diumenge, 28 de febrer de 2010

M’agraden els partits com els d’ahir.


M’agraden els partits com els d’ahir. Amb ocasions a cabassos, amb bon joc, on la pilota no acaba d’entrar, on marcar un gol costa Déu i ajuda, on l’equip contrari empata quan manquen deu minuts pel final i gairebé en l’única ocasió que té, i on finalment, en una jugada espectacular, s’aconsegueix el triomf quan el pitjor ja s’olorava i la victòria quedava lluny, molt lluny. Són partits de fe, de patiment, d’esperança, de picar pedra, de posar-se la granota de treball. Són partits on passes d’un estat de nervis a l’alegria, de l’alegria a la decepció i de la decepció a l’eufòria desmesurada que provoca salts pel menjador i crits de ràbia on la ge, la o i la ela són una ge, ona o i una ela molt grans, malgrat que siguin gairebé tres quarts de dotze de la nit, i possiblement els veïns estiguin dormint. Què carai! En ocasions així els veïns que són compassius et saben entendre i l’endemà, si te’ls trobes per l’escala, et deixen anar un “què el Barça ahir?”, com volen agrair-te que quan estaven dormint els despertessis per fer-los saber el resultat final... malgrat que siguin de l’Espanyol.

M’agraden els partits com els d’ahir, on el retorn d’Alves ens va fer veure un Barça més ofensiu, més bolcat a l’atac, més generador d’ocasions a la porteria contrària, més, més i més, que en definitiva és el que volem. Algú va veure algun moment en que el Barça no ataqués?

M’agraden els partits com els d’ahir on Pedroooooo s’inventa un gol del no res, on Pedroooooo torna a marcar un gol decisiu, on Pedrooooooo torna a ser aquell jugador amb olfacte golejador que tant hem trobat a faltar els darrers partits.

M’agraden els partits com els d’ahir on Xavi s’inventa passades tant bones com les del segon (i vital) gol, tant increïbles, tant màgiques, tant sensacionals, tant formidables, tant... Xavi! Segurament ell és l’únic en veure aquesta passada impossible i mil•limètrica als peus d’Alves.

M’agraden els partits com els d’ahir on a la capital es veien empatats a punts amb el Barça a la classificació i on, com passa a les pel•lícules, els bons sempre guanyen i els dolents se’n van amb la cua entre les cames.

M’agraden els partits com els d’ahir.

Ah! Només un però, si m’ho permeteu. No m’agraden els partits com els d’ahir on l’àrbitre aplica el reglament a la seva manera. Torres va merèixer ésser expulsat a la primera part i on un gol (el que suposava el tres a un) totalment legal Ibrahimovic no va pujar al marcador. Però no us preocupeu, ja sé el que passa. La Banyera té l’exclusiva, com sempre. Hi ha un concurs entre l’estament arbitral per veure qui pita pitjor al Camp Nou. De moment, el ranking està de la següent manera:
1) Pérez Burrull.
2) Texeira Vitienes
3) Rubinós Pérez.

P.D.: De totes maneres, els partits més tranquils també m'agraden.

17 comentaris:

garbi24 ha dit...

Un dels millors partits de l'any d'infart però molt bo en joc, llàstima que anulessin al d'Ivra...per sort a mi no em varen anular el meu....

XeXu ha dit...

Doncs a mi m'agraden els partits com els d'ahir quan acaben 15 a 0. Perquè és el que es mereixia ahir el Barça, no estar patint fins el final. Vam passar per sobre del Màlaga, no va existir un equip contrari. Són taaaaaan dolents. Però la sort no anava de cara. Però bé, quan la sort no acompanya, i l'arbitre tampoc no col·labora, cal tirar de traça, i això van fer. Pedro es va inventar un golàs. I Xavi es va inventar una passada impossible. Hi ha una imatge que es veu la passada des de la perspectiva de Xavi. Tu ho veus i penses 'què fa aquest animal, la tira on no hi ha ningú, anirà fora!'. I llavors veus que apareix Alves, gens gana, que la deixa fàcil, fàcil pel Messi.

El gol de Ibra, totalment legal, quina ràbia.

