divendres, 7 de novembre de 2008

Esmorzars i restaurants xinesos.

Avui era el torn de donar un repàs als restaurants xinesos i al menjar que allà s’hi pot endrapar:
E: Hay un restaurante chino en el Baricentro que comes por nada.
R: Pues a mi en un restaurante de estos no me vais a ver. ¡A la mierda!
E: Un día fui con mi mujer y mi hija a ese restaurante. Pagué veinte euros y comimos los tres. Cuando entramos en el restaurante, la china de la entrada mira a mi hija, la mide y dice: esta come gratis. Total, que nos pusimos hasta arriba. Si con la de palillos que se llevó la niña de la máquina, lo mínimo sesenta, para jugar en casa, ya valían más de cuarenta euros. Salí con los bolsillos llenos de palillos. Cada vez que se levantaba iba a la máquina y traía un puñado.
C: A mi me gustan sólo dos platos del chino.
E: Allí tienes todo tipo de platos: canelones, carnes a la plancha… Hacen paella y todo.
R: ¿Paella? Ya ves tú... en un chino...
E: El tema del arroz lo tienen por la mano, lo trabajan muy bien.
Servidor: Son muchos años de experiencia…
E: Y te lo dicen en catalán y todo: (amb veu de chinès) Pela? Allí donde vivo está el mejor chino de todos. El jefe hace magia. Es mago. Cuando estás comiendo él va haciendo un espectáculo pasando mesa por mesa.
Servidor: ¿Te pide billetes de 20 euros y los hace desaparecer?
E: Bueno, más o menos. Si no te gusta un plato, el tío lo coge y se lo lleva y claro, desaparece de delante.
R: Fui yo a un restaurante de estos cuando tenía 19 años con un amigo.
Servidor: Pues sería al primer chino que abrieron en Barcelona, porque con la de años que tienes…
R: Nos sentamos y llega la china con las cartas y una vela. Coge un mechero y la enciende. Pero me cago en la puta!! Tengo yo pinta de maricón. Mira, la estaba enciendo y yo soplando para apagarla. Cuando llega otro chino para traernos el primero, coge y nos vuelve a encender la vela otra vez. Comí sopa de aleta de tiburón, que cogí la cuchara, la metí dentro del plato y saqué las gafas del buzo.

També s’ha tocat el tema de l’Obama, evidentment:
P: (assenyalant una foto de l’Obama al diari) A este sí que le espera una buena ahora…
Servidor: Ahir vaig sentir per la tele que l’Obama mai ha dirigit ningú. Ho va dir TV3. O sigui, que no té experiencia en manar…
E: Bueno, eso es mentira. Una vez fue delegado de clase en tercero de EGB y hace poco lo eligieron presidente de la escalera pero escogió mal el color de la pintura del rellano de la entrada y lo echaron.

14 comentaris:

òscar ha dit...

els restaurants xinesos dónen per molta conversa.
des de les llegendes urbanes passant per les extenses cartes d'entre 137 i 449 plats (com a mínim!) i acabant pels espectaculars regals fi de dinar/sopar.
els restaurants xinesos, en definitiva, fomenten la comunicació occidental.

Jordi ha dit...

T'has deixat que els dels restaurants xinesos t'entenen més si els hi dius un 37 que no un arroz frito tres delicias. I se'ls saben tots de memòria. Deuen dur un xip implantat! Tinc una anècdota molt bona d'això que un dia l'he de publicar en un post!

Toni ha dit...

aiii els xinesos!!

a mi m'han parlat del restaurant del mag xines!!

nen... el tenim que anar a provar!! jajajaaaa!!

Jordi ha dit...

Toni quan vulguis!! Jo un aloz(que no Alòs)-tres-delicias i un pollo-al-limón me'l foto!!

chamb ha dit...

a costat de casa meva n`hi ha un que per 4,5€ tens menú de tres plats, beguda i postre o cafè.

Sílvia ha dit...

Hola!
En els restaurants xinesos el que es té garantit és omplir la panxa per pocs diners, que en temps de crisi sempre va bé.
Una "ablaçada"!
Sílvia

garrofaire ha dit...

Si és el mag que em penso (prop del passeig Maragall), només per ell ja s'hi pot anar. Tot un clàssic.
Va sortir al "crónicas marcianas" de la primera època i després s'havia de fer cua per anar-hi.

Alex. ha dit...

No tinc gens d'experiència amb Restaurants Xinesos. Des de el carrer els veig que fan masses rialles i masses plats, m'estimo més el Xolís. De totes maneres, segur que ho fan molt bé.

Aquesta me la guardo pel proper matxambrat!!!

Jordi ha dit...

Chamb: Quatre euros i mig? Ostres, això és una ganga! Ara, que si pensen com poden arribar a oferir aquests preus tant baixos... Millor no pensar-ho!!

Silvia: Sí, sortir a sopar/dinar per Barcelona, com a mínim són 25 euros! Al xino per 25 euros menges tot un mes!! jejeje

Garrofaire: Doncs no en tenia coneixement. Serà qüestió d'anar-hi un dia...

Alex: No he provat el xolis, però fa molt bona pinta. De totes maneres, t'animo un dia a provar-ho. Jo també n'era reticent, i la veritat és que l'alós-tre-delicia m'ha convençut!!
OK, espero amb ganes el matxambrat II.

Cristina ha dit...

A mi m´agrada un que hi ha aprop de Glòries. Es diu Restaurant asiàtic Ming. Es menja bé i el personal s´enrecorda de tu si hi tornes.

Fran ha dit...

Els restaurants xinesos són el més friki del sector de la restauració, hi han moltes anècdotes per explicar i penso que tothom s'ho passa d'allò més bé. Us recomano, està a prop del meu despatx, un xinès al carrer Nàpols, entre Ausias Marc i Ali Bei, costat Llobregat, Metro Arc de Triomf, allà van els xinesos que treballan a la zona de Ronda de Sant Pere. Entre escopinades, que mengen amb la boca oberta, les taules sense estovalles, per ells del tot normal, i plats raros raros, com ara les llengües de gallina, és lo més friki que mai he vist... i molt barato.
Jordi, has vist que el de la foto porta una bandera del Sevilla?

Jordi ha dit...

Cristina: quina memòria aquest xinesos!! Segur que porten un microxip incorporat!!

Fran: friki, friki, aquest!! Jo llengua de gallina no en menjo... bé, potser algun dia me n'han posat i no me n'he adonat! Del Sevilla? Doncs no me n'havia adonat!! Casualitats de la vida. Però porta unes lletres molt rares, no?

Fran ha dit...

Sí, per això, és el lema del centenari del Sevilla, hi posa "cien", a modo de lletra àrab.
Molt original i modern. (Horrorós).
Sé- ví- llános...
yónkis- ygi- tános...

Jordi ha dit...

Ara, per això, m'agradaria saber on està aquest restaurant...