divendres, 5 de febrer de 2010

El so de les campanes.

Ha saltat la notícia. El so de les campanes de poble (perquè a Barcelona o no les fan sonar o hi ha tanta contaminació sonora que no se senten) ha estat declarat patrimoni cultural de Catalunya. Ara, aquella frase feta de fer sonar les campanes, ja és legal. No us emocioneu, perquè fer campana (de la feina, de l’escola), d’altra banda, segueix sent il·legal i del tot sancionable.

La Banyera dóna suport a aquesta iniciativa. El so de les campanes és una cosa molt nostre (i del qui les fa sonar). La meva experiència, però, quan barrejo campanes i poble no és molt positiva. Per la nit les escolto totes. Som-hi! Una darrera l’altre. A les quatre, a les cinc, a les sis, a les set... I llavors les maleeixo i m’alçaria del llit amb pijama, em posaria les sabatilles, baixaria al carrer i començaria a llençar pedres al capellà que les fa sonar. Però ara ja tinc una raó per no exaltar-me, perquè el karma flueixi en mi quan a les cinc del matí em despertin. Què caram, són patrimoni català! I amb això, no es juga!

Però a Barcelona, estimats banyeristes, també tenim molts sons que ja són nostres i que no s’haurien de perdre mai. Des d’aquí, vull engegar una iniciativa perquè aquests seguit de sons barcelonins siguin declarats patrimoni cultural català. Són els següents:
a) El soroll dels camions de les escombraries per la nit quan buiden els contenidors.
b) La fresa que fan els tubs d’escapament de les motocicletes que quan passen pel teu costat has d’apujar el volum de la ràdio perquè no sents absolutament res (i ja el portes fort de per sí).
c) I aquesta, la que m’agrada més, la música a tot volum del típic cotxe tunejat amb les finestres baixades a ple hivern, amb músiques tant nostres com Camela o qualsevol cançó màquina de local after.

I recordeu, Visca Barcelona.

22 comentaris:

XeXu ha dit...

Afegeixo el so hiper-estrident de les ambulàncies, que durant la nit no tenen miraments i posen la sirena com si s'hagués d'acabar el món.

Anònim ha dit...

Jordi, et reto a que un dissabte després de sortir de festa vagis a dormir al costat de la Sagrada Familia, les campanes et despertaran amb cançons molt nostrades d'èpoques passades (no és broma...)

sanset i utnoa ha dit...

d) El so de la Marina Rossell

*Sànset*

Toni ha dit...

jo et convido al poble... per passar una gran nit de campanes... sobretot les de les 12 del migdia despres d'una nit de festa!! Toc dels 4 quarts, més el toc de les 12 en punt, més la repetició de les 12. I finalment toc liturgic a no se que... QUINA CANYA!! És el gran moment de la campana Sebastiana!!

Però que boniques són les campanes quan toquen totes juntes per una celebració... és fantàstic sentir-ho!! Et ve una trempera!!

elur ha dit...

Doncs jo fa dos mesos, justament els que fa que no dormo al poble, que enyoro el so de les campanes.
I no Jordi, no les fa sonar el capellà, ni cap campaner, per estrany que sembli la modernitat ha arribat als pobles i tot funciona automàticament i amb puntualitat suïssa per ser més exactes.

Ara però han de fer patrimoni cultural sonor mundial el so de les esquetlles del bestiar. I penjar-n'hi una al coll al qui es queixi, homeià.

Bon dia :)

alba ha dit...

M'uneixo a l'oferiment de toni, no hi ha res com sentir les campanes en un dia de festa i estic totalment d'acord amb el comentari de l'elur, jo també trobo a faltar les campantes tot i que quan soc allà dalt a la nit no en sento ni una, m'apunto a la reivindicació de les esquelles del bestiar.

òscar ha dit...

Al punt D proposat per Sànset vull afegir-hi una "cueteta" que integri no només el so gavinaire de la Marina Rosell sino que, també, hi serien la trompeta d'en Rudy Ventura, la Feliu cantant les excelències del carrer comercial més llarg d'Europa i Guillermina demanant-li a la nena que remeni.

Tot aquets batibull, més el so de les campanes, crearia una mena de "We are the world" en versió barcelonina d'èxit garantit.