I a propòsit d'Alves, és possible que un jugador pugui canviar tant la cara d'un equip? No ho sé, però Alves és un crack, i una bèstia. Sortia d'una lesió de diverses setmanes, i jo no el vaig veure parar ni un moment. Fins el final corria la banda com si fos el minut 1. És d'un altre planeta. A veure si torna l'altre extraterrestre, l'Abidal, que bon un també. Després de cada partit aquests se'n van corrents fins a casa, que si no no acaben de suar.

Assumpta ha dit...

I a mi, després d'un partit com el d'ahir, m'agrada llegir el teu post-comentari :-))

Ja saps que els espero amb candeletes, els teus escrits d'autèntic culé, descrivint com ningú les sensacions dels que tenim la sang blaugrana... aquests crits que els veïns han d'entendre que no podem evitar perquè ens surten del cor!!

Ara bé... potser si haguéssim patit una mica menys, tampoc m'hauria sabut greu, eh?

Em va fer una pena el pobre Ibrahimovic, després de passar-se quasi tot el partit en fora de joc, un gol maco i totalment legal que fa, li anulen, ell que ja s'estava abraçant amb els seus "pitufini" i jo ja anava cridant "Io sonno molto contento" per tot el pis... no hi ha dret!!

XeXu!! En Jordi té un grup al Feisbuc demanant que l'Avinguda Pedralves passi a dir-se Dani PedrALVES :-))

elur ha dit...

com es trobava a faltar Alves!

saps amb què em mig pixo de riure, quan ja era al llit escoltant la ràdio? amb les declaracions del tècnic del Màlaga, aquell home no sé pas quin partit va veure, si no fos que era sempre fora de la banqueta m'hauria pensat que s'entretenia mirant un dvd. Va dir que el Barça havia acabat demanant l'hora!!! quin riure!!!

M'encanten els partits com ahir on Messi torna a ser Messi.
Em vaig desesperar amb l'Zlatan (quantes pilotes va 'tallar' que no anaven per ell sinó per un company que estava al seu darrere?)
Quina ràbia que la pilota de Don Andrés acabés al travesser!

I ja no parlem de l'àrbitre. Saps que en Pep li va cantar tot un recital del que era el respecte just abans de començar la segona part?
El gol d'Ibra ens empatava en el gol average amb el Madrit, ara anem per darrera.
I d'on era l'àrbitre? de Madrid. Hasse falta dessir nada máss?

chamb ha dit...

et demano, de fet et suplico , que paris d aixo de pedroooo en plan Almodovar. Em produeix una reacció al-lergica i els metges m`ho han prohibit.

Assumpta ha dit...

Eluuuuuuuuuur, això que has dit ho va dir el meu marit també!!! jajaja
- D'on és l'arbitre?
- De Madrid
- No hasse falta dessir nada más

:-DDDD

alba ha dit...

No m'agraden els concursos aquestos que es munten els arbitres, m'agraden els partits com el d'ahir en que s'ha de treballar i demostrar el que ets i saps fer al camp, no m'agraden els partits com el d'ahir en que malgrat treballes, demostres qui ets i que saps fer al camp el resultat no és just... mmmmm em va agradar no em va agradar mmmm no ho acabo de tenir clar però el que si que m'agrada i molt és que amb concursos arbitrals inclosos SEGUIM SENT LIDERS

Jordi ha dit...

garbi24: jajaja ja veig que finalment vas macar, doncs... ;-)

XeXu: Sí, sí, però la sensació post partit quedant 15 a 0 no és la mateixa que vas sentir quan va acabar el partit. A què no? És 15 vegades més gran que no si guanyes fàcil! Segur!
I tant que és possible. Veient els partits que hem vist fins ara, deixant de banda Puyol que sempre hi va, Alvés és un tio que corre i es deixa la pell des de l'escalfament fins als estiraments finals al vestidor quan el partit ha finalitzat. Crec que encomana a l'equip. És a dir, que si Messi el veu corre pensa que ell també ha de corre per no quedar malament.

Assumpta: gràcies!! Si haguéssim patit menys, la sensació de victòria que queda després no és comparable. És el que li deia al XeXu. Les victòries fàcils no s'assaboreixen, les difícils sí.
No cridis aquestes coses en italià, que els veïns pensaran que en tens un a casa, dormits com deurien estar també!
Ostres, aquest grup ja fa molt de temps que el vaig crear... Ara ho he anat a mirar i som 136 membres.

