Acabat el partit del Barça contra el Vila-real el dissabte, vaig passar-me per la pàgina del diari AS (bastió del madridisme més incontrolat). Doncs bé, quina va ser la meva sorpresa al llegir això:
Llavors, fregant-me els ulls i dient-me a mi mateix que això no podia ser, que estava al·lucinant, que havia d’anar a l’oculista una altra vegada, vaig clickar el link per llegir la notícia. I què em vaig trobar? Això:
Però, en què quedem? Al primer titular ASSEGUREN (no m’ho podreu negar), que Piqué s’ajuda de la mà per marcar el gol (i vaig més enllà dient que haguéssim pogut dir, com a molt, que s’ajuda de l’espatlla o de l’avantbraç, mai de la mà) per acabar insinuant que, POSSIBLEMENT, s’ajudés de la mà. I es podia llegir a l’article:
“después de controlar el balón con el pecho”. Però que ens tracten de tontos. Van de més a menys. Primer la controla amb la mà, per passar a un possible control amb la mà per acabar amb que la controla amb el pit. On volen anar a parar? Trist. Lamentable. Patètic. Això és periodisme? Ecs, quin fàstic!
I sabeu què és el pitjor? Doncs que el diumenge al migdia encara estava aquesta notícia penjada de la plana web. Increïble!
I sabeu què és el pitjor? Doncs que el diumenge al migdia encara estava aquesta notícia penjada de la plana web. Increïble!
14 comentaris:
Pobre gent... patètics... És evident que en Piquè atura la pilota amb el pit... que després, en baixar la pilota "potser" li toca una mica l'avantbraç? Crec que no, però tampoc m'hi posaria forta... D'aquí a dir tot el que diuen i a posar les fotos que posen...
Qui no ha vist la típica foto d'algú que, a Pisa, fa veure que aguanta la torre perquè no caigui? i aquella d'algú que, amb la perspectiva encertada, representa que agafa la lluna amb les mans o, fins i tot amb dos dits?
És molt fàcil aturar la imatge al moment en que la pilota comença a baixar i, com, evidentment, quedarà DAVANT del braç (perquè Piqué té braços) dir que "està tocant"... i una me!!
A mi també em fan fàstic...
Com deia el seu estimat Cervantes "ladran luego cabalgamos".
Jo ja no passo per cap d'aquestes pàgines. Que diguin el que vulguin!
A mi em sembla que sí que li toca al braç (i ell no ho va desmentir) però, per a intuir-ho a mi em van caldre 5 o 6 repeticions, així que, el més fàcil era no veure-ho.
GUAU GUAU... mira com lladren (és que els quissos catalans fan BUB BUB)
No saps quan gaudeixo quan els veig fent aquest tipus de periodisme. Demostren moltes coses -que aquí nodescriuré, tu ja m'entens- i ens recorden que anem la mar de bé...
*Sànset*
Tu ets un viciós, vas a llegir cada cosa :P Ells saben que la majoria del personal es queda amb el titular, el missatge del titular és el que va directe a la neurona (normalment en sol haver una i para de comptar) i ja pots cantar missa després, que no hi haurà manera.
Ara, els de "per aquí" fan el mateix. Si el meu pare fos periodista esportiu jo diria que és pianista en un burdell, no fa tanta vergonya.
alguna cosa han de dir....per fer-se passar la rabieta......no et preocupis que AVUIT és un gran dia
Eps!!! que el de "Ladran, luego cabalgamos" no és de Cervantes, és de Goethe :-))
Veritat, veritat... hi ha la creença molt generalitzada que aquesta és una frase del Quixot... jo l'havia sentit com "Ladran, Sancho, luego cabalgamos" però fa uns mesos, parlant amb el gran McABEU varem descobrir (i no és broma) que la frase no surt per enlloc al Quixot i que algú ho va dir i així va anar boca-orella...
Per ser més exactes ho va descobrir ell i, després, jo vaig buscar de qui era... Va ser un treball en equip :-))
Podeu llegir tota la investigació, aquí:
http://petitblogassumpta.blogspot.com/2011/01/es-de-ser-inutiles.html
Per cert que els de "Saber y Ganar" (el concurs de la 2 de TVE) deuen llegir el meu Petit Blog perquè no fa res van fer sortir aquesta frase al concurs, dient que normalment era atribuïda a Cervantes però que no era cert... que de qui era... i jo, tota contenta: "Goethe! Goethe!"
I és que parlant amb els blogaires s'aprenen moltes coses ;-))
Hahahaha CLIDICE!! Què bo!! :-))
El meu pare havia treballat a un diari... però prometo que NO era periodista esportiu, de veritat... treballava a les oficines :-)
I és que tens raó... el periodisme esportiu és de vergonya. No sé què és pitjor si això o la premsa rosa... però poca diferència hi ha.
Assumpta, t'estic fent reverències per tot el passadís de casa.
Davant de tal demostració d'investigació (ja m'he fet fan de l'altre blog) no puc més que assumir la meva humil condició d'ignorant.
BUB BUB, aquest és el gos català que està més feliç que un tornavís!
Amb notícies com aquesta es comprova que "periodisme esportiu" és un altre exemple d'oximoron. No busquen ni fer periodisme ni fer esport n'hi ha prou amb donar menjar a la fera, tot val tant "por lo civil como por lo militar".
Per cert, no feu cas a l'ASSUMPTA quan em diu GRAN potser ho semblo amb aquesta calba i la barba blanca, però en el fons em sento jove. ;-DD
Noooooo, PORQUET!! Ignorant de res! ;-))
Si a mi no m'ho arriba a dir el gran MAC jo tampoc m'hagués posat a buscar ;-)
Per cert, MAC, que tens un detector per tota la catosfera per saber on s'ha escrit el nom de "McABEU"? Has aparegut màgicament!!
(Paraula que jo no li he dit res) :-))
Per això existeix una Facultat de Periodisme i Ciències de la Informació, amb Grau, Màster i Col·legi Oficial i tot.
Grandíssims professionals.
No tan màgicament ASSUMPTA que, malgrat que no hi comento gaire, vaig passant de tant en tant per aquesta banyera. :-))
A més és una qüestió de perspectiva. Des d'aquest angle, i la majoria de repeticions que van donar almenys per la Sexta (ho sento, coses del bar on vam veure el partit), no s'aprecia bé i podria semblar que la toca. Però des d'altres angles no queda dubte, la toca amb el pit, ni avantbraç ni hòsties. Però és clar, cal buscar tres peus al gat. Si els diaris d'aquí fossin menys lamentables que l'As ho criticaria, però la veritat és que em sembla gairebé normal. L'Sport n'aniria ple si fos a la inversa.
Periodisme "tot s'hi val", que per sort els mitjans alemanys, majoritàriament, no practiquen. No penso tornar de l'exili fins que el país veí tingui frontera amb el nostre.
Publica un comentari a l'entrada