Anònim ha dit...

sí, sí, no hi ha res com arribar a les 6 i sentir com toquen les 7, les 8, les 9, les 10, les 11 i les 12 (amb els seus quarts, triquarts, requarts i la mare que els va xxx). ca bonic!!!
això sí que fa festa, oi? i no els cubatilles de la nit anterior. mmm
(no, no soy yo).

Jordi ha dit...

XeXu: afegit, tens tota la raó! Se m'havia passat! N'hi ha tants de sorolls!

Anònim (que crec qui ets, JB?): què hi ha més dolç que despertar-se amb el so de les campanes de la Sagrada Família! Umm!! Friso perquè sigui així! Pensa, però, que ara són patrimoni català!

Sànset: jajajaja també, també! I el de la Mairena darrera!

Toni: recordes que ja vaig experimentar el so de LES CABRONES? Umm.. quin gust!! A mi, quan les sento, se me'n va la trempera matinera!

Elur: doncs encara amb més raó! Fora la tecnologia de les esglèsies!! Que ho facin manualment si tenen... el que han de tenir!
jajaja home, també és un so molt nostre, sí! Però per escoltar-ho te n'has d'anar a alta muntanya que corren lliures!!
Bon dia, bon dia!

Alba: ja les escolto jo per tu, no pateixis! Tu sempre fent costat al Toni, grrrrrr!!

Òscar: jajaja oh!! El We are the world en versió catalana!! Afegim-hi el Cisa i la Trinca?? El Miquel Àngel (el de barba) podria fer el sor aquell trencat de veu.

No, no soy yo: preciós! De fet, aquest cap de setmana practicaré aquest esport de risc, sota pena de tornar-me totalment boig!!

garbi24 ha dit...

Tots aquests sons...ja cotizen a las SGAE? inclòs les campanes.

Assumpta ha dit...

Jordi... de veritat creies que el capellà s'aixecava a cada hora per fer sonar les campanes? jeje

Doncs jo tinc A CASA MEVA, a dins, al menjador, un rellotge que sona totes les hores i els quarts i tot... i cada quart són quatre tons... quan són les dotze fa els setze tons dels quarts més les dotze campanades :-)

El varem comprar al poc de casar-nos perquè a casa els meus pares, a Barcelona, en tenien un de vellet que sonava així i jo l'enyorava. Enyorava aquest so entranyable.

I si et desperten les campanes de l'església de qualsevol poble és perquè no hi estàs acostumat. Si fossis del poble i les haguessis sentit tota la vida et passaria com a l'Elureta, que ara les enyora...

Elur... jo t'entenc :-))

Assumpta ha dit...

Per cert... en dies de marinada, quan el vent bufa de costa cap endins, moltes tardes, des de casa els meus pares, es poden sentir perfectament les campanes de la Catedral... és un record preciós que tinc :-)

M'alegro moltíssim, doncs, que les campanes siguin considerat patrimoni cultural nostre...

Met ha dit...

Les campanaes no em molesten... de fet quan escolto les de la Concepció a Aragó/Roger de Llúria per damunt el trànsit de l'Eixample, em sembla que estic en un lloc més tranquil que el centre de la ciutat.

Els nous camions d'escombraries són més silenciosos... per una vegada dono la raó a l'Ajuntament.

I pel que fa als ciclomotors i cotxes tunnejats... crec que la gasolina és massa barata encara. Apunjant-ne el preu aquesta gent ja no s'ho podrà permetre...

elur ha dit...

ummmm vas errat Jordi, hi ha pagesos que han hagut d'insonoritzar les esquetlles del seu bestiar perquè als 'senyors' de Barcelona els entorpia les 'vacassions' d'estiu (ho he vist a Setcases)... es veu que no podien descansar prou bé sentint un soroll tan estrident, ells que estan tan acostumats al silenci sepulcral de la nostra gran capital, els van denunciar i tot.
També va córrer perill un pobre gall que celebrava els dematins amb alegria... també va rebre una denúncia.
Els sorolls dels pobles són dels pobles.
A mi em molesten els de les ciutats quan hi sóc i mai se m'ha ocorregut queixar-me. Hi són i ja està. T'hi acostumes i llestos. O potser els cotxes deixarien de circular perquè una mossa de poble no pot dormir? els estudiants haurien deixat de sortir les nits de dijous per fer-me un favor fa deu anys? els del bar haurien tret les caixes sense arrossegar-les?

