dimecres, 13 d’octubre del 2010

La recaiguda.

Piquen a la porta.
-Endavant! Com estem?
- Hola doctor. Bé, bé.
- Estiri’s al divan, com sempre i relaxis. Recordi que està a casa seva.
L’home obeeix.
- Així doncs, s’ha tornat a repetir?
- Sí, ahir mateix, que era festiu.
- Com va anar?
- Doncs veurà. Estava passejant pel carrer i de sobte em va estranyar veure un Caprabo obert. Vaig comentar-li a la meva parella que com podia ser, però de seguida vaig il•luminar-me i em vaig dir: caram, si avui és un dels festius que permeten obrir! Li vaig proposar: anem? Ella va dir-me que sí.
- Uff! Així doncs, ha tornat a recaure?
- Sí, i de quatre grapes.
- A veure, farem un joc: jo li diré una paraula i vostè em dirà el primer que li passi pel cap. Ràpid, això sí. No s’ho ha de pensar. D’acord?
- D’acord!
- Comencem, doncs. BUMERANG.
- Penjadors.
- TINDRA.
- Espelmes.
- MALM.
- Llit.
- SPARSAM
- Bombetes. 30 watts.
- BERLEVAG.
- Mirall.
- ARILD.
- Sofà de pell. Dues places.
Pausa. El doctor reflexiona.
- Això és més greu del que em pensava. Encara es desperta per la nit somiant amb la cuina sueca i els frankfurt amb gust de plàstic que valen un euro.
- Sí, doctor. És més, somio en quedar-me les vint-i-quatre hores del dia allà dintre. Anar canviant de secció en secció. Atendre a la gent. En els meus somnis més humits, em veig vestit d’uniforme, aquell groc i blau que porten els dependents, mentre reposant lleixes, atenenc a la gent, cobro a les caixes. No puc més! De vegades els meus amics es pensen que estic posseït perquè començo a dir noms de productes: ALSEDA, BYHOLMA, KLINGSBO, KLIPPAN, GREVBACK, LINNARP...
- Està bé, està bé! Vostè segueix tenint IKEAdependència. No ho ha superat. Vingui dintre de dos dies i en tornarem a parlar.
-Gràcies doctor. Em permet una pregunta?
El doctor assenteix amb el cap.
- Vostè, com és que se sap totes les respostes de tots els noms que m’ha citat?
- Perdó?
- Recorda el joc? Aquell que vostè em deia una paraula i jo li contestava el primer que em passava pel cap.
De sobte el doctor posa el ulls en blanc i comença a riure. Un riure histèric, de sonat, de persona que no està en els seus cabals.
-Llavors, doctor, vostè ahir també va caure? Ahir també va ser-hi?
Més rialles incontrolades...

17 comentaris:

Clidice ha dit...

Òndia! no sabia que estava malalta! :P mola l'Ikea i què eh eh eh! ^^

Jordi ha dit...

A mi m'encanta anar a Ikea amb la parella. M'ho passo d'allò més bé i mira que encara no m'he independitzat!

Sergi ha dit...

Estàs força malament. I no ets l'únic. Jo m'he desintoxicat, necessitava distància. És un vici car. Ho estic deixant, però aquests dies hi pensava amb enyorança... m'aniria tan bé una nova BILLY pels llibres... però si hi vaig m'hi passo 6 hores, i això no pot ser. Necessito una mica més de recuperació.

zel ha dit...

No ho entenc, jo hi vaig anar un dia i vaig jurar que no hi tornaria més. Vaig recaure per acompanyar una amiga...i va ser definitiu, mai més!!!!

Assumpta ha dit...

Hehehehehe... encara recordo aquell "piset model" de 30m2 (veritablement petit) però el de 40m2 una autèntica cucada, de veritat... que em va encantar!! ;-))

Llàstima que haviem dinat feia poc i no varem poder provar els els "frankfurt amb gust de plàstic que valen un euro".

Ai, Jordi BANYERA!! Sempre em fas riureeeee ;-)))

Ferran Porta ha dit...

Als Ikea nostrats també donen un marge de 7 hores ("Passarem entre les 7 i les 14 hores") per portar-te els mobles a casa? Estan torrats, aquests vikings...

Anònim ha dit...

