dilluns, 12 de setembre de 2011

Troballes blocaires

Ahir, com a bon català, i a més català convençut de que la independència és l’únic camí per treure’ns d’aquest cau on hem anat a parar i per deslliurar-nos de tots aquells que no ens volen i, el més greu, a més a més ens volen (molt) mal, vaig participar en la manifestació que sortia de la plaça Urquinaona i acabava a l’Arc del Triomf (espero que això sigui una gran símbol del que ha d’acabar passant).

Doncs bé, al punt d’inici estant, noto que algú em dona un copet a l’esquena. Em giro, el veig (sense encara reconèixer-lo) i sento que em diu: “Tu eeeeetssss.... Tu eeeetssss”. Ostres, ara el mig començo a identificar...

ATURADA PERQUÈ LA COMPRENSIÓ DEL TEXT PER PART DEL LECTOR SIGUI MILLOR: no ens havíem conegut amb anterioritat, només ens havíem llegit els blocs (abans, evidentment, de la meva etapa de profunda manca d’inspiració i posterior decisió de penjar la samarreta el teclat) i ens teníem com amics comuns al feisbuc i de tant en tant ens anàvem fent comentaris. Ah! I a tot això se li ha de sumar la meva nul•la incapacitat per recordar-me de qualsevol cara que no hagi vist més de vint vegades.

... vaig pensar. I llavors jo també vaig quequejar: “Tu eeeeetsssss... Tu eeeettssss”. I alhora, com si una força tel•lúrica s’hagués apoderat dels dos fent que aquell moment màgic emmarcat dintre de les casualitats més casuals que es fan i es desfan, vam dir el nom de l’altre a l’hora: “El Jordi” – “El Ferran”. Vam encaixar les mans i ens vam fondre en una abraçada sincera. Caram, quina casualitat! El que fa el feisbuc tu! I el que fa l’11 de setembre!

Vam immortalitzar el moment amb una instantània d’aquelles que sempre que la vegis la recordaràs amb un somriure als llavis:


Sí, semblem els supermans catalans, però en veritat no som més que una barreja del capità enciam i el Suprunaman del Doctor Slump. Però bé, tant se val, l’important és que vam poder posar veu a les cares.

27 comentaris:

òscar ha dit...

Vista la foto en la que els dos cracks apareixiu, capa a l'esquena, qual nostrats superherois quatribarrats només se'm acut un senzill comentari pel peu de foto: "Que la força blocaire us acompanyi!".

XeXu ha dit...

I trobar-se entre la gentada no està malament. Si haguéssiu mirat bé, segur que hauríeu trobat molts altres blogaires. Sobretot en Ferran, que coneix a mitja comunitat!

Quin parell de cracks, aquesta és una foto per la història. Algú hauria d'anar recopil·lant aquestes fotos de trobades casuals de blogaires. Li podríem encomanar a l'Assumpta, no? Jo sempre li encolomo tot a ella...

òscar ha dit...

Jo també voto per encolomar-li la tasca recopilatòria a l'Assumpta. Mai li havia encolomat res però mira, ara que ho dius Xexu, em sembla que ho faria molt bé.

També podia recopilar errades tipogràfiques. Sense anar més lluny, al comentari anterior, he creat un nou temps verbal posant "apareixiu".

Jordi ha dit...

òscar: a l'esquena la capa, però al cor les quatre barres... de kit-kat que portava a la butxaca de la samarreta i que me les vaig menjar més tard... :-)

XeXu: Reunida la Banyera en sessió estraordinària ha decidit adherir-se a la teva proposta i encolomar-li (que no ve de colom, que quedi clar) a l'Assumpta aquest feinada, vull dir, repte.

Jordi ha dit...

hahaha òscar ja me n'he adonat, però he pensat, no siguis cruel amb el noi, que acaba d'arribar de vacances... I a més a més, ara que ja és soci a la força deu estar molt desmoralitzat!

Vinga, Assumpta, manifestat i accepta el repte, que de moment van tres encolomades!

murga ha dit...

quin goig que feu! ja ho diuen el món és un mocador...

al final vas agafar la vermella o et vas poder enlairar amb la combustió del suc escopinyil ?

Jordi ha dit...

El suc escopinyil més que res feia que traiés foc pels queixals. Per tant, vaig decidir tancar la boca, que amb tant príncep català amb bandera, algú no decidís emular (que no vol dir baixar cançons amb l'e-mule) a Sant Jordi i matar un drac.

_MeiA_ ha dit...

Que bé!! sempre fa gràcia trobar gent bloguera pel carrer! és una casualitat!!

Jo fa temps em vaig trobar en Garbi (bueno, sort d'ell que em va reconèixer... pk jo també sóc molt dolentota per les cares!)

Ferran ha dit...

Oeeee, oeoeoeeeeeeeeeeee!!! Quin moment, Jordi, quin moment!! A més, recordem a l'audiència que jo anava acompanyat d'un amic no blocaire, i d'una altra blocàire: la Kika (http://kikaslog.blogspot.com), i que vosaltres també us teniu llegits, oi?

Ueeeeeee, vive la catosphère!!! (i les capes estelades. Per deu, què sexis, hahhaha!!!)

Assumpta ha dit...

Eeeeeei quina passada!! El món és ple de casualitats i coincidències genials!!

I tant que sembleu dos supermans catalans!! Tots dos amb la senyera penjada tipus-capa!! hehehe quina gràcia!! Què macos tots dos!! :-))

Què dieu, què? Recollir fotos de les mil trobades que es fan (premeditades i casuals) cada dia a la catosfera? No, de veritat, crec que en XEXU ho faria MOLT millor i, a més, hi afegiria una reflexió sota cada foto :-DD

Assumpta ha dit...

