dimecres, 27 d’octubre del 2010

EXCLUSIVA BANYERA! Última entrevista que va concedir el Pop Paul (com no, a La Banyera).

Llàgrimes a l’aquari de Sea Life d’Oberhausen. Plora Alemanya. Plora, com no, Espanya. I plora Europa, i el món si cal. El símbol mediàtic d’aquest passat mundial de Sud-àfrica ha passat a millor vida. Era gran. Tres anys el contemplaven. Es va parlar d’un possible trasllat a Espanya, pels favors prestats. Però finalment va decidir no moure’s d’on sempre havia estat. No va escoltar ofertes. Com a casa, en lloc!

Ara que ja no és entre nosaltres, La Banyera, en exclusiva, us ofereix a vosaltres, lectors, fanàtics i admiradors, l’última entrevista concedida pel pop als mitjans de comunicació, que casualment va ser a aquest humil bloc. Aquí està, íntegre, sense censures. Gaudiu-la, doncs:

- Hola Paul.
- Hola. Perdoni, però el meu nom és Paul, Pop Paul.
- I ja ho sap el James Bond que l’imita?
- No, no, jo no demano martinis “agitados pero no revueltos”. Encara que quan el mar està així, és quan més a gust estic.
- Pop Paul, què li agradaria ser si no fos un pop?
- Uff!! Pregunta complicada. Potser un mol·lusc, un cavallet de mar, ... No m’ho he plantejat mai.
- Un somni?
- Que l’IKEA fabriqués mobles aquàtics. M’hagués agradat redecorar la meva vida de tant en tant.
- Què se’n va fer de vostè quan va passar la febre del mundial?
- Vaig rebre moltes ofertes.
- Parli’ns en, sisplau.
- Van trucar-me d’Espanya, on ja sap que van agafar-me una gran estimació. Volien que sortís a un programa que es diu “Sálvame”. Però jo, amb la Belén Esteban no vull barrejar-m’hi.
- Bona decisió.
- Gràcies. També vaig rebre una oferta per muntar un telèfon d’aquest 806 per predir el futur. Però, per més que sigui un pop, tinc els meus principis. No m’agrada enganyar ni estafar a la gent.
- Així que tot això de les prediccions...
- Xamba, pura xamba. Sempre em quedava amb l’urna de la meva esquerra. No creu amb les casualitats?
- Sí, sí. I més si vostè em comenta que va ser pura sort.
- També vaig rebre una oferta per participar al Big Brother alemany. La vaig refusar. La convivència entre homes i pops és complicada. Ja sap, sempre et miren amb altres ulls. I amb gana, amb molta gana.
- Hahahaha. L’entenc, l’entenc... És cert que també va tenir ofertes per saltar al món del cel·luloide?
- Sí, i tant! Vaig tenir sobre la taula dos projectes. Encara recordo el dia que va trucar-me en Quentin. Estava entusiasmat en rodar la segona part de Pulp Fiction. Volia titular-la Pop Fiction. Finalment, però, els productors van fer-li fer marxa enrere per considerar inviable el projecte.
- Doncs a mi no em sembla tant mala idea. I del segon projecte, què me’n pot dir?
- Que tira endavant. La pel·lícula es diu “Los pulperos” i faig una col·laboració especial. Les estrelles són, però, Fernando Esteso i Andrés Pajares. És la segona part d’aquella que van fer fa anys anomenada “Los bingueros”. Però aquesta vegada no van de bingo en bingo i perseguint sueques, sinó que fan crítics culinaris i es dediquen a tastar pop a feira.
- Interessant. I els rumors que el situen al Liceu?
- Bé, això entre vostè i jo. Segurament el desembre farem un concert amb el Manolo Escobar. Cantarem clàssics, com no podia ser d’altre manera, entre ells el “Que viva Espanya”.
- I de la publicitat, què me’n diu? Crec que se n’ha emportat uns quants calerons...
- És cert. Vaig ser la imatge de les patates pringles aquí a Alemanya. No van haver de canviar el lema, que seguia sent: “Quan fas POP, ja no hi ha stop”.
- Per acabar, senyor Paul. Anirà a Madrid a recollir la clau de l’aquari del zoo de la ciutat que Esperanza Aguirre li vol entregar.
- Sóc vell i m’he de cuidar. No sé si actualment aguantaria un viatge tant llarg. De totes maneres, és un orgull per mi i un gran honor. No tots els pops tenen aquesta oportunitat cada dia.

Descansi en pau (o en Paul)!

17 comentaris:

Carme R. ha dit...

estic gaudint al màxim!!! com diu la Trinca TOTS SOM POPS.....o no! Amb el teu permís et deixo un fragment de la cançó
Tots som pops, tots som pops.
Vinga, vinga, vinga, cantem tots.

