dijous, 21 de gener de 2010

Els senyorets del Palau.

Aquesta és la història de dos nois. Dos nois il·luminats que un dilluns 18 de gener de 2010 van veure nostre senyora de Montserrat al Palau de la música. Molts no se’ls creuen. Molts es mofen d’ells. Se’n riuen. Fan festes. Els assenyalen. Però allà ells. Aquesta és la història de dos nois que un bon dia van rebre la visita de la Moreneta. La cosa va anar més o menys així:


Palau de la Música. Concert dels Manel.

Després de cantar una de les seves cançons més conegudes, els Manel van fer pujar espontanis a l’escenari. Podia apuntar-s’hi qui volgués, qui es guardés la vergonya a la butxaca, ja que el Palau (el temple de la música que després de l’expulsió feia uns mesos del seu Judas particular anomenat Millet tornava a ser el Palau de tots, no només d’un) era ple a vessar. Guiats per quelcom místic i sense saber com, la parella d’amics es van trobar a dalt, al costat dels músics. Quan va ser el seu torn, eren els últims, van mirar a l’horitzó i de sobte van veure una llum. Una gran bola lluminosa gran i blanca que mica en mica anava prenent forma humana. El blanc va anar desapareixen poc a poc per deixar entreveure les faccions d’alguna dona. Quan la cosa es va anar aclarint, van poder contemplar la imatge de la Moreneta, la verge de tots els catalans, la patrona de Catalunya més patrona de les que es fan i es desfan. Allà dalt, entre l’amfiteatre i la platea, l’aparició no gens menys mariana, es va adreça als dos joves:

- Proclameu la paraula d’en Pep. Anuncieu la seva renovació. Demaneu-li, pregueu-li, insistiu-li. Jo us dono el do, allò que farà que el Profeta es quedi entre tots nosaltres. Allò que ens farà feliços i contents a tots el barcelonistes. Visca el Barça!

I la imatge poc a poc va anar desapareixent, però de sobte, va tornar a fer-se visible mentre continuava parlant:

- Ah! M’ho deixava. Digueu-li al Profeta que l’Henry ja no està per jugar, que posi al Pedrito, que és molt millor.

I de sobte, pam!, la imatge va desapareixer.

La parella, incrèdula dalt de l’escenari es van mirar amb ulls esbatanats. I, sense pensar-s’ho dues vegades, com van fer bastants anys enrere les pastoretes de Lourdes (però en lloc de tres, dos, que estem en crisi), van difondre la paraula però en forma de cançó, que deixa més o menys així:

Només volem una cosa,
que el Guardiola renoviiiiiiiii
I ens ha costat Déu i ajuda,
arribar fins aquí.


Qui no s’ho vulgui creure, és ben lliure de no fer-ho, però les escriptures diran que al setè mes de la segona temporada, el Profeta renovà.

O el que és el mateix: habemus Pep! Fumata blaugrana (blanca no, eh?)!

P.D.: Actualment estic encara més mega – maxi – hiper – super – tri – hexa – tranquil!

16 comentaris:

Jesús M. Tibau ha dit...

habemus!

sanset i utnoa ha dit...

mega – maxi – hiper – super – tri – hexa – tranquils, i sense haver d'escriure res enlloc.

Ben cert és que de Pep només n'hi ha un.

*Sànset*

esteve ha dit...

XD magnífic!

M'has convençut...

Aquest cap de setmana cap a Montserrat!

Jordi ha dit...

Quin gran home en Pep! Capaç de mesclar-se amb la gent del carrer, asseure's al seu costat per disfrutar com un més del gran Palau de la Música i del Gran grup Manel.

Per molts anys, Pep.

Alba ha dit...

Ja ho diu un grup del Facebook: Guardiola és lo més semblant a Déu, va guanyar sis títols i al setè va descansar.

Per molts anys!

Clidice ha dit...

no ens cal ni un tovalló de bar a nosaltres, retrobem la paraula donada! aleluia!!!! ;P

garbi24 ha dit...

I només amb la seva paraula en fem prou....que no ha estampat cap firma eh!!!!! el punyeteruuuuuu!!!!

Jordi ha dit...

Jesús: som uns afortunats!

Sànset: quanta raó tens en el teu article! Això passa poques vegades, per no dir mai!

Esteve: merci! Pugem-hi a posar ciris!

Jordi: i tant! i que duri! És dels humils.

Alba: jajaja ostres, no l'havia sentida aquesta! Molt bona!

Clidice: aleluia a les altures! Del català, la paraula!

garbi24: aquesta és la grandesa del Pep! Què dic grandesa, immensitat!

sanset i utnoa ha dit...

M'encanta Manel, aquesta cançó, la iniciativa que han fet amb ella i la valentia del personal de pujar a l'escenari.

I el Pep, per suposat, també m'encanta!

Utnoa

Jordi ha dit...

Utnoa, jo no els conec, però ja he fet els possibles per aconseguir el disc. Visca els Manel, el Barça i el Pep!

Assumpta ha dit...

Tenir un entrenador que estima el Barça no té preu... com a culé de naixement sento que aquesta renovació és com si m'haguessin fet un regal molt gran :-)

Albert ha dit...

Guardiola ha anunciat la seva renovació però encara no ha renovat.
Jo crec que va ser precisament el punt d'haver arribat a que un grup de música et demani la renovació el que li va fer declarar que a final d'any es reuniria amb el nou president.
Això sí, la Moreneta es va oblidar de dir que quan jugui Pedro, ho ha de fer per banda dreta.
Adéu!

kweilan ha dit...

Visca els Manel i el Guardiola!

Jordi ha dit...

Assumpta: és un regal de reis, de Nadal, d'aniversari i de sant. Tot junt en un paquet enorme!!

Albert: Tota la raó, però és un home de paraula. No ho dubtis.
La Moreneta sap de futbol, però de vegades té una visió massa general. Toca molts temes!

Kweilan: visca, visca!!

Assumpta ha dit...

Jordi, no trobes que en Pep desprèn com una llum especial? Jo crec que és la materialització de l'amor que ell té per uns colors unit a l'amor que els aficionats li tenim a ell... aquesta sintonia perfecta és energia pura, és la energia del persistir.

Jordi ha dit...

Assumpta, doncs l'anomenarem el gran persistidor!!