dilluns, 14 de juny del 2010

Habemus Sandrus!

Fumata blaugrana al Camp Nou. Una fumata que, per majoria aclaparant, dibuixava al cel el rostre del flamant guanyador, per golejada: Sandro (o Alexandre per alguns) Rosell, que s’ha convertit en el president més votat de la història. No era el meu predilecte, però segur que sabrà servir el Barça (i esperem que no servir-se d’ell) amb fermesa, decisió i encert. “No us fallaré”, S.R. dixit. Esperem!

Se’l veia cofoi. Com ha dit, de recull pilotes a president del Barça. No està gens malament, no? Poca gent pot dir-ho això. Bé, menteixo. En un altre nivell, però el Profeta pot argumentar que ell ha passat de recull pilotes a entrenador del primer equip i d’entrenador del primer equip a fer un sextet de copes i a portar el Barça a ser el millor club del món.

El morbo, doncs, està servit. Ningú podrà evitar comparacions entre el president sortint i el president entrant. Ahir, però màxim fair play i abraçada entre els dos.
L’un més gras que quan va entrar (el de l’esquerra) i l’altre igual que quan va sortir (segons els reportatges es cuida i fa footing). Veurem si fer de president engreixa o no... Suposo que alguns ho vendran com un fracàs de Laporta, com una derrota. Però amb la mà al cor, Sandro gaudia de tanta popularitat que era molt difícil treure-li la victòria. La gent tenia ganes de Sandro. A més a més, tirant del costumari popular i agafant-nos a la frase del divideix i venceràs, el continuisme (més Benedito) no va saber agrupar-se per fer front comú i encara li han aplanat més el camí.

Com a curiositat, els que també van ser aclamats com a presidents quan van anar a votar van ser el Profeta Pep i… Josep Lluis Núñez. M’ha agradat veure’ls anar a votar. Un exemple per la resta. Ah!! I Més de cinquanta-set mil vots, rècord de participació. La democràcia a Can Barça cada vegada està més consolidada.

Per acabar, desitjar-li molta sort i que segueixi fent del Barça un club guanyador.

P.D.: En bàsquet ho tenim molt peliagut...

12 comentaris:

Anònim ha dit...

Ha guanyat el candidat que els poders fàctics del país (Godó, Zeta, Prisa) i el nuñisme han estat engreixant els darrers anys. El seu intervencionisme és de sobres conegut i que no sintonitza amb el model actual ho va deixar clar al debat de TV3, on fins i tot va dir que dels equips inferiors del Barça, des del 2005, no n'havia sortit ningú. Això, sumat als seus negocis (el cas de Brasil no és aigua clara) destil·len una ferum que no m'agrada. Per sort, el model està tan arrelat que no és fàcil de canviar.
Amb tot, és el que ha escollit el soci amb gran majoria i s'ha de respectar i acceptar. Esperar que continuïn els èxits en tots els àmbits i que ho faci bé. I sobre la història de recullapilotes... només ho poden ser els que jugen a categories inferiors o els que tenen contactes dins del Club (gent molt adinerada). Fàcil de saber quin va ser el seu cas.

kweilan ha dit...

Esperem que continuïn els èxits.

Garbí24 ha dit...

Tanta amabilitat del Jan no sera perque el Sandro no aixequi la catifa amb una sonada auditoria?
Que tinguem sort, i en el basquet un miracle

Assumpta ha dit...

Com jo no ho tenia gens clar, penso donar-li un vot de confiança... tot i que em fa por això que diu l'Albert B. i R. de la Masia, els equips inferiors, la gent de casa... però està tan clar que això li agrada a l'afició que dubto que s'ho pugui carregar :-))

I el "senyor Cruyff" on era?? Mira, una de les pitjors coses de l'era Laporta: aquest "bavejar" constant envers el seu estimat "Johan"... Si jo fos l'Alexandre (això de Sandro no m'agrada gens ni mica) el faria fora ara mateix.

Força Barça!!!

zel ha dit...

poc puc opinar, només una certa sensació que parla estrany, i sembla tenir poc carisma, no sé, com si li faltes...sang?

El bàsquet amunt! remuntarem!

Sergi ha dit...

