Deconnexió.

Ets superior. Ho saps. Te'n sents. S'olora a l'ambient. S'ensuma a les graderies. Has fet una exhibició fugaç del teu potencial. Has mostrat que, com el fairy, amb una gota ja n’hi ha prou per desfer-te de tot allò que se't posa per davant. Has vist que pocs minuts t’han servit per marcar dos gols i deixar pràcticament sentenciat el partit. Llavors, què passa? Doncs que si un simple mortal com servidor desconnecta durant bastants alguns moments (entre nosaltres, el partit ha estat avorridot), doncs què no han de fer ells.

I que consti que prefereixo no dir-ne relaxació, sinó desconnexió, que queda com menys inculpador. No creieu? O també podríem dir que han estat dos errades puntuals, com ha declarat el Xavi al final del partit.

De l’única cosa que me n’alegro és de que li servirà de lliçó magistral al Profeta Pep per mostrar el camí, per parlar de nou de la paràbola del petit i el gran, de que si les coses no es lluiten fins al final, per molt poderós que siguis, te la poden acabar fotent, com així ha estat.

De totes maneres, tranquils, que encara tenim cinc punts d’avantatge. Sí home, sí, el dos partits contra el Madrid estan guanyats, no?

P.D.: Veure a Messi, Abidal, Iniesta, Puyol, Mascherano i Villa a la banqueta no té preu. Per tota la resta... (no, no ho diré)