Sant Ibrahimovic.

Infidels pecadors tots aquells que no creien en l’Ibrahimovic (m’incloc), aquells que van arribar a dubtar d’ell (m’incloc), aquells que quan les coses anaven maldades el criticaven (passopalabra i no m’incloc), aquells que els va faltar temps d’omplir-se la boca amb el nom d’Eto’o, aquells que pensaven que la millor solució seria vendre el Suec a final de temporada. Tots aquells que ara estan amagats, a les cavernes, que han davallat als inferns per no haver de tornar a escoltar que tot el que havien cregut, dubtat, criticat, omplert la boca i pensat, tots aquells, rendiu-vos al seu olfacte golejador, a la seva capacitat de marcar, a la seva qualitat, a les seves botes, als seus peus, al seu nas, a la seva alçada... Perquè ahir, sinó hagués estat per ell, haguéssim afrontat el partit de tornada amb l’obligació de remuntar l’eliminatòria.

Ara, diguem noooo!! (com deia el Raimon, sinó m’equivoco, en una cançó) No, no i no. No em va agradar el Barça ahir. Quin partit més lleig. Bé és cert que el resultat no és dolent, ans al contrari. L’Stuttgart ha d’anar a marcar al Camp Nou si vol passar l’eliminatòria i això, sens dubte, ens afavorirà. Però bé, això no treu que, com he dit abans, el partit d’ahir no m’agradés gens ni mica. No vam jugar bé. De fet, m’atreviria a dir, si m’ho permeteu, que l’equip contrari ens va donar un bany a la primera part. Cert és que la segona va ser nostra, però un equip com el Barça ha de dominar les dues, o si més no, donar la sensació de que té el partit més o menys controlat. Home, que el Hleb i la seva banda no ens pot fer un vestit amb botons, solapa i butxaques! No fotem, que aquest és (o era?) nostre!

Ara, tothom tranquil. Mireu això: Què me’n dieu, eh? Si el Profeta ho sap, no ens cal patir. Tot solucionat! Avui, dormiré bé...

PREGUNTA.
No us va recordar molt aquest partit al partit d’anada dels vuitens de final de l’any passat contra el Lyo on vam poder rebre’n tres (com ahir) i vam marxar amb un 1-1? Vides paral·leles? Nova Champions?