Es vendrà al millor postor, i si s’ha de quedar al Barça es quedarà. I si li’n donen més a un altre lloc, se n’anirà.
“Mi preocupación ahora es recuperarme bien para volver a jugar cuanto antes y para volver a la selección cuanto antes.”
Això, la selecció és lo primer. No el club que fa l’esforç per pagar-te aquestes quantitats astronòmiques que cobres a final de mes i que et fan viure com un autèntic rei...
“Si dios quiere voy a regresar.”
Bé, si Déu vol i si a tu et dona la gana.
5 comentaris:
aquest si que costará vendre'l......com es quedi ens arruina el kabró....
Aquest el que vol és cobrar sense treballar!! I qui no? jejeje El que passa que aquest se li nota massa!!
Llàstima que un jugador com en Ronaldinho acabi convertit en "crack-paparra", espero que trobin aviat un bon antiparasitari...
Com fas tantes entrades i jo ara no tinc massa temps per visitar els amics dels blogs, tinc feina acumulada:
-Felicitar-te pels 7 cims, ja m'ho havien comentat que era bastant dura, doncs mira, ja la tens, i et serveix com a preparació pels dos grans reptes vinents.
-Felicitar-te pel casament de la mare, com bé dius, que sigui molt feliça...
- Felicitar-te pel Cap de Rec. Aquesta ja la tinc apuntada per l'any que vé, ja em vas parlar d'ella i després de llegir el teu article i veure aquestes fotos... és imposible resistir-se a la temptació de fer-la. Has titulat l'article com "bellesa infinita i duresa extrema". ¿Què et sembla "bellesa extrema i duresa infinita"? Imagino que també val...
Repeteixo, preciós el reportatge...
Per últim, s'em posen els cabells de punta quan veig aquell pont sobre l'oceà on heu d'aterrar a Funchal... <:-<<<
La veritat es que si no ho fa no trobarà cap equip que li pagui el quye demana. A més, la seva fama ya no pasarà desaparcebuda i canviar d'habits és molt difícil.
Salutacions
Fran: Gràcies per tot!! Ja veig que vas molt estressat i mancatde temps. Sí, també em serveix l'altre titular per la Cap de Rec. La veritat és que quan la facis l'any que ve, ja em podràs dir amb quin dels dos titulars et quedes!! jejeje
Pel que fa al Ronaldinho, bona definició aquesta del crack-paparra. Mai millor dit!! És d'aquell tipus de parassitisme en que només es beneficia ell.
Alba: Sí, és el que em fa por, que hagi agafat ja el ritme aquest tant bo per ell i tant perjudicial pel club i que ara quan vegi que ha de tornar a agafar l'hàbit de treballar, li faci mandra i es quedi aquí. També, però, hi ha el codi intern, no? Per sancionar-lo? Però això ja no està a les meves mans.
Publica un comentari a l'entrada