Tres punts, malgrat les circumstàncies.

Un filòsof (que segur que era del Barça) va sentenciar fa molts anys: “Jo sóc jo i les meves circumstàncies”. Gran frase miris per on la miris. D’aquelles que potser no entens del tot però que no li poses cap però. Després d’escoltar-la per primera vegada, ens hauríem d’alçar de la cadira (cas que estiguéssim asseguts) i començar a aplaudir (us convido a fer-ho si encara no l’havíeu escoltat mai). Doncs bé, aquesta frase seria la que definiria el nostre Barça. Perquè, i canviant una mica la frase, es podria dir que el Barça és el Barça i les seves circumstància.

I què entenem per circumstàncies? Doncs si mirem el partit d’ahir, ja les podem començar a sumar:
1) Circumstància Puyol: sancionat per acumulació de targetes no pot jugar.
2) Circumstància Alves: a l’escalfament es ressent de les molèsties al bessó i no surt a l’equip titular.
3) Circumstància Messi: tenir al millor jugador del món, a Déu a la terra, provoca veure autèntics golassos com el que va marcar ahir, que significava l’u a zero.
4) Circumstància Piqué: és expulsat ben d’hora per fer una dura entrada, però que, amb el cor a la mà, crec que és targeta groga. Això ens porta a la següent circumstància, la número 5.
5) Circumstància equip en inferioritat: el Barça es veu obligat a jugar amb deu homes durant més d’una hora.
6) Circumstància Teixeira Vitienes: oh!! Aquest àrbitre, juntament amb Pérez Burrull no haurien de trepitjar mai més el Camp Nou. Bé, ni Catalunya a poder ser. Quin arbitratge més lamentable, sisplau. Va poder expulsar a un parell de jugadors del Getafe (un per doble groga i un altre per una puntada per darrera a Messi sense pilota, similar a l’expulsió de Piquè) i no li va donar la Real (Madrid) gana.
7) Circumstància Touré: es retira lesionat quan estava jugant de central. És substituït per Márquez.
8) Circumstància Márquez: és expulsat al minut noranta-u de partit on, segons l’àrbitre (sempre segons ell perquè jo tinc els meus dubtes) comet penal amb el partit dat i beneït.
9) Circumstància 5, però en lloc de jugar amb deu homes, vam jugar amb nou.
10) Circumstància “Som els millors del món”: malgrat totes les circumstàncies hagudes i per haver, les provocades directa o indirectament per ens interns al club (com les lesions) o externs al club (com l’àrbitre, pressions diverses que duen banderes com Villarato) i, com que som el millor equip de la galàxia i ho hem guanyat tot però encara tenim tot per guanyar, doncs això, que ahir vam sumar tres punts més.

Així doncs, la filosofia Barça, malgrat que el Barça sigui el Barça i les seves circumstàncies, segueix derrotant a tot aquell que se li posa per davant. I això em fa feliç i m’omple d’il·lusió vers el futur.

En resum, que entre lesions i sancions, el Profeta haurà de fer un tetris per formar un equip amb garanties.

NOTA: La Banyera agrairia, sisplau, que comentéssiu si les expulsions són justes, perquè el penal em costa veure’l i la targeta vermella al Piquè també. Potser és que m’hauré de treure les ulleres amb visió blaugrana nocturna i diürna. De vegades penso que quan veig les jugades del Barça no sóc del tot neutral, us ho dic seriosament.