Ai, veieu al darrera on posa CENTRE D'ESTUDIS POLITÈCNICS? Allí vaig anar jo tres anys de la meva vida, quina gràcia!! Quan vaig començar en Jordi era un bebito... Seria el setembre de 1977 :-)

Una llarga història, resumida dient que:

"L'Assumpteta, quan va acabar 8è d'EGB va dir que no volia estudiar més... son pare va dir que ni en broma... ella va dir que allò de BUP no li agradava ni el nom que tenia... i son pare va dir, que fes una altre cosa si volia, però que de deixar d'estudiar res de res... i així va ser com l'Assumpteta -que NO volia estudiar- va acabar fent la carrera de Dret però enlloc de fer 3 anys de BUP més 1 de COU, en va fer 5 d'FP més 1 de COU...
En realitat tot estava pensat i meditat perquè així podria coincidir a la Facultat amb un xiquet de Reus que, en ser més jove que jo, anava dos cursos menys... tot previst. L'havia d'esperar, clar!!
Doncs bé, el 2n Grau d'FP (tres cursos) el vaig fer allí, a la Plaça Urquinaona...


Ja he explicat una altre batalleta :-D

Jordi ha dit...

_MeiA_: I tant! Un coincidència d'aquelles que et fan creure en les casualitats.

Home, veig que tu també ets del meu club del no-se'm-queden-les-cares-ni-per-casualitat... :-)

Ferran: Sí senyor, sí senyor! Ben fet fas de dir-ho. sí, sí, que havia llegit el seu bloc, sí!

Les capes estelades viuran fina a l'eternitat!

Assumpta: XeXuuuuuu, que veig que l'Assumpta està fugint d'estudi!! S'està traient el marró de sobre a marxes forçades i sense dissimular gens ni mica!

Oh, tenia una mica més de dos mesos de vida! I quina bonica història d'amor! Ja pots donar gràcies al Centre d'Estudis Politècnics (CEP).

Assumpta ha dit...

Hehehe de veritat, que en XEXU és més endreçat, més organitzat... tu ja has vist que ben posadet té el blog de llibres... Les etiquetes per títols, autors, temes... Ell ho faria genial això de guardar les fotos de les trobades :-DD

Sí donaré gràcies al CEP per haver-me ajudat a trobar en Josep Lluís ;-))

I tu, de bebito amb dos mesets... deuries ser moníssim... També duies estelada llavors? ;-)

XeXu ha dit...

No, no, tant l'òscar, com en Banyeres, com jo hem pensat que seria una magnífica tasca per tu, Assumpta. em sap greu, jo estic molt enfeinat amb c@ts, no m'hi pud dedicar. Tu ets la persona ideal, tots aquí hi estem d'acord!

garbi24 ha dit...

Sempre es un plaer posar cares als blocaires i adonar-te de la bona gent que hi ha per la xarxa

Assumpta ha dit...

Bé doncs, parlem del sou, va... :-))

Jordi ha dit...

Ostres, parlem de sou? Jo poso un parell de cremes catalanes i una botella d'aromes de Montserrat!

Assumpta ha dit...

Jo vull calers, JORDI, que estic a dieta i no puc prendre res d'això tan bo que m'ofereixes :-DD

Em conformo amb un sou de mil·leurista :-))

Anònim ha dit...

Assumpta,
De petit el Jordi amb dos mesos encara per fer va lluir la senyera, no de capa però sí un bon llaç en el cotxet. Va ser el 11 de setembre de 1977. Va passejar pels carrers lluint la senyera i a la tarda el seu pare i jo (mare) vam deixar-lo amb la seva avia Margarita (e.p.d.) i vam anar a la manifestació.

Mama Jordi

òscar ha dit...

Afegeixo a la teva panera-xantatge emocional, Jordi, un paquet de Flagolosines comprada al Carrefour (molt bones, tot i que el nen s'entesta a anomenar-les "polines"!), 4 botifarres fresques de porc amb all i julivert (3'45eurus al Condis) i una lasanya de la casa Maheso.

L'oferta és irrebutjable!!!

Jordi ha dit...

Assumpta, ho consultaré amb el departament de finances de la Banyera a veure què en traiem. S'accepten aportacions al meu compte corrent!

Mama, d'aquí em deu venir la meva profunda catalanitat!

òscar, això de les Flagolosines són els mítics flaix?? Si és així, crec que me n'encarregaré jo. Els de llimona estan boníssims! Uff! I a més a més les botifarres! Jo no sóc molt de lasanya...

kika ha dit...

vaja, arribo quan ja està tot dat i beneit, però encantada d'haver-te conegut! tot un plaer!

Jordi ha dit...

Kika, igualment! A veure si m'animo a la propera quedada que feu.

Assumpta ha dit...

MAMA DE JORDI.- Aaaaai, quina gràcia m'ha fet aquest comentari!! Clar, l'any 77, la GRAN manifestació de l'Onze de Setembre!! :-)
Gràcies per explicar-ho!! :-))

Assumpta ha dit...

ÒSCAR.- Hahahaha vull una foto de la teva besàvia i un sou de 800 Eurus al mes, dues pagues extres i vacances pagades :-D

XeXu ha dit...

Amb mi no compteu, jo estic pelat des que em vaig comprar el cotxe...

Jordi ha dit...

Home XeXu, ni per un paquet de farina?