dilluns, 17 de novembre de 2008

S’escapen… amb estratègia!

Fa temps que no recordo al Barça guanyar un partit d’aquesta manera: utilitzant l’estratègia i la pissarra. Una falta preparada, assajada als entrenaments, treballada per tot l’equip, conscients que hi ha partits on la qualitat individual no és suficient i on l’enginy i la sorpresa et poden donar els tres punts. I això va ser el que va passar ahir al minut cinquanta-dos de la segona part. Xavi simula que pica una falta directa des de la frontal de l’àrea, Messi, fent l’ull viu comença a córrer per desmarcar-se, i el de Terrassa li passa la pilota i aquest, gairebé sol davant del porter i davant la sorpresa monumental de tota la defensa xuta i marca. Un deu per tots, però sobretot, sabeu per qui? Doncs per Guardiola!! Perquè això és cosa de l’entrenador, no m’ho negareu.

El partit d’ahir s’havia de guanyar, no per obligació ni perquè era un partit a vida o mort, sinó per deixar constància a la taula del que ara no hi quedava reflectit: la superioritat blaugrana s’havia de notar amb la diferència de punts. Els resultats de la jornada havien estat propicis i gairebé tots els rivals importants havien punxat (sobretot la derrota del Madrid a Valladolid). Però el gran partit dels jugadors del Recreativo, ens va fer tornar a la normalitat a tots. El futbol no és bufar i fer ampolles i el Barça va tocar de peus a terra i li va tornar a costar guanyar un partit. Adéu als gols matiners i els partits sentenciats als primers vint minuts. Benvinguts al món real (i no al del Rosell)!!

De la primera part, poc a dir: alguna ocasió del Barça però res de l’altre món. Partit encallat, d’aquest de posar-se la granota de treball per tirar-lo endavant. D’aquells d’insistir, de tenir paciència, del poc a poc i bona lletra, de l’esperar a aquella oportunitat per aprofitar-la... En definitiva, de zero a zero a la mitja part i tot per resoldre.

I, salto de nou a la segona part, quan el Barça es va avançar al marcador, tot ja va ser molt més fàcil, malgrat que el Recreativo va donar algun ensurt. Però l’equip blaugrana ja es va deixar anar més, alliberat del pes de no haver de marcar. I, per acabar-ho de rematar, Keita va donar la tranquil·litat al marcador quan al minut vuitanta-cinc va marcar el seu primer gol com a blaugrana, gràcies a una centrada d’Henry que Eto’o remata amb la cama dreta i ell acaba d’empentar la pilota dintre la porteria.

Novena victòria consecutiva en Lliga pels homes de Guardiola, es comencen a marcar distàncies amb els perseguidors i en aquests tipus de partits és on es guanyen les lligues. Sembla que de moment la cosa va per bon camí, però fa dos anys també anava pel bon sender i vam acabar perdent...

EN POSITIU.
Alves, amunt i avall tot el partit. Incansable i incombustible.

Messi, gran partit! Li van fer una entrada criminal a les acaballes de la segona part que una mica més i me’l maten, si l’enganxen bé.

El Barça, encara més líder.

EN NEGATIU.
Henry, que no està ja per aquestes guerres. Se’l veu molt per sota del nivell de l’equip. Malgrat tot, no us dona la impressió que durant els partits va de menys a més? A les segones parts és quan potser se’l veu millor? Ahir veient-lo jugar, sembla que ho faci per obligació, perquè no té més remei, desmotivat, perquè ha de fer-ho.

LES FALSES LESIONS.
Una cosa bona que va fer l’Espanyol l’any passat i que va agradar-me (que no serveixi de precedent) va ser aquell manifest en que no tirarien la pilota fora en cas que un jugador caigués lesionat. Sóc partidari de fer-ho, perquè després ens prenen el pèl, en poques paraules. El Barça està cansat de parar el joc per suposades lesions, i ahir en una jugada en que un jugador del Barça estava estirat al terra, els del Recreativo van seguir el joc. Prou ja, sisplau!! O tots o ningú!!

LA PRONUNCIACIÓ.
No m’agrada posar-me en aquestes coses, però ja són molts partits. Que li diguin al senyor que narra els partits del canal plus, que nosaltres no tenim un jugador que es diu Savi, sinó un tal Xavi, el millor jugador de l’Eurocopa. I que si saben dir Chamartín, charco o chancleta, han de saber dir perfectament Xavi.

