No, no ho som, per més que durant tota una temporada ho haguem estat. Si abans totes les 
competicions que jugàvem, les guanyàvem (unes patint més, unes altres patint menys) ahir es va demostrar que, de tant en tant som humans i tenim les nostres debilitats. Unes debilitats, però que van començar a forjar-se al partit d’anada amb un mal resultat... i un molt mal arbitratge (tot s’ha de dir). Però si ahir el Barça no va passar va ser pels pèls. Bé, i per Palop, un porter que va fer sis o set parades en gols cantats. Perquè ahir el Barça ho va intentar, ho va provar, va xutar, va rematar, va tocar-la, ens va obsequiar amb un gran recital ofensiu i de joc a la segona part, però una vegada rere l’altra, ara el pal ara el porter evitaven el gol culé. Sort vam tenir de Xavi que va fer el primer (és veia, s’ensumava, s’olorava que havia d’arribar) que va posar encara més emoció al partit. I sort en vaig tenir jo perquè després una petita capcinada a la mitja part i d’algun cop de cap que altre durant els prim
ers minuts de la segona, va servir perquè posés els cinc sentits (o els pocs que em queden a aquelles hores quan estic assegut al sofà) a la pantalla de televisió.
No és que me n’alegri, ans al contrari. De totes maneres, tot això servirà perquè ens adonem de què difícil és aconseguir el que vam fer l’any passat i com d’irrepetible, crec modestament, que serà. Sortim reforçats, pel joc i perquè si no vam passar va ser perquè la deessa fortuna no va voler, no li va donar la gana. Perquè, i és una de les coses que més em va agradar, anàvem a pel partit. I en Pep ho va demostrar, perquè és ambiciós i no llença res, sortint amb tota l’artilleria pesada, amb els bons, amb els que hagués jugat una final de Champions (bé, menys Pinto que va ser titular). I van donar la talla, com no (fins i tot l’Henry)! S’hi van deixar la pell!
Ah!! Però per més que no siguem immortals, si caiem, com diu el Profeta, ens tornarem a aixecar. Segur!
competicions que jugàvem, les guanyàvem (unes patint més, unes altres patint menys) ahir es va demostrar que, de tant en tant som humans i tenim les nostres debilitats. Unes debilitats, però que van començar a forjar-se al partit d’anada amb un mal resultat... i un molt mal arbitratge (tot s’ha de dir). Però si ahir el Barça no va passar va ser pels pèls. Bé, i per Palop, un porter que va fer sis o set parades en gols cantats. Perquè ahir el Barça ho va intentar, ho va provar, va xutar, va rematar, va tocar-la, ens va obsequiar amb un gran recital ofensiu i de joc a la segona part, però una vegada rere l’altra, ara el pal ara el porter evitaven el gol culé. Sort vam tenir de Xavi que va fer el primer (és veia, s’ensumava, s’olorava que havia d’arribar) que va posar encara més emoció al partit. I sort en vaig tenir jo perquè després una petita capcinada a la mitja part i d’algun cop de cap que altre durant els prim
ers minuts de la segona, va servir perquè posés els cinc sentits (o els pocs que em queden a aquelles hores quan estic assegut al sofà) a la pantalla de televisió.No és que me n’alegri, ans al contrari. De totes maneres, tot això servirà perquè ens adonem de què difícil és aconseguir el que vam fer l’any passat i com d’irrepetible, crec modestament, que serà. Sortim reforçats, pel joc i perquè si no vam passar va ser perquè la deessa fortuna no va voler, no li va donar la gana. Perquè, i és una de les coses que més em va agradar, anàvem a pel partit. I en Pep ho va demostrar, perquè és ambiciós i no llença res, sortint amb tota l’artilleria pesada, amb els bons, amb els que hagués jugat una final de Champions (bé, menys Pinto que va ser titular). I van donar la talla, com no (fins i tot l’Henry)! S’hi van deixar la pell!
Ah!! Però per més que no siguem immortals, si caiem, com diu el Profeta, ens tornarem a aixecar. Segur!
14 comentaris:
El petit collage d'aquesta eliminatòria tindria peces com ...
1) Guardiola (inmens, gegant, el vull com amic) fent-se responsable, amb les seves decisions, de l'eliminació.
2) Pinto, per molt penal a Palma que aturés, penso que no és porter pel Barça.
