diumenge, 25 de setembre de 2011

Quins ous!

Objectiu primordial i bàsic d'ahir dissabte (a part d’algun altre secundari): aconseguir ous. Avui diumenge anàvem d'excursió i havíem de preparar entrepans, el farcit dels quals serien unes bones truites. Per qui no sàpiga de que estic parlant, comentar-vos que segons el diccionari un ou és la “Cèl·lula que resulta de la fecundació d’un gàmeta femení per un de masculí, totipotent per a desenvolupar un nou organisme que reprodueix els caràcters genètics dels seus progenitors”. Ah! I es pot trobar als supermercats en envasos de sis o dotze unitats.

Bé, queda clar, doncs, que teníem perfectament definit l’objectiu. Com que dissabte era el dia de la Mercè, a Barcelona estaven tots els comerços tancats menys l’Opencor (molt car però et treu d’alguna dificultat) i la típica botiga del paquistaní altrament dit badulaque (molt car però et treu d’alguna dificultat). Amb això podríeu arribar a la conclusió que: Opencor = badulaque. Noooo! Però aquest ja és un altre tema que potser debatrem en un altre post.

Doncs vam anar a l’Opencor a comprar els ous. Tornant a casa, ens adonem que si volem fer verdura per dinar cal comprar cebes (que no les hem comprat). Decidim anar al super paquistaní de davant de casa.

Resultat de la incursió a l’Opencor:
-2 pizzes (per la nit hi ha Barça).
-Formatge (per fer una truita de formatge).
-Patates(per la verdura de dinar).
-Un winnie (una planta en forma d’ànec que pel cap li creix gespa).
-Un paquet d’M&Ms

Resultat de la incursió al super paquistaní:
-2 cebes.
-1 paquet de filipinos per l’excursió de demà)

Descarreguem a la cuina les coses i oh! sorpresa: ens hem deixat de comprar els ous. Baixo a baix al super del paquistaní i mentre estic comprant els ous decideixo que li regalaré una rosa a l’Alba que fa molt de temps que no ho faig.

Tornant a casa i dono la rosa a l’Alba amb el desitjat petó de justícia de recompensa. “La rosa és preciosa”, em diu, “però, i els ous?”. La mare del tano! Me’ls he deixat a la floristeria! Surto corrents, com si se m’escapés el tren, els recullo de la floristeria (que amablement me’ls havien guardat) i torno a casa. Quan obro l’envàs de cartró per guardar-los a la nevera, me n’adono que n’hi ha un de trencat (bé, no passa res)... no, no... dos! Ostres, ara sí que passa. Baixo cap a la super novament i l’home amablement me’ls canvia. Gràcies!

Ah! Els entrepans estaven boníssims:

19 comentaris:

Lluïsa ha dit...

Em pensava que les truites eren per l'excursió d'avui però veig que ja n'hi va haver una (vaja, per tu més d'una) de prèvia per aconseguir l'ingredient principal.

Uri ha dit...

M'inquieta que l'Opencor mutés a Hipercor en un moment ;)

XeXu ha dit...

Déu n'hi do amb els ous del pakistanès! Vull dir... que vas fer unes bones truites amb ells... Però és clar, tant com va costar que arribessin a la teva cuina ja en podies fer un bon ús. Aquesta història sembla dels Germans Marx...

Bon detall aquest de la rosa, lladre!

Assumpta ha dit...

Hahahaha sembla un episodi de comèdia d'aquelles que no pares de riure... ep, a part de l'episodi de la rosa que és molt dolç i bonic :-DD

Opencor no és igual a Badulaque, però és equivalent :-DD

Volem foto de la Winnie ;-))

garbi24 ha dit...

Ja passa això....amb la rosa als dits, els ous passen a segon terme, que vol dir un xic més tard.
Però el resultat és bo veig...

alba ha dit...

jajajaajajaja els ous a temps (és a dir abans de l'excursió) i la rosa... que voleu que us digui, és un encant! i no només un encant!!

Assumpta jo et prometo que li faré penjar una foto de la winnie però això serà quan li creixin els cabells!!!

El porquet ha dit...

Coi, quina aventura! No et sortiria més a compte pondre'ls tu mateix??? ;p

Ara, la truita és de traca i mocador!

Anònim ha dit...

