dimecres, 3 de febrer de 2010

El meu iogurt i l’E.

Aquesta setmana va de iogurts, però ja és això, perquè des de fa un temps he agafat el costum d’esmorzar un iogurt a primera hora. Avui, mentre estava procedint a posar-me la primera cullerada a la boca, han picat a la porta. Per la finestreta que hi ha a la mateixa, he vist el cap de l’E tot somrient. He deixat l’ingesta del iogurt per més endavant i m’he alçat a obrir-li la porta i franquejar-li, d’aquesta manera, l’entrada a la sala. M’ha demanant amb presses si podia utilitzar el telèfon, cosa que li he dit que sí, però que tot tenia un preu. S’ha tret un sobre de sacarina de la butxaca (d’aquells que sempre agafa del bar quan anem a esmorzar) i me l’ha donat tot assegurant-me que amb allò em podia donar més que per ben pagat.

Mentre ell estava trucant, he comés l’error més imperdonable de la meva vida: m’he assegut a la taula i he procedit amb el ritual iogurenc del matí. Quan l’E ha penjat el telèfon, se m’ha quedat mirant. Llavors jo me l’he quedat mirant també i quan les nostres mirades s’han entrecreuat i l’he vist a ell movent el cap a dreta i esquerra m’he dit que era home mort. Com se m’havia pogut passar per alt aquell detall?

SERVIDOR: (assenyalant el iogurt amb el cap) Esto queda entre tu y yo y no tiene que salir de esta sala. Ni una palabra en el almuerzo.
E: No, no, tranquilo. En media hora lo sabe todo el edificio.
SERVIDOR: Te cambio el secreto por lo de la llamada. No he cogido el sobre de sacarina. Te acuerdas, todo tiene un precio...
E: (amb veu mafiós) Las palabras se las lleva el viento.

I tot seguit s’ha girat, ha sortit de la sala i quan ha tancat la porta m’ha mirat per la finestreta tot rient. M’he alçat, he sortit de la sala i mentre s’allunyava passadís enllà li he demanat, pregat, implorat que sisplau, no digués res a ningú, que no ho esbombés als quatre vents, que què volia a canvi del seu silenci. Sense tombar-se, ha deixat anar la sentència: “Hay cosas que no tienen precio”.

De res han servit les meves súpliques, només assentar-se a la taula mentre esmorzàvem, m’ha assenyalat i ha dit: “¿Sabéis qué estava almorzando el mariquilla este?”. Ara ja saben el meu gran secret... Perquè, com molt bé us imagineu, els homes-homes, els de tota la vida, el iogurt ni provar-lo...

18 comentaris:

sanset i utnoa ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
sanset i utnoa ha dit...

Potser si la sacarina s'hagués transformat en sucre, les engociacions haguessin estat més factibles.

Jo també tinc un secret amagat, i ja que tu has confessat el teu, te'l diré perquè no et sentis tan sol: jo acostumo a esmorzar una poma.

*Sànset*

Gemma ha dit...

si en lloc d'acceptar la sacarina li haguessis dit:
"escolta E, aquest iogurt és una mica "jogillu", no tindries per casualitat una llauna de sardines en escabetx?"
un altre gall cantaria...

elur ha dit...

vaia... vols que el cor de l'anginesca vingui a posar ordre i concert? que començarem cantant-li el Virolai i l'acabarem torturant amb algun tema de la Marina Rossel (aiiiiiiiiiiii... esgarrifances només de pensar-hi, quina angúnia!!!). Segur, segur que així et fa cas.

Si més no, per la propera amenaça'l dient-li que qualsevol acció seva contra tu pot tenir una reacció anginesca contra ell. Que lo se pa.

Assumpta ha dit...

Jordi!!! Error! Error!! Li havies d'haver dit que era IOGURT AMB PAELLA!! El que mengen els homes més homes de tots!! Els que tenen un estòmac a prova de les coses més bèsties...

Si algú et diu alguna cosa... tu respons "el que té l'E. és pura enveja... ell és del tot incapaç de menjar un iogurt amb paella" i asuntu sanjat...

En tot cas, la resposta de l'Elur m'ha fet riure!! ;-)) m'apunto a cantar-li tot un repertori de cançons en català... jo em sé la de la "gavina voladora"! :-DD

Clidice ha dit...

ai en Chuck Norris quan ho sàpiga! perquè si no li diu l'E li ho diré jo! hihihi

Jordi ha dit...

Sànset: no ho sé, no ho sé, si el sucre s'hagués transformat en un cruasant de xocolata, potser!
Oh!! Què em dius!! Sàpigues que ara, després d'aquesta confessió, ja no pots fer marxa enrere!

Gemma: "jogillu"? Et podries explicar millor? Es tractaria del típic humor intel·ligent??

Elur: l'E és un ésser inquebrantable i de moral ferma (de vegades). No crec que l'espantéssim pas! Paraula!
Gràcies pel suport. Això mai s'oblida!

Assumpta: jajaja ostres, doncs és veritat. I encara era d'aquella remesa! Quin cap el meu! Demà em defensaré, però ja crec que "coli".
Podríem començar per la de "Ton pare no té nas, ton pare no té nas, ta mare xataaaa".

Clidice: jajajaja no, no, sisplau, tinguem la festa en pau!

garbi24 ha dit...

a aquestes alçades i me'n acabo de adonar que jo d'home res de res, amb la quantitat de iogurts que arribo a endrepar. Però si us plau que això quedi entre nosaltres. El silenci no te preu!!!

Albert ha dit...

Jajaja, digue'ls que el iogurt és la clau per aguantar les teves llargues caminades. Ja veuràs com no en deixen de menjar.

Adéu!

XeXu ha dit...

Aquest E cada dia demostra ser més troglodita. Sort que no t'ha donat per posar Special K al iogurt, que si no no sé què hagués pogut passar.

sanset i utnoa ha dit...

I sí, per a més I.N.R.I. acompanyo la poma d'un suc de taronja!

*Sànset*

Jordi ha dit...

garbi24: tranquil, això no surt de la Banyera, sota pena de desterrament!

Albert: jajaja no, que això de les caminades tampoc no ho acaben de tenir clar existint com existeixen els cotxes.

XeXu: Això ja no! Cereals mai a la vida. Bé, hi poso pol·len que diuen que va molt bé pels glòbuls vermells, entre d'altres coses.

Sànset: t'estàs convertint ja amb el meu ídol! jajaja El suc de taronja és molt bo, però fa molta mandra preparar-lo!

òscar ha dit...

Ara, per intentar suavitzar l'impacte d'aquesta monumental errada de càlcul, només te'n queda una: esmorzar, dia sí dia també, un sol i ombra (conyac i anis, crec) tot esperant que l'E et torni a demanar fer una trucada.

Si tarda molt, t'auguro uns matins d'allò més indigests...

Jordi ha dit...

jajaja ostres, vols dir? Pobre panxa meva!! I els seitons què? En menjo o no?

òscar ha dit...

Diuen (jo no ho sé del cert) que la barreja sol&ombra + seitons resulta més explosiva que Carmen de Mairena i Cárdenas junts.

Crec que l'E, si et veu fotret un sun&shadow plorarà de l'emoció.

sanset i utnoa ha dit...

No home, que és d'aquell en brick. Ara em posaré a preparar un suc a les set del matí...

*Sànset*

Jordi ha dit...

Ah!! Ja m'estranyava!!

Anònim ha dit...

necessitat de comprovar:)