divendres, 29 de gener de 2010

Rituals lectors.

L’altre dia en XeXu parlava al seu bloc dels rituals que ell segueix quan té un llibre entre les mans. Em va sembla una bona idea. Una bona proposta, diríem (eh, XeXu?), així que també me l’he fet meva i he decidit escriure quatre ratlles dels meus rituals lectors (o digueu-li manies, si voleu).

Una de les manies que tinc és tenir un llibre sota el braç o molt a la vora, perquè generalment sempre aprofito qualsevol estona lliure que tinc per aprofundir-hi (en la lectura, està clar!). Així que no és gens estrany veurem llegir al matí (és la meva millor hora, llavors puc estar-me hores senceres davant del llibre sense donar cops de cap), al migdia (quan acabo de dinar, apuro els darrers minuts de l’hora que em pertoca), mentre em desplaço per Barcelona caminant (sí, sí, igual que en XeXu, llegeixo mentre camino. És tot un art que mica en mica es va perfeccionant. I no us penseu eh! que cada vegada en som més!), o per la nit (tasca bastant impossible perquè quan m’estiro al llit, a les dues o tres pàgines ja faig cops de cap).

Una de les altres manies és, abans d’obrir el llibre, mirar per on cau el punt (que sempre sobresurt una mica, ja que és d’aquells que porta iman) i comprovar si vaig molt pel començament, per la meitat o pel final.

Quan començo un llibre sempre m’agrada mirar les pàgines que té per saber més o menys quant de temps em portarà per acabar-me’l.

Quan començo a llegir el punt sempre el deixo on estava i quan decideixo parar m’agrada comptar les pàgines que he llegit durant l’estona que he estat fent aquesta activitat.

M’agrada també tenir sempre un parell de llibres pendents a sobre la taula. És a dir, que quan vaig a la biblioteca, els agafo, normalment, de dos en dos. Comoditat i practicitat.

I per acabar, m’apunto tots els llibres que he llegit. Com que la meva memòria no és molt bona, així quan he de recomanar-ne un, només tinc que revisar l’excel.

12 comentaris:

elur ha dit...

Saps quina mania no entenc i la teniu tu, en Xexu i l'Assumpta i diria que algú més (reconec que no vaig llegir totes les respostes), aquesta de mirar quantes pàgines té un llibre per saber quan l'acabareu. És com si abans de començar ja tinguéssiu pressa per acabar... i ja sé que només és una sensació meva.
Em sembla que mai he agafat un llibre i m'ho he plantejat això de quan m'hi estaria...

Si en el trajecte que va de casa a la feina (mig quart si els semàfors són favorables als vianants o sigui jo) llegís, no duraria ni un minut sense atropellada per algú, sigui aquest algú vianant o no.

Aquest any només he llegit un llibre que em va durar un viatge en bus d'una horeta, imagina't que poca cosa era (en quant a pàgines és clar)

sanset i utnoa ha dit...

Coincidim en bastants rituals. Això de mirar el punt per veure per on anem o comptar quantes pàgines he llegit d’una tirada (el meu rècord està en 400, dels Pilars de la Terra).

Dissortadament, sóc incapaç de llegir mentre camino. Al damunt de ser deficient visual, per no fixar-me on poso els peus. Me n’hagués anat al clot als dos dies!

Ara, és interessant veure que tots tenim manies ben curioses en això de la lectura. Jo, sí llegeixo un recull d’articles o alguna cosa relacionada amb la història, per exemple, mai vaig per ordre. Vaig saltant temes depenent del meu estat d’ànim. Així llegeixo amb més atenció i m’he d’esforçar a recapitular i copsar les causes que provoquen el què estic llegint.

*Sànset*

Assumpta ha dit...

Jajajaja genial, absolutament genial agafar-ho com a "Propostes d'en XeXu" :-))

Jo ja vaig explicar taaaaaaants d'aquests tics i costums que hauria de copiar sencers els meus comentaris, allí però diré, en resposta a Elur que això de mirar les pàgines i veure si has llegit molt o poc o calcular quan pots tardar, en el meu cas no és per tenir pressa per acabar (això em passaria si el llibre no m'agradès) és... és... uhmm... què és?... és... d'això... jo... ho hauré de meditar una mica jajaja :-DD

garbi24 ha dit...

