dijous, 13 de novembre de 2008

Simplement compleixen…

Ahir s’havia de guanyar i van guanyar. Senzillament. Ja havia avisat Guardiola que el partit, i més tenint en compte l’eliminació del Madrid el dia abans contra el Real Unión de Irún (de Segona B), era un partit d’aquells trampa. I, amb més pena que gloria, sense brillar en absolut, i sense cap meravella de l’altre món, van complir. Passant alguna angunia i algun que altre sobresalt. Però van complir. Cert és que el Benidorm hagués pogut marcar algun gol, perquè ocasions en van tenir (recordo dos o tres). Però van complir. En poques paraules, que el Barça ja ha passat de ronda i ara espera rival, en forma de bola dintre del bombo, en el sorteig que encara no té data.

Com que encara hi ha gent amb bon cor i generosa per aquest món, i per falta de ganes no volien anar a veure el partit, vam aconseguir arreplegar quatre carnets. Així que, cap al Camp Nou s’ha dit. De fet a l’estadi estàvem en família: l’Alex, el Toni. l’Alba, un servidor, el senyor que tenia al costat (que va deixar-me anar un rotllo de que era ex-empleant jubilat del club, que havia jugat amb el filial quan tenia dinou anys i que per una lesió per culpa d’una entrada d’un jugador del Sevilla ho va haver de deixar, que es podia asseure on volgués del camp, que la botella de coca-cola li sortia per vuitanta cèntims quan nosaltres en pagàvem tres euros i que li agradava molt fer alta muntanya) i quatre més. No sé si la gent ha acabat d’entendre la campanya aquesta del Seient lliure. Això no consisteix en deixar la cadira buida els dies de partit!! Desenganyeu-vos!! Significa que, en cas de no poder-hi anar (i no voler deixar-me els carnets a mi) podeu posar a la venta els vostres seients i us emporteu diners vosaltres i el club.

I com que el partit no va tenir més història i el Barça el va guanyar mercès a un gol de Messi que va xutar un penal que el porter va aturar però va aprofitar el rebuig i va marcar (minut vuitanta-sis), no penso explicar res més. Simplement compleixo amb la crònica de rigor, com ells amb el partit.

D’una cosa estic content: el company de feina que deia que era del Barça fa temps però que el vam fer fora i que és de l’Espanyol i que no és del Madrid (jurat i perjurat per ell amb afany), avui ha caigut en la seva pròpia trampa i ha reconegut: “Hay otros que no estamos donde no queremos estar”, quan jo li he dit que uns havien passat ronda (cas del Barça) jugant molt malament i d’altres no (cas del Madrid).

EN POSITIU.
La classificació, sens dubte.

El sopar que ens vam marcar després els quatre a base de tapes, amb postres i bromes incloses.

EN NEGATIU.
El joc de l’equip, que ahir va fer avorrir a les ovelles (per què es dirà aquesta frase? Les ovelles sempre es diverteixen?)

Que simplement van complir.

5 comentaris:

Alex. ha dit...

El jubilat, entranyable... surt a Caçadors de Bolets?

Jordi ha dit...

Alex: jajaja, no ho sé, però al crackovia o al caçadors de pardillos, sí!!

Silvi ha dit...

M'ha agradat molt llegir que vau estar al Camp Nou i no perque us traguesiu un partit ensopit sino perque l'estadi s'ha de tornar a omplir com sigui, l'equip ara està a l'alçada però l'afició no.

Sens dubte el millor segur que va ser el sopar jejejee.

Una abraçada!

sílvia ha dit...

Hola!
A vuitens i poca cosa més! Bé, moooolts badalls! Només suportats pel neguit del resultat.
salutacions
sílvia

Jordi ha dit...

Silvi: sí senyora! L'afició no està pas a l'alçada. Quanta raó tens. No entenc el per què. Imagino que la televisió en obert en té molta de la culpa.
Sí, sí, el millor el sopar, perquè el joc...

Silvia: Badalls els que vulguis. Sort que vaig portar molts kikos i patates per passar l'estona!