Us ves sortit més en compta pujar a Casserres a buscar els ous.

Jordi, un bon detall el de la rosa. A les dones ens agradant els detalls.

Mama

Assumpta ha dit...

Iupiiiiiii!! Gràcies, ALBA!! :-)))

murga ha dit...

"una planta en forma d’ànec que pel cap li creix gespa?" jordi, els ous eren frescos?

tornar a baixar, a buscar els ous, ja és tota una declaració. si li sumem la rosa.... alba, no cal que compris més loteria que a tu ja t'ha tocat!

Jordi ha dit...

Lluïsa: Doncs sí, sí, i llarga! Ja vaig haver de fer quilòmetres per aconseguir els ous!

Uri: Ops, se m'ha passat! Ara ho canviaré!

XeXu: Entre la opencorera, la florista, el paquistaní i servidor, podríem fer l'escena del camerí, què et sembla?

Gràcies, lladre! :-)

Assumpta: La veritat que explicat sí, no pares de riure, però si et toca en primera persona és desesperant, t'ho ben asseguro!!

A veure què puc fer amb la Winnie. Ara encara està calva!

garbi24: Sí, sí, el resultat de barrejar roses i ous sempre és bo!

alba: tu sí que ets un encant! I una campiona! Excursió superada amb molta nota!

El porquet: El dia que pugui incovar ous, aquell dia serà notícia en primícia a la Banyera. I tindreu vídeo del procés i tot!

Mama: Doncs sí, gairebé sí! Ara, que pujar amb cotxe haguessin sortit un pel cars, no?

Assumpta: de totes maneres hauré de demanar permís a l'alba...

murga: hahaha si els ous no eren frescos, el paquistaní sí que era un fresc per vendre-me'ls! Crec que no duïen al·lucinògens ni res semblant. Crec, dic...

Quan vulguis porta'm el nàufrag, que farem classes...

Barcelona m'enamora ha dit...

Mare meva quina aventura per comprar ous!!! Si és que no és pas culpa vostra que us oblidessiu dels ous, són els de l'opencor que s'ho tenen tot pensat per fer-nos picar amb mil coses que no volíem...perquè si no, no entenc això de la planta en forma d'ànec que li creix gespa del cap!! Que segur que és moníssim, eh!

Ferran ha dit...

Haha, el Porquet!! :)
Noi, potser que us ho penseu dues vegades, la pròxima vegada que us passi pel cap la estranya idea de voler sortir d'excursió. O això, o passeu abans per un McDonals, tu, que t'ho donen tot fet!

Jordi ha dit...

Barcelona m'enamora: Benvinguda al bloc! Més que una aventura, una odisea. Ja tens raó, ja. Aquest de marketing ja fan bé la seva feina. Bé, crec que publicaré una foto del famós Winnie.

Ferran: Nooooo!! Tu has provat de menjar-te una hamburguesa del mcDonalds mitja hora més tard d'estar feta? Allò és sola de sabata. Bé, crec que ni es mereix aquest qualificatiu. Ara, calentes i recent fetes estan bones.

alba ha dit...

He de dir, que si haguès pogut predir el que passaria no haurien fet falta els ous, ho dic perquè quan ja portavem uns 5km de l'excursió em va atacar un mal de queixal d'escàndol i la truita i l'entrepà es van quedar allà on eren, vaig ser incapaç de mastegar absolutament res! Quin desastre!

Assumpta ha dit...

Uffff el mal de queixal és un dels més bèsties que hi ha, pobre... Cuida't aquest queixal, ALBA! :-)

Jordi ha dit...

alba: dono fe! Però també dono fe de que vas intentar fer algun mos entre ais i uis.

MBosch ha dit...

Hahaha he rigut molt amb aquest post. Sí, senyor. Et veig en forma. I les truites fan venir una gana... (i acabo de dinar)

Yáiza ha dit...

Ja passen, aquestes coses, ja!! És coooom... com quan busques una cosa i no la trobes per enlloc. I finalment apareix quan ja te n'has oblidat i estàs buscant quelcom completament diferent. Bé, no sé si és el mateix cas, però m'hi has fet pensar!!

En tot cas, la truita té molt bona pinta. Però escolta, tu no suques el pa amb tomàquet?? Sacrilegi...!!