No soc potser tant sibarita però si que miro la quantitat, quin punt fare servir.....i el que hauria de fer i no faig es apuntar-los i de vegades no recordo si l'he llegit o he vist la meva parella que el llegeix.....potser m'hi haure de posar

Clidice ha dit...

un arxiu per tenir-los controlats és absolutament imprescindible. Jo, com què sóc una mica freak el tinc fet en dBaseIII, en DOS ^^ per allò de què fa més arcaic :)

XeXu ha dit...

Si algun dia guanyo un c@t a la millor iniciativa blogaire el compartiré amb tu, perquè jo no m'invento res, ets tu que em muntes les meves pròpies iniciatives! Home, moltes gràcies, eh, em treus molta feina.

Avui comentes coses noves. Moltes les compartim, ja en vam parlar, però m'agrada això de deixar el punt allà on has començat. Jo no ho faig perquè tinc por de perdre'l (el meu no té imant). Sempre el poso al final del llibre perquè amb el pes de les pàgines restants no se m'escapa. Fins que em queda un 20% aproximadament, que començo a deixar-lo al principi de tot. Mira veus, d'aquest ritual no me'n vaig recordar l'altre dia. I sé que no té massa sentit esperar a que sigui un 20%, però mira, sóc així de friki. És com dir que ja estem a la recta final, canvio el punt de lloc.

També m'agrada saber quins llibres llegiré a continuació, i un cop llegits me'ls apunto amb títol, autor i puntuació que li dono. També faig servir un excel, no dono per més!

Assumpta ha dit...

Eeeei, XeXu!! Això de que els hi dones puntuació i també l'apuntes a l'excel no ho vas posar al teu post!! :-))

Jordi ha dit...

Jo no faig servir mai els punts per guardar la pàgina que he llegit última, faig servir aquesta espècia de falça coberta de la qual en surt una espècie de punt. No ho sé, una mica estrany. I l'altre mania que tinc és no deixar mai un capítol per la meitat, aquesta és una gran mania. Sempre penso que si deixo un capítol a mitges, l'endemà em costarà molt seguir el fil.

kweilan ha dit...

Jo també acabo els capítols i em costa deixar-ne un a mitges. El que no faig i no sé com podeu és llegir mentre camino.

Jordi ha dit...

Elur: No crec que sigui afany per acabar, sinó una simple mania. No sé com explicar-ho...
Tot és qüestió de pràctica. Si ho fas, penja't la L de l'esquena!

Sànset: 400 pàgines d'una tirada? Ostres, això és tot un matí ben llarg o tota una tarda ben llarga!
Has tret un bon tema: l'estat d'ànim. De vegades influeix molt en que un llibre t'agradi o no!

Assumpta: jo tampoc ho sé explicar! De fet quan un llibre és bo, no tens ganes de que s'acabi!

garbi24: si te'ls apuntes, segur que no te'n descuides després! Jo tinc mala memòria...

Clidice: umm.. quins records l'MS-DOS. Hauríem de començar a pensar en migrar!! jajaja

XeXu: res, res, el c@t serà teu i només teu. Tu ets l'instigador!
Em sembla que això de llegir té molta matemàtica implícita, no? Una barreja de lletres... i ciències!

Assumpta: no, no ho va posar al post!

Jordi: això de la coberta, al final, si el llibre és gruixut no dona per més, no? Veus jo la coberta sempre la trec perquè no es faci malbé.

Kweilan: a mi també em passa, els capítols intento sempre acabar-los sencers!
Això de llegir mentre es caminar, és pràctica i precaució! Has d'alçar els ulls del llibre de tant en tant.

Assumpta ha dit...

Jordi! Ara ets tu que t'havies deixat un costum jejeje... el de treure la coberta! ;-))

Jordi ha dit...

Sí, sí, no me'n recordava. Així no es fa malbé!