Quan el destí et juga una mala passada.

Feia temps que no succeïa. Però un dia o altre, capritx del destí, m’ho esperava. De vegades les coses sembla que es vagin ajornant i ajornant perquè, quan menys t’ho esperis, et fotin la patacada. Perquè quan més confiat estàs de que no pot passar res, acabi passant. Perquè quan acabes temptant massa a la sort, la sort acaba girant-se en contra teva. I avui, finalment, la tragèdia s’ha acarnissat amb un servidor. Els elements s’han aliat per fastiguejar-me. La maleïda llei de Murphy ha fet acte de presencia. Sí, amics, companys, lectors i lectores, avui la carmanyola s’ha vessat. Cruel destí, què t’he fet jo? L’havia col·locada recta, com sempre. Havia anat amb molt de compte, com sempre. Havia fet tots els possibles perquè possiblement fos impossible que es tombés. Però res de tot això ha servit. Els esforços han estat en va. Inútils. I la tragèdia s’ha acabat consumant.

Fa poc temps que ho pensava. Què estrany, em deia, fa temps que estem salvant la situació. I mira que temptava la sort. Aquelles carmanyoles que tanquen malament, plenes de líquids infames, salses per sucar-hi pa, olis que només mirar-los ja et feien veure que, molt possiblement, acabarien sobreeixint del seu contenidor. Però noi, res de res. I els dies passaven i passaven i el vessament no es produïa. Ans al contrari, romanien intactes a dintre sense donar senyals de vida. Però, ah! cruel destí (ja ho he dit, no? Bé, és igual) havia de ser precisament avui, que portava quatre iogurts a dintre de la bossa de plàstic (sort d’ella, sinó el contingut de la meva motxilla s’hagués tacat de dalt a baix). Quatre iogurts que no han tingut sort. És allò de que estaven en el dia inadequat en el lloc inadequat. Tots tacats d’oli. Pels segles dels segles, perquè per més que he intentat netejar la seva imatge, de res ha servit. La taca es veu, i oliosos han quedat. Serà una setmana dura. Cada vegada que n’agafi un a primera hora del matí per esmorzar, pensaré en aquella paella que va vessar. Em sap greu. Les coses són així. Unes vegades es guanya i unes altres es perd.