- Canta!
- Et busquen. Se n’han adonat que has tocat el dos.
- Bé, era d’esperar. Recompensa?
- No, sembla que no. Només un trist cartell escrit a mà on hi figura el telèfon de casa seva.
- Han donat alguna dada sobre mi?
- Bé, una foto teva enfilat a dalt de la gàbia (on, per cert, quedes bastant ben afavorit). Ah! També citen el color: el verd.
- No crec que siguin pistes molt bones. Tots som més o menys iguals...
- Per què ho vas fer?
- El què?
- Marxar.
- Ah! Qüestió de principis. No suportava estar engabiat les vint-i-quatre hores del dia.
- Gairebé tots hi em passat per aquí...
- A més a més, crec que em volien aparellar amb una femella que vivia al pis de sobre.
- I com vas poder escapar tot sol?
- Tenen un nen, el Ferran. Ell va ser qui em va obrir la porta de la gàbia. Li estaré eternament agraït.
13 comentaris:
moltes gràcies per participar
els petits entenen moltes coses, eh!
xò segur que tb acabarà enyorant el petit que li va obrir la gàbia!
Tot Figueres en cerca d'aquest lloro! Al loro! Que no estamos tan mal!
;) L'imperdible de ℓ'Àηimα
A que està parlant amb en Joan Oliver? ;-))
M'has fet riure molt amb aquest relat!! jajajaja
Molt divertit, jordi!
Això és el que farien tots els animals que viuen en gàbies... i tots presoners del món.
Adéu!
Els nens no entenen, molts cops, aquesta dèria dels adults per engabiar bèsties.
Ben mirat, i per matrimoniar banyera amb lost art, podriem dir que en Ferran és el fill d'en Laporta i quasi hem escrit, a dos mans, una història llorera ben maca. :)
Els nens són i senten la llibertat com els animalets, m'agrada molt Jordi!
Jesús: gràcies a tu per proposar!
Rits: i tant! Amor recíproc!
L'imperdible de l'Ànima: em sembla que m'estàs intentant embaucar... ;-)
Assumpta: gràcies! Home, mirat d'aquesta manera...
Kweila: gràcies!
Albert: i tant, pobres! Ara, que ben cuidats estan!
Òscar: m'agrada aquest agermanament inter-blocaire! Vols dir, de totes maneres, que això no té pinta de culebró??
Cesc: segurament tenen més consciència que nosaltres per aquestes coses! Gràcies!
Hola Jordi, genial... s'entèn en poques paraules i molt divertit.
Gràcies! (reverència) ;-)
la reverència la deixo jo, molt bon relat, Jordi!!!!
jajaja gràcies Zel!
Publica un comentari a l'entrada