9 comentaris:

Alba ha dit...

La veritat es que aquesta faceta del futbol també s'ha de treballar, no es la primera ni l'última que aconsegueixin obrir la llauna amb aquesta faceta. Que segueixin treballant amb humiltat i partit a partit.
Salutacions

òscar ha dit...

n'estava fart d'aquest discurs prepotent que ridiculitzava l'ús de l'estratègia als partits. ja tocava, coi!
perquè prescindir d'una sort del futbol que tothom empra i que tants disgustos en contra ens ha costat?
chapeau per guardiola!

Albert ha dit...

Gràcies per les teves aportacions a les frases mítiques.
Estic d'acord amb l'anàlisi del partit, però quan has descrit la jugada assajada, t'has deixat que Dani Alves amenaça amb el xut (si veus el gol repetit, mira la cara que fa)i fa que la barrera doni per suposat que xutarà ell!

Tampoc saben dir Cesc, aquests inútils de comentaristes! Els hi han de dir Hernández i Fábregas!
Jo també estic cansat de que ens enganyin amb això de tirar-la fora.

He posat un link amb aquest blog al meu.
Que vagi bé!

Sílvia ha dit...

Hola Jordi!
Gran Barça el del "comandant" estratega Guardiola. Bé, Guardiola&Tito Vilanova. Bona feina la del segon!
Salutacions
Sílvia

garrofaire ha dit...

Jordi, no siguis malpensat. Li diuen Savi per la inteligència que desplega sobre el camp.

Bé, parlant seriosament, en aquest post del març de 2006 ja vaig tenir aquest desig:
http://garrofaire.bloc.cat/post/2116/63248

karli ha dit...

Què diu el rei Friki dels karaokes?
Mare meva quin festival et vas montar...
Del tema Henry...per jugar com va jugar d'extrem, va fotre un partit mes que acceptable, va fallar de cara a porta si, però tota l'estona desvordaba per la banda, i en ekip va jugar força be, el que no podem demanarli es k foti els gols que fot l'Eto'o o lo Messi, ara mateix la seva feina es una altre que no pas la de fer gols!
Alves ja es veia que acabaria jugant com ja ho està fent.
El tema pronunciacions...lamentable...ja ho va dir el ximple d'en Carod: si sabeu dir Swcharzeneger i no sabeu dir Josep Lluis es que teniu un problema molt gran!!!!
Anem preparant canaletes o ke?

Jordi ha dit...

Alba: Sí, només pensant que encara no hi ha res fet, aconseguirem arribar lluny.

Òscar: Visca l'estratègia!! I que ens doni molts més punts, a poder ser...

Albert: De res, home!! Ja m'aniré passant! Em van agradar força!
Ja m'hi fixaré en això de l'Alves.
Jo crec que els comentaristes no li posen interès, senzillament. No els importa gens.
Gràcies pel link! Ara posaré el teu a la meva llista.

Silvia: M'agrada lo del comandant estratega... al pont de comandament!!

Garrofaire: jajaja ets un home avançat als temps. Jo feia molt de temps que ho tenia dintre i ho havia de dir. Per cert, crec que també fa temps vaig fer un post similar amb les 1.000 maneres de dir CESC. Recordo que va ser pels volts de quan la roja va guanyar l'Eurocopa.

Karli: Vivir así es morir de amoooor... ai, tot un clàssic!! jejeje Sí, per una vegada a la vida el Carod tenia raó. Va ser molt bo allò! Crec que és un dels moments que sempre recordaré: yo me llamo Josep Lluís!
A l'Henry, jo no sé si li estic començant a agafar mania, però es que veig que està molt per sota de la resta.

Alex. ha dit...

El Barça està fent la seva lliga, no s'ha d'entretindre en el que facin altres equips, fa bé!!

Tot i això, celebrar que el Rupit-Pruit U.E. ha guanyat, per fi, un partit a casa, per 4 a 0, a La Cabra At.

Força Rupit!!!

Jordi ha dit...

Ostres, ja era hora!! Mira que cada setmana el segueixo, jo... La que ve, crònica al meu blog!!