Coses que he après del canvi d’any.

De totes les coses se n’ha d’aprendre, m’han ensenyat i, gràcies a l’observació, aquest canvi d’any vaig poder-ne aprendre unes quantes que m’agradaria compartir amb tots vosaltres a continuació. Són coses que potser no tenen molt de valor, però que a mi m’omplen de sapiència i de cultura popular. Així que sense més, passo a detallar-les:

- Menjar el raïm amb forquilla.

- La quantitat de menjar que sobre és directament proporcional a la quantitat de menjar que compres. Compris el que compris sempre en sobrarà, aquesta és la màxima.

- La regla anterior no és aplicable a la beguda. Sempre en sol faltar...

- El sac de dormir és molt útil, sobretot quan arribes tard, molt tard, i el llit està per fer.

- Les campanades de la Torre Agbar ja comencen a cansar una mica, sobretot si sabies ja per avançat que aquest any estaven gravades i no eren en directe. Una vegada que posseeixes aquesta informació, de res serveix fastiguejar-se un mateix. El que importa és que la resta dels que estan amb tu també se n’assaventin i es fastiguegin igual. Per tant, el millor és esbombar la notícia aprofitant qualsevol avinentesa. Exemple:
AMIC: Sisplau, passa’m les olives.
SERVIDOR: Que et passi les campanades? Per cert, parlant de campanades, saps que les de TV3 aquest any ja les han gravat?

-Si comences bevent cubates a les sis de la tarda mentre prepares el sopar (per exemple, jo vaig fer un parell de truites de patates), acabes bevent aigua quan surts després de les campanades.

- Televisió espanyola (alies TVE) no emetrà anuncis publicitaris.

- Crec que seria capaç de sobreviure només alimentant-me d’una espècie de tulipes de galeta cobertes amb xocolata que venen a la Sirena. La seva funció és contenir gelat i després ésser devorades. Jo, sense gelat, ja les trobava bones. Avui n’aniré a comprar i ho posaré en pràctica per sopar...

- Les típiques bosses anomenades de cotilló cada any porten menys coses.