diumenge, 7 de juny del 2009

Reus-Prades-Reus’09: calor, calor i… calor!

A dos quarts de set d’avui diumenge l’organització ha donat la sortida amb una traca de petards. Els que ocupaven les primeres files, i els que no, hem començat a cridar i a córrer com a possessos. Jo tenia tres objectius per arribar d’hora a casa: votar i veure el partit de bàsquet on el Barça es jugava passar a la final. Així que tan bon punt hem començat a caminar, he marcat un fort ritme. Els primers quilòmetres pels carrers de Reus els hem fet en grup. Els de sempre: Maria i la Txell (juntament amb mi, únics representants del GELS), el Juanito, l’Olga... El poti-poti de caminadors que més o menys sempre portem el mateix ritme.

I així hem començat a pujar muntanya amunt i amunt i amunt a un ritme infernal. He començat a passar a gent, he anat una estona amb en Marcus però ell s’ha quedat enrere en un control. Arribats a dalt de tot, el vent que feia era fresquet. Feia sol, però aquesta brisa era agradable i feia suportable un sol que ja feia un parell d’hores que havia despuntat.
He arribat a Prades i allà m’he trobat amb el Jaume. Era per la zona i m’ha vingut a fer una visita, ja que feia molt temps que no ens veiem. Finalment s’ha animat a fer els darrers vint-i-nou quilòmetres que quedaven.
Al començament he seguit el seu ritme. Fort. Estava descansat i es notava. Jo duia ja vint-i-sis quilòmetres a les cames i amb la meva baixa forma he patit de valent. Però sobre el quilòmetre trenta-dos, quan tant ell com jo hem vist que el duet es feia del tot impossible, ha començat a tirar cap a Reus tot sol. Adéu!! Un plaer tornar a retrobar-te per aquests camins!

La frase feta “fa un sol de justícia” no sé ni d’on ve, ni on va, ni quin sentit tenia originàriament, però us puc ben garantir que si el que feia avui no era un sol de justícia, però de la bona, de la que no es deixa corrompre, que vingui l’apuntador i ho digui. Apuntador? Bé, no ve, així que no vaig errat... Certament hem passat molta calor, sobretot als darrers vint quilòmetres quan els camins en portaven per pistes sense cap mena d’ombra i la calor era insuportable. He traspassat la línia de meta vuit hores i quaranta minuts després d'haver sortit, juntament amb el company Marc que hem fet tot el recorregut junts des de l’Aleixar, i tapant-me els braços, perquè estaven tant rostits que he tingut por que algú els hi volgués pegar una queixalada!

A l’arribada, hi havia entrepans per tothom, i qui el volia del truita a la francesa, se’l podia demanar! Increïble!! Un home de l’organització, armat amb un davantal, una paella i una forquilla s’encarregava de fer-les.

Per acabar, dir que el recorregut constava de cinquanta-cinc quilòmetres, amb començament i acabada a Reus, a les piscines, i s’havia de superar un desnivell acumulat de 2.950 metres.
LA CURIOSITAT.
Per un moment m’he pensat que estava fent aquell camí de Santiago que vaig descriure quan vam guanyar el triplet. Jutgeu vosaltres mateixos per la senyal:
AGRAÏMENTS.
M’agradaria donar les gràcies a tots els que avui m’heu parat i m’he felicitat pel bloc. Uff!! M’he posat molt vermell!! Gràcies de tot cor per seguir els meus escrits atípics i desitjar, com meu dit molts, que passeu una bona estona llegint-los. Gràcies!

13 comentaris:

Luigi ha dit...

Enhorabona Jordi pel fet de no parlar ni de lesions ni molèsties ni cap contratemps...

Per altra banda, t'estàs convertint en allò que diuen ... un trailrunner? aiaiai... (és broma)

Records

Albert ha dit...

Enhorabona Jordi!
Veig que estas en forma!

