L’eterna pregunta sense resoldre de cada any.

La humanitat està plegada de preguntes transcendentals sense resoldre, que encara esperen resposta: quan s’acabarà el món? Què passa al triangle de les Bermudes? Quan Guti diu que està lesionat, realment és veritat? Si quan fas una cosa durant molt de temps cada vegada ho fas millor, per què els taxistes condueixen tant malament? Per què quan sona el telèfon dius “Ja vaig!” si l’altre no et pot sentir? Per què quan et desperten sempre et preguntes si estaves dormint?

Com veieu, això és només un petit exemple de tots aquells postulats, enigmes, misteris de la vida que encara esperen contestació. Servidor, com a ésser humà que es fa i es desfà, que existeix i deixarà d’existir alguna vegada (esperem, perquè el tema de les pensions hi haurà algun moment que se n’anirà en orris), que pensa de vegades i de vegades no, també té les seves pròpies preguntes sense resposta. Cada any, em formulo la mateixa interrogació sense que ningú em contesti (potser perquè no li pregunto a ningú): quan s’ha de deixar de felicitar l’any?

Després de donar-hi moltes i moltes voltes, i com que cap savi universal antic o modern ha formulat cap teorema ni cap veritat universal sobre el tema, he decidit adoptar el mètode del sistema tarifari integrat de l’Autoritat del Transport Metropolità. És a dir, fins el 28 de febrer, data en que un bitllet comprat l’any anterior deixa de tenir validés.

No sé què n’opineu vosaltres, però és un tema que a mi cada any em porta de corcoll...