diumenge, 21 de febrer de 2010

Aquest any (aquests) també!

Hi ha un equip que també porta els colors blaugrana, que els defensa a mort, que lluita, que s’hi deixa la pell, que hi va, que no defalleix, que sempre surt a donar-ho tot, i que són tant o més bons que els que porten la samarreta del Barça i juguen a futbol. M’estic referint, evidentment, a la secció de bàsquet. És potser, el bàsquet, un esport que no té tanta afició com el futbol, injustament. Sóc un gran basquetbolista, m’encanta veure els bons partits. Si el futbol és passió, el bàsquet és espectacle pur. Sé que amb això potser em guanyo alguna esbroncada, però amb aquest esport no hi ha res guanyat fins el darrer segon, i aquesta és la seva grandesa. Però bé, d’això en podria parlar un altre dia, que avui, com diria en Pujol, això no toca.

El post en si va dedicat a aquesta gran secció, que avui ha fregat la perfecció, apallissant (novament) al Madrid a la final de la Copa del Rei. Com he vibrat. Com he xalat. Com he gaudit. Com no he patit, en poques paraules. La final només ha tingut un quart, el primer, en que les coses han anant igualades. Els altres tres quarts, la superioritat del Barça ha estat tant aclaparant que al darrer quart ja es podia dir que el Barça, amb avantatges de vint-i-set punts, ja havia guanyat el partit, cosa gairebé impensable en bàsquet. No que guanyi el Barça, no! El que és impensable és donar un partit per dat i beneït al final del tercer període. Impressionant, per treure’s el barret!
I és que ara, l’única emoció que tenen els enfrontaments entre el Madrid i el Barça és saber de quants punts guanyaran els blaugranes. I ja portem unes quantes temporades així, i que duri. Aquí, des de que en Chichi Creus està de secretari tècnic, que les coses s’estant fent de meravella i això es reflecteix amb títols i bon joc. De fet, amics, felicitem-nos perquè tenim el millor equip d’Europa. I tant! Sense discussió. Si l’any passat els de futbol ho van guanyar tot, aquest any el de bàsquet també ho farà (vinc dient des del començament de temporada que les copes ja ens les poden donar sense sortir a jugar). No ho dubteu! De moment, Supercopa, Lliga Catalana (res a veure amb la Catalunya Cup de futbol) i Copa del Rei. Els següents en caure, Lliga ACB i Eurolliga. Som-hi i moltes felicitats, campions!

16 comentaris:

garbi24 ha dit...

Em va fer tanta il·lusio la copa com la cara del Florentino!!!!!
Som molt grans

òscar ha dit...

Hi ha coses que no es poden pagar amb diners. I veure la cara de lluç bullit (sense guarnició) que oferia F.P. a la llotja és una d'elles.

Veure un partit de bàsquet sense anar entrant i sortint per tal d'evitar l'atac de cor és una altra.

elur ha dit...

tenim un equipàs, perdó, un EQUIPÀS!

avui m'han dit una frase que m'ha fet molta gràcia:
"veus com la filologia és un art? no és el mateix messi que messina" J.

jejeje.

Com vaig disfrutar, bé, rectifico, com disfruto amb cada partit d'aquest Barça de bàsquet!

Assumpta ha dit...

A mi normalment el bàsquet em fa patir massa i no ho miro. Ahir ho vaig mirar ben tranquil·la amb l'absolut convenciment de que guanyariem i, com dius tu, tan sols faltava saber "de quant" :-DDD

FORÇA BARÇA!!!!!

Jordi ha dit...

garbi24: aquella imatge a la llotja, no té preu!

Òscar: sí, sí, ara ho deia al comentari anterior! La veritat és que la cara de l'FP la podríem encabir al museu!

Elur: Ostres aquesta frase me l'apunto! A algú li deixaré anar! jajaja
Sí, senyor, a més a més t'agrada el bàsquet! En queden poques com tu!

Assumpta: i jo, a més a més, amb un bol de crispetes a la mà!

sanset i utnoa ha dit...

i van ser 19 perquè al final jugaven "de broma" que si no els mandrils haguessin acabat de quedar ben retratadets!