I potser em poso massa sèria, però recoi... hi ha hagut pobles que s'han vist obligats a desconnectar les campanes del campanar perquè uns xaves no fossin molestats. Ni que fossin els amos del món. Que n'hi ha que es pensen que sí que ho són i actuen com a tals.

_______________

Assumpta, a casa dels pares hi ha... 4 rellotges que toquen les hores, d'aquests 4 dos que també toquen les mitges i dos que repeteixen. Només els sento (i em molesten) si hi sóc a davant.

:)

elur ha dit...

recoi, a vegades sóc insoportable, ja ho sé.

espera't... que me'n ric de la meva seriositat:

JAJAJAJAJJAJAJAJAJJAJAJAJAJAJJAJA

:P

Bon cap de setmana, espero que els tingueu ple de campanades, esquetlles, relifets de gall (no pas filets è?!) i rialles!

kweilan ha dit...

A mi les campanes no em molesten i en el soroll de la nit les sento de lluny. A Lleida hi va haver, però, denúncies en alguns pobles perquè el soroll de les campanes molestaven als veïns de cap de setmana. He rigut amb el teu text, divertit com sempre.

Anònim ha dit...

A mi m’agrada estar el llit i sentir com toquen les hores el campanar de Casserres que tenim el costat i contar les hores que en queden encara per estar el llit(dong, dong,dong.) A dins a casa tinc un rellotge de cucut que toca les hores (cucut,cucut,cucut.)

A Barcelona alguna vegada si hi ha silenci, cosa que a Barcelona és molt difícil, escolto les campanes del rellotge que hi ha una mica més avall de casa, de la antiga caserna de cavalleria del carrer Lepant i dins de casa és tot un musical de campanes del rellotge de paret( quarts i hores) i d’un altre cucut que hi ha.

Mama Jordi

Uri ha dit...

Si saps d'algun local after que posin màkina, avisa'm, que encara l'haig de veure...

Albert ha dit...

Tens raó, tot i que jo declararia patrimoni cultural el soroll que es produeix quan tot el Camp Nou crida "GOOOOOL!!!!".

Adéu!

Jordi ha dit...

Això vol dir que l'SGAE no podrà denunciar les parròquies ni capelles de la ciutat per plagi? jeje.

Assumpta ha dit...

Dono el meu total recolzament a la proposta de l'Albert en quant a que el so de tot el Camp Nou cridant GOOOOOOOL hauria de ser patrimoni cultural!! :-))

Jordi ha dit...

garbi24: jajaja calla, calla, que encara ens passarien factura!

Assumpta: no home no! És clar que no! Sinó, pobre capellà!
El Josep LLuis està ben arreglat amb el rellotge. Pobre!
Ahir vaig estar passejant a la tarda per la Catedral, i dono fe que sonen.

Met: Al carrer Aragó es senten les campanes? Amb el soroll que sempre hi ha? Caram!
Sisplau, la gasolina més cara no... ;-)

Elur: recordo el cas, va sortir per la ràdio. Uns nouvinguts que es queixaven de les granges del costat.
Cada lloc té els seus sorolls que l'identifiquen i no està bé suprimir-los. Estic d'acord amb tu. A qui no li agradi, que marxi!
4 rellotges? Déu ens agafi confesats! La meva mare té un cucut que cada vegada que surt, corre el risc de ser decapitat!!
D'insuportable res de res! Faltaria més! La Banyera censura aquest darrer comentari!

Kweilan: gràcies! Sóc del parer, però, que qui no vulgui pols que no vagi a l'era. Per tant, qui no vulgui sentir les campanes, que no vagi on en toquen.

Mama: el cucut algun dia serà decaptitat! I no sabràs qui ha estat...

Uri: no en sé molt, d'afters... :-(

Albert: jajajaa i tant, i tant! Allò és de pell de gallina!

Jordi: ara sí que no sé què contestar-te... espero que no!

Assumpta: aprovada!