Ens veiem a la Cap de Rec!

neus ha dit...

cullons! (amb perdó) i tot això estant en baixa forma??? si tu estàs en baixa forma, com dec estar jo? en infraforma o més avall encara!

Enhorabona!!!!

Si és que... Catalunya és culé!!! ole ole i ole!

Anònim ha dit...

Jordi no ens coneixem pero de veres que t'hagues felicitat pel teu blog si t'hagues trobat ja que ens fa passar una bona estona a tots,
el tema truita potser per arribar mes d'hora no el vàrem veure........llastima perque hagues sigut la bomba!
felicitats

Jordi ha dit...

Luigi: moltes gràcies! Això de trailrunner... jejeje

Albert: Gràcies! Allà ens veurem!

Elur: infraforma!! jajajaja molt bo!! Mica en mica s'ha d'anar agafant el punt de forma que tenia. He perdut molt, de veritat!

Anònim: moltes gràcies! La propera ens saludem! Veus el que passa per córrer massa? Et perds la truita!! Umm, estava boníssima!! Suposo que quan tens tanta gana... jejeje

Albert ha dit...

D'aquí a poc ja podràs acompanyar a Luis Enrique a la marató de Sables, on també hi fa aquesta calor.

Poder veure el Barça de bàsket sempre és un bon motiu per córrer més. Llàstima que ahir ells no anessin al mateix ritme (malgrat la victòria).

No ho dubtis: és el camí de Santiago culer.
Jo també passo una bona estona llegint el teu bloc.
Adéu!

Malfieten ha dit...

Ja saps que també soc "fan" del teu blog, si et veig t'ho dic a la cara ! :-)
Felciitats un altre cop per les caminates i bones estones que passeu/patiu.

Salut !

Assumpta ha dit...

Si que feia calor per Reus, si!! jejeje

M'alegro que tot anés be i que vagis afant la forma física (jejeje jo apenes aguantaria 55 metres i tu a caminar 55 Km. li dius "agafar la forma física") :-))

Mira quin detaaaaaaaaall això de la truita, eh? Si és que son bona gent aquests ganxets...

El senyal a la pedra el vaig posar jo perquè el veiessis jiji :-))

Alex. ha dit...

El dia 27 quedes convocat a la pujada montserratina-culé, per fer-ho reclinatoriament, doncs veig que estàs en plena forma i algun avantatge ens has de donar!

La baixa, només la contemplo d'una manera... tots dins la banyera!

Felicitats per la nova proesa!

De presentar-te a les eleccions europees, per la BIC(Banyera Independent i Reclinatòria)... el meu vot, segur!

Jordi ha dit...

Albert: crec que a la d'ahir feia més calor que a la Des Sables!! jejeje
Sí, sí, malgrat la victòria, fa molts partits que no juguen bé. A més, cinc partits contra el TAU amb el factor pista en contra... uff!!
Moltes gràcies!!

Malfieten: jajaja gràcies!! Salut!!

Assumpta: de la calor que feia les granotes anaven amb cantimplora!! Quina calda!!
El vas posar tu?? jejejej Doncs vas tenir una bona feinada, eh? Perquè estava per tot arreu!! T'ho tenies molt callat!

Alex: podem pujar a Montserrat fent de castellers, és a dir, tu i jo a sota, l'Òscar a dalt fent d'acoixador i l'Assumpta d'anxaneta!!
Gràcies per les felicitacions!
jajaja per les europees de l'any vinent, no?

Fran ha dit...

Bona marxa, Jordi, sembla que les marques t'hagin donat aler, oi? :-)
La foto del Camp de Tarragona és preciosa. Una abraçada.

Jordi ha dit...

jajaja, el blaugrana sempre tira!! Merci!

Màrius ha dit...

Ostres! Acabo de descobrir el teu bloc, m'agrada molt no només perquè jo també sóc caminaire, sinó perquè està molt ben fet i és molt distret.
Et segueixo...;-)