L'alta participació és reflex del bon moment que viu el club i l'entitat. Si les coses anessin maldades segur que no s'hi haurien animat ni la meitat. I que hi anés tanta gent dóna encara més validesa a la victòria de Rosell, encara que pesi a alguns, d'això se'n diu democràcia. De si haurà estat un error o un encert ja tindrem temps de parlar-ne. De moment, deixar-lo fer, a veure com respira, i esperem que sigui prou espavilat com per deixar treballar Guardiola i els secretaris tècnics sense intervenir, i que aprofiti tot el que s'ha fet bé aquests anys. Hi ha coses per mantenir i altres per millorar. Esperem que sàpiga quines són quines, i que seguim sent el millor equip del món, i el club més respectat i admirat del món també.

Ull de cuc ha dit...

La veritat és que no hi estic gens posada en aquests temes... miro els partits del Barça quan s'escau, i d'això del nou president i la votació només en sabia quatre coses. PERÒ, CARAI! Cinquanta-set mil vots? Amb tot el respecte, trobo que hauríem d'estar compromesos amb d'altres coses que ens fan ballar més el cap, que no pas amb el futbol... Però d'una altre banda, suposo que ho entenc.

Apa, doncs, que en Sandro estigui al nivell del club!

Jordi ha dit...

Albert B. i R.: Rosell ha rebut recolzament per totes bandes i ha tingut cinc llargs anys per preparar la seva arribada al poder. Això està clar. Espero que el model actual perduri, pel bé del Barça.

Kweilan: tant de bo!

garbi24: uff!! No ho sé. Ja m'agradaria saber el que es van dir a cau d'orella!
En bàsquet necessitem tres miracles!

Assumpta: un vot de confiança sempre se li ha de donar. Els primers cent dies, diuen? Com es carregui l'actual estil, es carregarà l'escència del Barça.
Cruyff crec que era a l'Àfrica, si més no crec que vaig sentir-ho.

Zel: En bàsquet et diria que avui guanyarem, però com ho porto dient els dos partits anteriors i he fracassat vilment, ja no sé què pensar... ;-)

XeXu: El temps donarà o treurà la raó al 62% de socis que l'han votat, evidentment. Si les coses milloren, serà un gran president, sinó, el soci se li tirarà a sobre, com sempre fem aquí! Ah!! I segur que una moció de censura li caurà. Dirigida en l'ombre per qui? ;-)

Ull de cuc: el Barça és un sentiment i de vegades passa per davant de coses més importants, com comentes. Potser és una forma que té d'evadir-se la gent en el món actual.

neus ha dit...

Alea jacta est!
no sé què més dir, no em fa el pes aquest home... i espero estar totalment equivocada.

Sobre el bàsquet... faria un renegar tan terrible que no sé si diré rè!
Només 4 punts en tot un partit de Navarro... li hauria recargolat els... callo.
Va, aviam si avui la cosa canvia.
El 'fallu' va ser no demanar jugar la final a la pista del Madriz, allà sí que juguem bé, coi!

sànset i utnoa ha dit...

Sí que ho tenim pelut amb el basquet. Però encara no està tot dit!

Em va agradar el gest del Laporta. Esperem que la transició sigui pausada, que ens convé a tots. I esperem que el Sandro sigui un bon president, ens agradi més o menys li hem de donar suport.

I mira, de pas, comprovarem si la màxima del "manar molt engreixa" se segueix complint a can Barça...

*Sànset*

Albert ha dit...

Esperem que no ens falli, tal i com ha dit.
Està complicat en bàsquet, sí, però el Barça Atlètic es camí de 2aA.
Adéu!

Jordi ha dit...

Elur: Tant de bo que la sort faci referència a la bona fortuna.
El segon partit no el vaig veure, però ara, mentre miro el tercer, veig que la cosa tampoc va per bon camí. Ens tenen la mida presa o volen agafar vacances...
hahahaha sí, sí, allà segur que guanyàvem!

Sànset: a mi també em va agradar molt el gest que va tenir. De fet tots volem el millor pel Barça, no? Allunyats d'ismes i coses estranyes.

Albert: Tant de bo els nanos del Luis Enrique ho aconsegueixin! S'ho mereixen!