*Sànset*

Alba ha dit...

Un èxit rotund. El partit només va durar 10 minuts; el temps que van tardar els jugadors blaugranes en començar a carburar i engegar la màquina de fer bàsquet, amnb espectacle inclòs. En fi, una alegria inmensa pel títol. Menció a part era veure la cara de Florentino Pérez que no sabia on posar-se, quin poema, però quina satisfacció.
Salutacions

Jordi ha dit...

Sànset: al final, vam deixar encistella al Sergi Llull perquè era català!

Alba: i tant, 10 minuts on va haver-hi "igualtat". La resta, passeig triomfal!
El Flo, va de desfeta en desfeta... Que n'aprenguin!

XeXu ha dit...

Va ser un bany com n'hi ha pocs. El Madrid va acabar atabalat i sense saber a què jugava. I mentrestant, Rubio feia de les seves, Vázquez s'ho menjava tot, Lorbek amb la seva cara de pagès, marcant diferències també... no hi va haver color. Com a la lliga. I mira que el Madrid té un equipàs, però els passa el mateix que als de futbol. I així no es va enlloc. Moltes felicitats a l'equip, perquè la victòria és un reflex del joc, i s'hi deixen la pell del primer a l'últim. He de reconèixer que darrerament no segueixo tant el bàsquet com temps enrere, però com a mínim vaig seguint els resultats. Això fa olor a Eurolliga, sí, sí. Toca la segona. Tant de bo.

Per cert, si vols espectacle pur, mira l'handbol. És l'hòstia en vinagre.

Jordi ha dit...

L'any passat triplet del futbol i aquest, de basket.

elur ha dit...

al Jordi d'aquí dalt: triplet?? sextet, home! en quin món vius???? jejejejejeje ;-)


Dones com jo n'hi ha moltes Jordi, passa que... s'amaguen, no? en fi, jo què sé, si fes una llista de tot el que m'agrada alucinaria més d'un, em sembla. A vegades penso que hauria d'haver sigut un bordegàs. :P

Josep ha dit...

Una pregunta col·lateral: els que xiularen l'himne d'Espanya són els mateixos que els que xiularen la cançó de John Cobra a la Gala d'Eurovisió de TVE?

Jordi ha dit...

XeXu: de banys d'aquests, a cap balenari de la nostra geografia!
Des de que tenim un pescador (Mickeal) i un pianista (Lorbek) la cosa rutlla la mar de bé i ens passegem arreu on anem. L'aleup (o com s'escrigui) que li dona el Ricki al Fran, va ser dels que fan època.
NO dubtis que la segona caurà aquest any. Bé, encara que n'hauríem de tenir una més, la que ens van robar...
O i tant! Sóc seguidor de l'handbol. El partidàs del Barça al camp del Kiel trigarà en oblidar-se'm!

Jordi: i tant, i tant! Pots pujar-hi de peus!

Elur: jajaja no home no! Ja ens estàs bé com estàs, de dona!

Josep: jajajaja diriem que la Espanya Cañí, la defensora a ultrança d'Eurovisió estava veient el bàsquet i els independentistes al Cobra. O era el revés? ;-)

elur ha dit...

nois, avui sí que ja em poden endreçar en Márquez (ben endreçadet a casa si-us-plau) i que jugui en Milito, recoi!

el profeta Pep deu haver begut massa cervesa per dinar... sino no m'ho explico.

Albert ha dit...

Això que el bàsquet no té tanta afició "injustament" no és veritat. Per jugar a futbol només cal una pilota i es pot jugar a la gespa, a la platja o al ciment i això el fa més practicable.

A part d'això, totalment d'acord amb la resta del post.

Adéu i visca el Barça! (aquesta expressió inclou sempre a l'equip de bàsquet)

Jordi ha dit...

Elur: ja diuen que la cervesa no es bona consellera. Bé, de fet l'alcohol en general. I l'orxata!

Albert: jajaja no dubtava que ho incloïa!