diumenge, 6 de juny del 2010

Com quan era petit...

Quan era petit (bé, petit, posa-li catorze anys, més o menys) anava a un esplai situat a la Plaça del Nord. Els Lluïsos de Gràcia, se’n deia. Els dissabtes ens reuníem allà, sobre les quatre de la tarda i acabàvem a les set. Era llavors quan, amb els diners de la setmanada (o alguna cosa més que deuria arreplegar dels pares), anàvem amb els amics a una botiga de llaminadures que hi havia a una de les cantonades. La botiga la portaven un matrimoni bastant gran. La dona tenia paciència, però l’home era d’aquells que t’engegava a pastar fang de seguida. I com que nosaltres ho sabíem doncs sempre fèiem el possible per fer-lo enfadar. Érem criatures i teníem una edat difícil, ja se sap. Un d’aquells productes que compràvem quan ja feia calor eren els famosos Burmar Flax. Qui no els recorda? El meu sempre era de llimona, i dels grans! Crec que valien vint-i-cinc pessetes, que en aquella època, fa gairebé dinou anys (osti tu!) eren diners. Avui en dia, amb vint-i-cinc pessetes (potser serien uns quinze cèntims d’euro, més o menys) crec que no et donen ni les gràcies per res. Bé, al que anava, que em comprava aquells gelats artificials que eren tot gel i de gust dubtós del que posava a l’etiqueta (en el meu cas, de llimona). Però estaven bons, què carai! Recordo també que per fer enfadar al senyor de la botiga (ja hi teníem la mà trencada en això), li demanàvem gelats d’aquests amb gust de ceba, pastanaga o d’altres sabors curiosos que no existien ni existiran. I l’home rondina que rondinaràs i nosaltres riu que riuràs. Bé, eren altres temps... (avui estic d’un sentimental!)

Ahir, passejada per Sort. I petita sorpresa! L’Alba m’ha portat a una botiga petita de llaminadures on tenien de tot. I és una botiga d’aquestes antigues, com les que abans hi havia a Barcelona. Vella. Estreta i llarga. La mestressa, una dona gran però de les que dissimula molt bé l’edat. I el més important, de les que encara van a tant la peça, no a pes. Us recordeu d’això, quan anaves a comprar llaminadures i el dependent començava a sumar peça per peça? Ara res, la modernitat pot amb tot, a tant el quilo i a fer negoci. Et foten unes clavades per una bossa de res! Ahir, en canvi, vam omplir una bossa ben plena fins dalt i no va arribar a quatre euros. Ah! I quan ja marxava, vaig fixar-me que a mà esquerra hi havia un congelador i a dintre... Burmar Flax! Sí, sí! I a dalt de tot un de llimona que m’estava cridant! Com quan era petit, no he pogut resistir la temptació i me l’he comprat. Tot passejant pel carrer amb el meu gelat a la mà, semblava un nen amb sabates noves.

11 comentaris:

sànset i utnoa ha dit...

Jo en tinc a casa, de la marca blanca del Mercadona!

Ostres si els recordo. Ma iaia sempre en tenia al congelador. I algun que altre nen cafre venia a casa o em cridava des del balcó perquè n'hi donés algun. Algun dia et contaré la història de com vaig "modificar" un flaix mitjançant líquid de salubritat dubtosa perquè aquell nen no me'n demanés més...

*Sànset*

Clidice ha dit...

els meus de maduixa, encara que no sé com es deien, considerant que sóc una "mica" més grandeta ;)

Sergi ha dit...

Doncs jo no n'era massa aficionat, no m'acabaven d'agradar els gelats de gel. A mi on estigui una bona jijonenca, que es treguin aquestes coses!

Garbí24 ha dit...

Ostres encara ara quant puc enganxar un calipo...me'l foto,però la verita es que m'agraden més els de veritat.

Agnès Setrill. ha dit...

Els meus preferits, de cola, si no en quedaven, també de llimona...mmmmmmm!!!
Ara me'n menjaria un!

kweilan ha dit...

M'imagino lo bo que el deuries trobar!

Assumpta ha dit...

Jordiiiii m'ha encantat aquest post!! ;-))

Però una de les coses que més gràcia m'ha fet és pensar que tu veies 19 anys taaaaaaaan lluny... Veus? Fa 19 anyets jo ja estava casada amb el meu estimat maridet :-DD

Això sí, els gelats també m'agradaven, eh? i em segueixen agradant!! (Si són més naturals, millor jejeje)

Jordi ha dit...

Sànset: Aquells nens (no sé si ja te n'havies adonat) eren uns aprofitats!! ostres, doncs no estaria malament un post!! Sí, sí, que la gent expliqui les seves experiències amb els Burmar Flax!

Clidice: marca blanca, com diu en Sànset!

XeXu: home, és clar! Un gelat de bona xocolata és el millor que hi ha! O en el seu defecte, el Magnum doble xocolata.

garbi24: jo endrapo gelats també sempre que puc!

Agnès S.: Sí, sí, de llimona!! Una més pel front comú pro llimona!

Kweilan: uff!! Com els vells temps!

Assumpta: és que dinou anys són dinou anys! Que un any més i són dues dècades!

Thera ha dit...

Burmar Flax, quins records!!! I tant! Jo sempre el de cola...uuum!

Jordi ha dit...

Thera, veig que ets d'idees fixes, com jo! No ens barallaríem pas pel gust

Albert ha dit...

Crec que he estat en aquesta botiga de Sort.

A mi aquests gelats m'agraden, però no són els meus preferits. Tot i que siguin artificials no m'importa.
Adéu!