3) Una mica crítica :( ... penso que el Barça ha perdut perquè només ha jugat "realment" una de les quatre mitges parts de l'eliminatòria.
4) Jiménez i Del Nido, a priori ben odiossos tots dos, amb unes declaracions post-partit exemplars.
5) Eliminats i tot, som collonuuuuts!!!
Òscar, ja ho té això el futbol, que quan t'eliminen sempre et tiren flors... però t'han eliminat!
També vaig trobar que l'Ibra estava més al mig del camp que a la seva posició de 9 i el Messi arrencava de massa enrere!
Vam fer una segona part extraordinària, EXTRAordinària! hauríem d'haver acabat el partit amb 5 golets al sac com a mínim, però no va poder ser. I ja està. Sap greu, perquè sempre en sap, però caure d'aquesta manera és menys dolorós. Van persistir que és el que ens van prometre. I si alguna cosa té aquest equip és compromís.
Pinto... uf... terrible, de dolent vull dir!
El meu germà avui demanava que enviessin Henry a Amèrica (quina mania, porteu-lo a casa cullons!) i que tornéssim a canviar Ibra per Eto'o. Sincerament, m'agrada l'Ibra, molt, però li falta l'instint assassí que tenia l'Eto'o.
Clar que tot això no serveix per res, si guanyem el pròxim partit ja ningú es recordarà d'Eto'o, ni de Pinto ni de res de tot això. I si ahir haguéssim fet un golet més ningú es recordaria del gol anul·lat al Bojan ni del pèssim arbitratge de l'anada.
El que més m'agrada de tot és que fins que aquell senyor no xiula el final, jo tinc esperança i confiança i que si no s'acaba com voldria no sóc capaç d'emprenyar-m'hi de cap manera, cosa que sí em passava no fa gaire temps.
I ja sé que el Profeta dirà que no, però una derrota d'aquestes també anirà bé perquè s'acabin de posar les piles, que sembla que aquest any van una mica frenats.
Ui... vaia rotllo que t'he fotut.
:P
PErò... tiu, som taaaaaaaaaaaaan bons!
ah! me n'oblidava d'una cosa molt important!
Sí, Ells sí que són immortals, són els PRIMERS del MÓN que ha guanyats TOTS els títols d'un any. SIS! Els seus noms estan gravats amb foc al record col·lectiu i hauran passat 100 anys que encara se'n parlarà... i sinó ja m'ho diràs el 2110!
D'acord amb Elur! El Barça ja és un equip immortal...
D'aqui cent anys, on dieu que quedem? :-))
Em sap greu perdre, jo volia guanyar... però penso que si guanyessim sempre potser no ho valorariem tant, oi? :-)
Quina manera de jugar, quina manera de perdre. Potser la derrota més dolça que recordo en la meva vida. I no ens equivoquem, aquest Barça, almenys el seu esperit és INMORTAL!
Em va encantar la segona part. Fantàstic. Què els va dir el Profeta al descans? Llàstima de tot el que va passar al partit d'anada. Però jugant així dóna gust perdre.
Ara els merengues ja s'han crescut, creuen que tenim el nostre Alcorcón. El que s'ha d'escoltar...
No vaig entendre la primera part. Crec que cal ser crític (que no destructiu) quan alguna cosa no funciona. Els partits duren 90 minuts, per què el Barça només en va jugar 45? Un partit de 45 minuts és més fàcil de fer-lo a tota hòstia. Ara, un partit de 90 a bon nivell permet que et pensis bé les jugades, que elaboris el joc, i que trobis les millors opcions. Una gran segona part, sí, però no n'hi ha prou.
No diem res de l'arbitre o què? Aquest cop ens van pitar a favor clarament. Jo, tot i l'eliminació, enviaria pernilet a l'arbitre que s'ho va currar. Si arribem a passar, els diaris no parlarien d'altra cosa que del robatori que van fer els prepotents del Barça al pobre Sevilla.