Només he anat un cop a l'IKEA. Pels que no som de comprar, és una autèntica tortura. Allò és immens! Té nassos que els suecs, admirats arreu pel seu Estat del Benestar, hagin creat una empresa que és el consumisme portat a la màxima expressió!

Garbí24 ha dit...

I per quan una vacuna....a veure si entrem en pandèmia...Aviso a la ministra?

Anònim ha dit...

L’Alba i tu veu tenir més sort que el Carlos i jo.

El dilluns el matí avanç de pujar a Casserres a les 10 del matí, vam decidir donar una volta per IKEA. Fatal decisió i impossible de realitzar. Hi havia una gran caravana en el carril dret per la sortida de Montigalà.

Vam marxar a fer altres compres a Makro i de tornada les 14 hores, vam decidir de tornar a IKEA i la caravana seguia igual.

És que la gent no va marxar de pont?

Mama

sànset i utnoa ha dit...

Nosaltres també hi hem caigut! 2 vegades en menys d'una setmana! i el més fotut de tot és que hem aprés a muntar els mobles a una velocitat tremenda!

Necessitem un terapeuta!

*Sànset*

Agnès Setrill. ha dit...

Quan deixi l'adicció a la xocolata potser em passaré a aquesta. Almenys no engreixa! I manté ben distret pel que puc comprovar.

pati di fusa ha dit...

oh que bo, jordi! un gran relat! :D

no sé què deu tenir ikea que et transforma i fas el que no faries en qualsevol altre lloc. jo fins i tot sóc capaç de fer-hi cua per demanar-me una cervesa aigualida i un enrotllat de salmó, tan plasticós com la txitxa, per molt "suec" que sigui.

el que sí que evito és anar a comprar en festius, tot i que el 12 d'octubre, "festiu" "festiu"...

no estàs sol, jordi! estem amb tu! ;)

Jordi ha dit...

Clidice: sí, sí, mola molt!! hehehe De tant en tant i en dosis adequades no fa mal!

Jordi: sol jo tampoc hi aniria. Segur!

XeXu: és més car que el tabac!! Ostres, sis hores?? Tu t'ho mires tot amb lupa eh!!??

Zel: hi ha gustos per tot. Quan hi vaig també penso que serà la darrera vegada, però sempre acabes caient... De fet, sempre he cregut que quan Barcelona no sap què fer, va a l'IKEA.

Assumpta: bé, tampoc no et perds res amb els frankfurts. Mossega un tros de plàstic que tinguis a mà i ho sabràs! hehehe pots tirar-li ketxup i mostassa per fer-ho més real!

Ferran: torrants, folls i... rics!! S'estant fent d'or!

Albert B. i R.: allò és una màquina de fer euros.

garbi24: hahaha sí, sí, i que me'n reservi una!!

Mama: mira que estant jubilada i hi vas un dilluns que és pont! No home no! No en saps! Hi has d'anar un dia de cada dia!

Sànset: 2 vegades en 1 setmana? Uff!! Vols que et passi el número de telèfon d'aquest doctor??

Agnès S.: I a més a més fas exercici! Tu diràs!

pati di fusa: gràcies! I de la coca-cola, que me'n dius? Està dolentíssima, però sempre caic i en compro!
El 12 d'octubre no hi ha res a celebrar. És un dia que no se sap perquè tenim festa...

_MeiA_ ha dit...

Em sembla que jo també hauré de demanar hora amb el teu doctor.
Ens encanta! Nosaltres hi vam anar el mes passat, llàstima que moltes coses que ens agradaven del catàleg no hi eren, estavan agotades.

Però no passa res... d'aqui poc tornarem a fer una altre "chute" d'Ikea.

Un petó!

Albert ha dit...

Molt bo.
Potser si a l'Ibrahimovic li haguessin parlat amb aquestes paraules s'hagués adaptat millor al Barça.
Adéu!

Jordi ha dit...

_Meia_: També m'ha passat alguna vegada de trobar esgotada la cosa que has anat a buscar. Fa molta ràbia! Però com dius, no passa res, ja que estàs allà fas la volta, no? ;-)

Albert: hahaha potser, però no posaria la mà al foc...

El senyor gerent ha dit...

IKEA diuen?