A muntanya hi ha un pastor
que en cantava una cançó.
Dins la mar una sirena diu:
- Vejam si em vols fer cas,
- No siguis bordegàs,
- Carai, carai, pastor, quin goig de fas.

RIP pel Paul.

_MeiA_ ha dit...

Pobret... la fama li ha durat poc.

Garbí24 ha dit...

segurament deu haver mort dels flashos dels fotografs o de menjar masses musclos o fins i tot de la visita d'algun fan alemany

Josep Lluís Rodríguez ha dit...

Una divertidíssima exclusiva periodística! Enhorabona al periodista!!

Sergi ha dit...

Doncs sí, trobo que és una molt bona entrevista, penso que en podries fer una secció, se't dóna bé això d'entrevistar. I pel que fa al Pop Paul, doncs mira, m'ha sorprès gratament, és d'aquells personatges dels que te'n fas una idea equivocada, els veus estirats i llunyans, però sembla... semblava bon paio.

Has passat per can Sànset i Utnoa? Proposen un enterrament molt digne per ell...

Jordi ha dit...

Es nota que el bo del pop estava encantat de concedir-te l'entrevista. Per cert, denigrant que algus centres comercials venguin una relíquia del pop Paul després de la seva mort. Hem perdut els escrúpols?

Assumpta ha dit...

És boníssima, JORDI!!... Estic impressionada!! :-))

Per cert, que bé s'expressa el Pop Paul... i és ben amable... Una entrevista molt fluida, sí, sí :-))

Esther del Campo ha dit...

Caram, amb l'Esperança Aguirre. Que si avui el mallot de Contador, demà una foto amb el pop Paul, no en deixa escapar cap, hahaha...
Bona exclusiva, sí senyor... :D

Jordi ha dit...

Carme R.: bona cançó de la Trinca... i com es troben a faltar, eh!

_MeiA_: sí, sí, la curta vida dels pops en té la culpa.

garbi24: no t'enganyis, ha mort d'èxit!

Josep Lluis: gràcies! La Banyera sempre al servei de la informació!

XeXu: gràcies! A que sembla molt proper? A mi també m'ho va semblar! I bona persona! ;-)
Sí, sí que hi he passat. Molt bo, com sempre!

Jordi: m'ho dius de veritat? Ostres, què fort! Jo no en compraré, això ho pots tenir per segur!

Assumpta: gràcies! Un gran home... vull dir pop, sí!

Esther: gràcies! L'Esparança, mentre la tinguem ocupada amb aquestes coses, millor! Així no molesta a ningú...

Anònim ha dit...

Els mateixos que van portar el pobre animal a la fama són els que li han provat l'estrès que l'ha acabat matant. Quines coses té la vida!

Uri ha dit...

Molt original!

Sergi ha dit...

Mira, vaig a contestar-te la teva resposta, però no a la d'aquest post. Vols creure que ara, divendres a la 1:43h de la nit, he pensat en aquell comentari que et vaig fer sobre que no triessis els llibres de la biblio per ordre alfabètic? Doncs, sí, ara he acabat un llibre i agafo el següent, i per això hi he pensat i he anat a mirar què havies dit. Com que era una desconsideració per part meva no respondre la pregunta que em vas fer, te la responc ara, sí, ara començo 'Cámara de gas'. Me'n vaig al llit amb en Grisham. Apa siau!

Jordi ha dit...

Albert B. i R.: Ar m'he recordat d'aquella frase de "Entre todos lo mataron y el solo se murió".

Uri: Merci!

XeXu: home, gràcies! Aquest és dels millors! Dormiràs en bona companyia!

Assumpta ha dit...

XEXU... Ho he vist!! ;-))
Ostres, espero que t'agradi... no és un llibre gens "plàcid"... que jo normalment fujo de llibres que poden fer patir, no perquè vulgui viure en un núvol, sinó perquè de coses que fan patir ja en veiem moltes cada dia... però aquest llibre val la pena, a mi em va agradar molt.

(Ben pensat, sí que m'agradaria viure en un nuvolet ben tovet jeje... o no, més que viure-hi, poder-hi pujar de tant en tant i fer un volt... per tornar a baixar a la terra)

sànset i utnoa ha dit...

Ha mort el pop més juantxi de l'univers! i tu estaves allí per entrevistar-lo. Com Déu mana!

P.S. Amb això de "Pop fiction" t'has extralimitat...

*Sànset*

Jordi ha dit...

Assumpta: tota la raó. Això és el que comento jo quan la gent veu els serials aquells que duren mils de capítols i passen sempre infinitat de coses.

Sànset: demano perdó! ;-) Però crec que la de las Pringles també estava al nivell del Pop fiction...

sànset i utnoa ha dit...

Ia, ia... veig que els dos ens extralimitem...

i què?

P.S. Podríem fer un bloc conjunt sobre easy-pop-xists.

*Sànset*