Comentaria moltes, moltíssimes coses. Però ja que això és com un fòrum i no només tu respons els comentaris, volia parlar d'una cosa que per mi és com a poc desagradable. La copa la juguen els suplents, que ja he dit més d'un cop que els trobo especialment fluixos, no tenim banqueta. Ara, ens veiem amb l'aigua al coll i llavors si que surten els guapos, oi? Cert que generalment els titulars acaben jugant a la segona part, però aquest cop va sortir l'equip de gala, menys el Pinto, que ja hagués estat per plegar si jugava Valdés. Si fossiu en Bojan, en Maxwell, en Pedro, Marquez o qualsevol d'aquests, què pensaríeu? Jo pensaria que em deixen jugar la copa mentre anem arrassant, però que pels partits seriosos em quedo sense jugar. No és que em sembli tan estrany, és de lògica, però llavors que no s'omplin tant la boca amb l'equip de la copa. Unes patates bullides és el que són, i fins i tot al mega-hiper-súper diplomàtic Guardiola se li acaba veient el llautó.
Elur: Pinto va fer una parada molt bona a la primera part, però els peus el traeixen. És dolentíssim. Potser necessita plantilles... ;-)
L'Ibra trobo que perd massa la posició buscant pilotes massa a dalt. Una espècie de Kluivert. Si és un 9, és un 9!
Sí, que som bons, sí! I segur que els anirà bé. Sortiran ferits!!
La immortalitat de les sis copes serà sempre recordada!
Assumpta: Quedem a Montserrat!! Allà dalt!!
Jordi: més dolça i més dolorosa! Perquè s'hauria d'haver guanyat!
Eloy: als merengues no se'ls ha d'escoltar mai. Bé, o sí si el que vols és fer-te un tip de riure!
XeXu: això dels 45 minuts també m'ho comentava un company aquí a la feina i tampoc no ho trobo just. El Sevilla va fer una gran primera part, jugant al 120% fins que físicament ja no va poder més, que va ser a la segona part i llavors el Barça li va passar per sobre.
Potser sí que l'àrbitre va xiular (tema faltes) més tirant cap al Barça, tens raó, però ni ens van pitar a favor cap penal que no era ni al Sevilla li van anular dos gols legals.
La copa al Pep li anava bé per tenir en forma i motivats al "teòrics" suplents. Dic teòrics perquè segons Guardiola no hi ha ni titulars ni suplents, quan és mentida. Un equip de futbol sempre té un onze de gala. És difícil tenir 18 o 20 jugadors boníssims, perquè, primordialment, val una fortuna. Opino que el Barça té els millors 11 jugadors del món, si vols dir-ho així, o el millor 11 del món, però té dos o tres recanvis bons, diga-li Bojan, Pedro (que no és res de l'altre món), Keita i Touré (o Busquets si juga un dels dos). Però això li passa al Barça, al Madrid i a tothom.
Gràcies XeXu pel debat!
Una llàstima, si però amb el cap ben alt. Una punxadeta per saber que no som deus de vegades també va be.
Aquest any en tindria prou amb la champions al Bernabeu.
I que lliguin al Pinto a la porteria
Ho signo, garbi24! Al Pinto l'han de lligar a la banqueta perquè no pugui sortir a jugar!
Jo sóc d'aquells que es van quedar ben tranquils després del partit. Bé ho has dit, no sempre es pot guanyar. El que vam aconseguir l'any passat és una gesta, i ens en hem d'adonar.
Ara, perdre així, donant-ho tot i intentant-ho fins l'últim moment, no té culpables. La sort potser, ves a saber. El que és cert és que, si juguem com vam jugar durant la segona part, aquest any també tindrem moltes alegries.
*Sànset*
Bueno, som mortals. Es veritat que es podia haver remuntat, pero Palop va salvar el seu equip. Una pena, perquè atarrem del núvol. La nota positiva es que tindrán més decans.
Salutacions
S'ha de dir que l'arbitre sí que va anul·lar dos gols al Sevilla. Un de ben legal, de xut des de la dreta, per fora de joc inexistent, i l'altre potser no, però aquella falta que li fan a Pinto fora l'ària jo diria que no era, i era pilota recuperada pel Sevilla i gol segur. A més perdona una targeta groga tècnica a Puyol claríssima, i podem assegurar que aquell potent xut que impacta a la cara d'Alves no ho fa també a les mans? És ràpid i costa de veure, però algú ho va reclamar.
Amb això vull dir que els arbitres s'equivoquen i que aquest cop va caure del nostre cantó. Malament també, com quan et perjudica, però el mínim que nosaltres podem fer és reconèixer-ho, posat que som els primers a queixar-nos quan ens fan la punyeta.
Publica un comentari a l'entrada