La recaiguda.

Piquen a la porta.
-Endavant! Com estem?
- Hola doctor. Bé, bé.
- Estiri’s al divan, com sempre i relaxis. Recordi que està a casa seva.
L’home obeeix.
- Així doncs, s’ha tornat a repetir?
- Sí, ahir mateix, que era festiu.
- Com va anar?
- Doncs veurà. Estava passejant pel carrer i de sobte em va estranyar veure un Caprabo obert. Vaig comentar-li a la meva parella que com podia ser, però de seguida vaig il•luminar-me i em vaig dir: caram, si avui és un dels festius que permeten obrir! Li vaig proposar: anem? Ella va dir-me que sí.
- Uff! Així doncs, ha tornat a recaure?
- Sí, i de quatre grapes.
- A veure, farem un joc: jo li diré una paraula i vostè em dirà el primer que li passi pel cap. Ràpid, això sí. No s’ho ha de pensar. D’acord?
- D’acord!
- Comencem, doncs. BUMERANG.
- Penjadors.
- TINDRA.
- Espelmes.
- MALM.
- Llit.
- SPARSAM
- Bombetes. 30 watts.
- BERLEVAG.
- Mirall.
- ARILD.
- Sofà de pell. Dues places.
Pausa. El doctor reflexiona.
- Això és més greu del que em pensava. Encara es desperta per la nit somiant amb la cuina sueca i els frankfurt amb gust de plàstic que valen un euro.
- Sí, doctor. És més, somio en quedar-me les vint-i-quatre hores del dia allà dintre. Anar canviant de secció en secció. Atendre a la gent. En els meus somnis més humits, em veig vestit d’uniforme, aquell groc i blau que porten els dependents, mentre reposant lleixes, atenenc a la gent, cobro a les caixes. No puc més! De vegades els meus amics es pensen que estic posseït perquè començo a dir noms de productes: ALSEDA, BYHOLMA, KLINGSBO, KLIPPAN, GREVBACK, LINNARP...
- Està bé, està bé! Vostè segueix tenint IKEAdependència. No ho ha superat. Vingui dintre de dos dies i en tornarem a parlar.
-Gràcies doctor. Em permet una pregunta?
El doctor assenteix amb el cap.
- Vostè, com és que se sap totes les respostes de tots els noms que m’ha citat?
- Perdó?
- Recorda el joc? Aquell que vostè em deia una paraula i jo li contestava el primer que em passava pel cap.
De sobte el doctor posa el ulls en blanc i comença a riure. Un riure histèric, de sonat, de persona que no està en els seus cabals.
-Llavors, doctor, vostè ahir també va caure? Ahir també va ser-hi?
Més rialles incontrolades...