Elur: i tant, i tant!!
Ostres, no fotis! Vam acabar demanant l'hora?? Vols dir que no es va confondre i ho va mirar des de la perspectiva d'ells? És a dir, que ells van ser els que van acabar demanant l'hora i que van necessitar que li anul·lessin un gol legal a l'Ibra per mantenir encara alguna minsa esperança?? Quins coll...ns
Don Andrés només marca en partits importants, ja saps. Per cert, has mirat la pàgina web de l'Iniesta? Està molt bé!
No hase falta desir nada más, perquè últimament els àrbitres estan mooolt malament, sobretot al Camp Nou!

Chamb: jajaja ostres, és que trobo que és un nom que li escau... Procuraré no fer-ho més... però això no vol dir que me'n surti!

Assumpta: se'ls veu massa el llautó!

Alba: LÍDERS!! I tant!! A mi mo m'agrada veure els partits del Barça sol!!

elur ha dit...

conec la web de l'Iniesta, el tinc afegit al facebook i al twitter i quan obri alguna altra pàgina web jo seré allà.

però sense agobiar, è?! no el persegueixo pas XD

sànset i utnoa ha dit...

M’agraden els partits com els d’abans d’ahir!

I sí, sembla que el villarato no sigui més que una competició per veure qui arbitra més malament. Em va estranyar però que l’Slatan no li arranqués la jugular d’una mossegada al venedor de cupons que portava el xiulet.

*Sànset*

òscar ha dit...

A mi també m'agraden aquesta mena de muntanyes russes en forma de partit de futbol que et fan saltar del sofà (vaig fer un seient lliure), cridar, citar l'injustícia del futbol i, finalment, esclatar d'alegria.

En definitiva; m'agrada aquest Barça!!!

XeXu ha dit...

I per què no Avinguda PedroAlves? Que el xavalin aquest també està fent mèrits.

Està bé això de que el Messi corre més perquè l'Alves no el deixi malament. Ja m'imagino l'argentí pensant 'collons, és que si no sóc el millor jugador del món, aquest paio em passa a davant! Potser que em posi les piles i guanyi tots els premis, per si de cas!'. Mira que jo estava a punt de donar-li un c@t i tot...

Per cert, com que no sé si contestaré els comentaris de manera individual, dir-te que la paraula 'castells' entre les meves keywords respon al fet de que era/sóc casteller. Ho he estat durant més de 15 anys. Penso que pot tenir un lloc entre aquestes paraules, no?

Assumpta ha dit...

En Pérez Borrull és aquell que era parent de la Yoko Ono, i si no us ho creieu li pregunteu a en Sànset...

kweilan ha dit...

A mi no m'agrada patir tant encara reconec que si al final es guanya doncs ho transformo en emoció.

sànset i utnoa ha dit...

L'Assumpta té raó. Després de llargues investigacions vam poder contrastar que en Pérez Burrull porta l'ADN dels Ono.

I ja se sap; "la culpa de todo la tiene ..."

*Sànset*

Jordi ha dit...

Elur: des d'aquí reclamo que et donin les claus de Fuentealbilla!!

Sànset: entre tu i jo, crec que Guardiola el fa sortir sedat al camp. Saps com quan l'MA Barracus a l'Equipo A havia de viatjar en aviò que l'adormien? Doncs igual...

Òscar: es pot fer seient lliure del sofà? És a dir, si no veus el partit a casa el pots posar a la venda??
A mi també m'agrada! Hem recuperat sensacions!

XeXu: Ostres, també, també... m'agrada!
jajajaja un premi c@t al Messi, estaria bé. De totes maneres no facis broma amb això que després sortirà algun detractor criticant que està falsejat! ;-)
Ostres sí, és veritat!! Tens raó, recordo algun post on posaves alguna cosa! I tant, i tant que pot tenir un lloc!

Assumpta: ostres, ah si? Per cert, ahir sentia a la ràdio, que l'han tornat a posar a la nevera!

kweilan: a mi tampoc m'agrada patir, però una mica de tant en tant...

Sànset: jajajaja gran investigació!!

Alba ha dit...

Per una part em va agradar, es va treballar i es van recuperar sensacions que ens els últims partits s'havien perdut. Per altra banda, no es pot passar que el nivell arbitral español es lamentable. En fi, la federació potser hauria de fer-s'ho mirar, però sé que no ho farà, en fi...
Salutacions