dijous, 6 de novembre de 2008

Esmorzars i tempestes.

El dimarts va tocar parlar de les destrosses que va fer el mal temps el cap de setmana passat per la zona de Tarragona. Concretament per Salou. Evidentment, l’E, tenia les seves coses a dir:

C: Allà a Salou tinc un apartament i ha volat gairebé tot.
R: Sí, me han contado que te vieron en la terraza agarrado a las hamacas para que no se las llevara el viento.
E: En donde yo he visto los cambios de tiempo más bruscos, vamos que hace sol y te giras y está granizando, es en Salou. Hace años fui a pasar unos días. Hacía un so... quinientos grados a la sombra! En esto que veo a un abuelo que por la mañana estaba ya recogiendo la tienda y le digo: “Abuelo, ¿plegamos ya?”. Y me contesta: “Es que está a punto de caer una, que más vale salir corriendo...”. “Hombre, usted está un poco senil, ¿no? Con el sol que está pegando...”. No nos dio tiempo ni a llegar al hotel que empezaron a caer chuzos de punta: agua, viento, .... Llegamos a la habitación del hotel y teníamos que achicar el agua con la colchoneta de la playa. Entraba por todos lados. Miro por la venta y dentro de la piscina veo que estaban todas las mesas y sillas de la terraza. Bajamos a la recepción para marcharnos para casa (porque yo allí no aguantaba un minuto más, bajo pena de no salir vivo) y la gente estaba agarrada a los sillones porque el aire y la lluvia se los llevaban.
R: ¡¡Esto de pasa por ir a sitios de estos!!
E: Total, que cogemos el 124 para marcharnos para casa y del agua que había acumulada en la calzada tuve que circular por encima de la cera. Al final llego a la plaza grande de Salou y veo un guiri con gafas de buzo y un tubo de estos para respirar debajo del agua. El tío estaba tumbado en el suelo. Me decido a pasar y nada... ¡un metro de agua había allí! ¡¡Me entraba hasta por la ventanilla!! Resulta que el tío no estaba estirado, si no de rodillas y el agua le llegaba al pecho. Total, que tuve que entrar en un bar a llamar a la grúa para que me sacara de allí y cuando entré todos estaban encima de la barra como si fueran a bailar como el Coyote Dax porque el agua había entrado dentro. Al final me tuvieron que sacar del charquito con una grúa que me remolcó hasta fuera...

També ens ha donat la seva peculiar visió del campionat de F-1, del desenllaç:

E: Ya ves tu, el box de McClaren parecía la casa de la pradera: el papuchi del Hamilton, la mamuchi (li diu així a la dona del pare del Hamilton) no estaba porque seguro que tenía quehaceres, pero el hermanuchi, la noviuchi... que no veas lo buena que està. Que digo yo que esta podría estar más por allí, en lugar de que apareciera siempre en primer plano el papuchi. Esta como que alegra a todo el padock.

Paraula d'E…

14 comentaris:

Alex. ha dit...

L'E podria protagonitzar una sèrie d'humor a TV, estil l'Escurçó Negre, Thermoman, Alló Alló, Els Róper, N'hi ha que Neixen Estrellats...

En el fons, té un sentit comú feridor, un pragmatisme absolut i un saber estar envejable. Per això fa riure, perquè no és políticament correcte!!!

bajoqueta ha dit...

jajaja, que bo.
Lo millor és: "¡¡Esto de pasa por ir a sitios de estos!!

És un reality de Port-Aventura per la gent que ve de fora :)

Silvi ha dit...

Al final no m'ha quedat sí tu hi eras o no, i m'he llegit el post dues vegades, però o bé la meva condició de rossa m'impideix veure les coses o és que veritablement no vas anar.

De totes maneres la història i la conversa en per possar-la en alguna pàgina de "històries divertides"...

Una abraçada

Jordi ha dit...

Alex: i tu has vist el posat que té quan explica les coses. Tot un senyor. Mai perd la compostura! Jo al "Vinagre" no el veig, ni en un programa tipus "Morancos" tampoc. Potser encaixaria més en un espai al programa "La cosa nostra". El moment d'anàlisis d'alguna notícia...

Bajoqueta: Evidentment, quan li va deixar anar aquesta frase, el C, que té apartament allà, el va mirar amb mala cara...

Silvi (rossa ;-) ): sí, si ho explico és que vaig ser-hi. El que passa que quan parla l'E, em dedico a escoltar-lo per fruir del que diu i no perdre-me'n detall.
No em diràs que tens complex de rossa???

Mariona ha dit...

I el J què deia??? Estava d'espectador? jeje

Jordi ha dit...

El J estava escoltant atentament i plorant de riure, com sempre! Quan el mestre parla, el deixeble escolta!

Alex. ha dit...

Jordi. Són las 17.38 PM, has arribat a la visita 20000, que en facis 20000 més i que tots ho veiem.

Felicitats!!!

Cristina ha dit...

Collons, és boníssim. Imagino que els esmorzars deuen ser d´allò més animats amb un personatge així.Me l´imagino explicant això de Salou amb tota la naturalitat del món. A la meva feina hi ha una que sense fer res en especial fa que riem sempre. I és clar, com que es tracta d´un hospital i de nit sempre hi ha algú que ve a cridar-nos l´atenció.

Sílvia ha dit...

Hola!
Fantàstic "amiguchi", l´E...
salutacions a tots dos!
Sílvia

Jordi ha dit...

Alex: Moltes gràcies!! No m'hi havia fixat. De totes maneres aquest marcador enganya una mica, perquè cada click que fas, compte!! És més, cada refresc també compte!!

Cristina: la veritat és que sí que són animats, sí! Quan té el dia pots passar-te la mitja hora rient. Les anècdotes que explica són molt divertides i a més, la manera d'explciar-ho també fa molt. Ja veig que vosaltres també esteu divertits...

Silvia: l'Euchi estava pletòric. He de reconèixer, però, que n'ha tingut de millors. Els posts parlen per sí sols...

Silvi ha dit...

@Jordi

No tinc complexe de rossa l'únic que ironitzo amb el tema perque sempre m'ha fet gràcia això de que més vols noia i rossa no dona per més jejeje

Jordi ha dit...

Així m'agrada!! Què sabran les dites populars...

Fran ha dit...

Jordi, has vist quants admiradors en té ja l'E?
Hauries de crear una etiqueta per ell... és un fenòmen...Inclús una situació penosa com la que va viure l'explica com si fos un gag. Ja sap que és un ídol?

Jordi ha dit...

Fran, és un crack! Ho penso això de l'etiqueta... Però gairebé que el post comença per Esmorzars, apareix ell.