divendres, 16 d’octubre de 2009

130è joc literari.

Basat en una proposta d'en Jesús M. Tibau del bloc Tens un racó dalt del món.

- M’han arribat rumors…
- Canta!
- Et busquen. Se n’han adonat que has tocat el dos.
- Bé, era d’esperar. Recompensa?
- No, sembla que no. Només un trist cartell escrit a mà on hi figura el telèfon de casa seva.
- Han donat alguna dada sobre mi?
- Bé, una foto teva enfilat a dalt de la gàbia (on, per cert, quedes bastant ben afavorit). Ah! També citen el color: el verd.
- No crec que siguin pistes molt bones. Tots som més o menys iguals...
- Per què ho vas fer?
- El què?
- Marxar.
- Ah! Qüestió de principis. No suportava estar engabiat les vint-i-quatre hores del dia.
- Gairebé tots hi em passat per aquí...
- A més a més, crec que em volien aparellar amb una femella que vivia al pis de sobre.
- I com vas poder escapar tot sol?
- Tenen un nen, el Ferran. Ell va ser qui em va obrir la porta de la gàbia. Li estaré eternament agraït.

13 comentaris:

Jesús M. Tibau ha dit...

moltes gràcies per participar

rits ha dit...

els petits entenen moltes coses, eh!
xò segur que tb acabarà enyorant el petit que li va obrir la gàbia!

L'imperdible de ℓ'Àηimα ha dit...

Tot Figueres en cerca d'aquest lloro! Al loro! Que no estamos tan mal!

;) L'imperdible de ℓ'Àηimα

Assumpta ha dit...

A que està parlant amb en Joan Oliver? ;-))

M'has fet riure molt amb aquest relat!! jajajaja

kweilan ha dit...

Molt divertit, jordi!

Albert ha dit...

Això és el que farien tots els animals que viuen en gàbies... i tots presoners del món.

Adéu!

òscar ha dit...

Els nens no entenen, molts cops, aquesta dèria dels adults per engabiar bèsties.

Ben mirat, i per matrimoniar banyera amb lost art, podriem dir que en Ferran és el fill d'en Laporta i quasi hem escrit, a dos mans, una història llorera ben maca. :)

Cesc ha dit...

Els nens són i senten la llibertat com els animalets, m'agrada molt Jordi!

Jordi ha dit...

Jesús: gràcies a tu per proposar!

Rits: i tant! Amor recíproc!

L'imperdible de l'Ànima: em sembla que m'estàs intentant embaucar... ;-)

Assumpta: gràcies! Home, mirat d'aquesta manera...

Kweila: gràcies!

Albert: i tant, pobres! Ara, que ben cuidats estan!

Òscar: m'agrada aquest agermanament inter-blocaire! Vols dir, de totes maneres, que això no té pinta de culebró??

Cesc: segurament tenen més consciència que nosaltres per aquestes coses! Gràcies!

Fran ha dit...

Hola Jordi, genial... s'entèn en poques paraules i molt divertit.

Jordi ha dit...

Gràcies! (reverència) ;-)

zel ha dit...

la reverència la deixo jo, molt bon relat, Jordi!!!!

Jordi ha dit...

jajaja gràcies Zel!