Senyors i senyores, nens i nenes, avis i àvies, catosferencs i catosferenques, pares, mares, fills, tiets, nebots, gendres, cosins, besavis, amics, amigues, fins i tot enemics i enemigues, ... fa temps que vaig prometre a l’Assumpta que faria la presentació en societat del Winnie, el nou inquilí que habita a casa. I aquest moment ha arribat. Sé que esteu nerviosos, jo de vosaltres no també ho estaria. És un moment important a les vostres vides. Potser quan hagueu vist el Winnie també en voldreu un. Sortireu al carrer desitjant aconseguir-ne un. No parareu fins a tenir-lo entre les vostres mans. Voldreu acollir-lo a casa, presumir d’ell, ensenyar-lo a les vostres amistats. Fins i tot fer-vos samarretes de cotó amb una foto estampada on aparegueu vosaltres amb ell, abraçats, amb cares rialleres, demostrant el bon rotllo i la sintonia que es respira a l’ambient que en tens un a prop. La gent quan vegi la fotografia pensarà: caram, quina parella més simpàtica. I aquesta gent també se’n comprarà un, i també es faran samarretes de cotó estampades on apareguin al costat del seu propi Winnie que a la vegada la veuran altres persones que també se’n compraran un i es faran samarretes de cotó estampades que alhora veuran unes altres persones... Bé, no cal que segueixi, no? Ben pensat, ara no sé si ensenyar-vos la foto o no, perquè el pollastre que es pot formar a nivell mundial fa por. I tot per culpa de la curiositat de l’Assumpta...
Bé, crec que m’arriscaré. Fet i fet tenir un món ple de Winnies no pot ser tant dolent. Així que agafeu-vos a les cadires o allà on estigueu assentats o dempeus.
Foto de quan portava tres dies entre nosaltres (quan el vam comprar era tot de color marró i no li havia sortit el cabell):
Bé, crec que m’arriscaré. Fet i fet tenir un món ple de Winnies no pot ser tant dolent. Així que agafeu-vos a les cadires o allà on estigueu assentats o dempeus.
Foto de quan portava tres dies entre nosaltres (quan el vam comprar era tot de color marró i no li havia sortit el cabell):
Foto realitzada avui pel matí:
Què, com us heu quedat? Hola? Toc, toc!! Hi ha algú? Ostres, ja heu marxat a comprar un Winnie? Si és que sou uns impacients!!
31 comentaris:
Una gent d'aquí a l'empresa en tenien un, i és força graciós, la veritat. Però tenint en compte que a mi se'm moren totes les plantes, no sé jo si vols que tingui un Winnie calb a perpetuitat... seria molt trist... més que en Napa, l'únic súper guerrer de l'espai calb...
Huhuhu!! Winnie rules!! Me'n compro un fijo! N'hi haurà amb bufanda incorporada? penso en la seva supervivència, pobrissó.
És mooolt total!!
si no ho veig no m'ho crec. no tinc paraules. quan em recuperi de l'estat de xoc intentaré fer alguna aportació.
Hahahaha mare meva!!! Estic al·lucinant!! :-))
Recordo quan vaig llegir que ho explicaves, amb la frase "li creix gespa al cap"... i l'Alba deia que sí, que quan li creixés "el cabell" li faríeu la foto... Perooooooo... què és? Hahahaha és que em moro!! Té una melena impressionant! No n'havia vist mai cap!
Eeeeei, hola Winnie, sóc la tieta Assumpta!! Estàs molt maco!! :-)))
FERRAAAAAAAN!!! Mira, mira :-DDD
clica aquí :-))
que li has posat els dits dins d'un endoll? d'aquí quatre dies a cal barber.
Curiós artefacte....ara que hi penso...jo també presentaré el meu...
XeXu: bé, sempre li podries dir Krilin, també. O Derticia, en homenatge al Tenerife-amics-per-sempre!
Ferran: Home si tanques la finestra de la foto suposo que viurà, no? Ara si la tens oberta a perpetuïtat...
murga: sobretot, sobretot, no vagis al CAP d'urgències. És una despesa innecessaria. Tanmateix, la Banyera espera les teves aportacions.
Assumpta: T'has quedat de pedra, eh! El nen ja s'està fent un home fet i dret! Dintre de poc li tocarà anar a tallar el cabell i tot!
Winnie, saluda a la tieta home! Vine cap aquí! No te'n vagis! Sí, sí, et donarà sugus...
Ostres que bona la pàgina. Però jo diria que ens va costar menys. No sé, entre 7 i 9 euros, ara no ho recordo.
garbi24: esperem amb impaciència veure el teu artefacte!
Té, té Winnie, tots per tu :-)) Ara bé, si en vols regalar algun als amiguets faràs molt bé ;-))
Hehe, sí, et faré cas i tancaré la finestra. Més que res per no quedar-m'hi jo també, tiesu, al costat del Winnie.
Assumpta, merci pel link!! El meu nebot fa anys el més que ve: Winnie que te crío, huhu!!
Jo només vull dir que per mi LA winnie sempre ha estat femella!!! :S
El Winnie de moment sembla que no serà calb.
Assumpta, no sabia que érem família, germanes?????
Mama
Ohhh que gran!!! Per fi ens ensenyes el famós winnie! La veritat és que llegint aquell post dels ous a mi també em va picar moltíssim la curiositat de veure com era! És molt mono!
Ara el més divertit deu ser agafar les estisores i tallar-li una mica el cabell, plis, plas...;P
Tenint en compte que el meu ciclamen parisí està a les últimes... potser que opti per una bèstia una mica més fàcil de mantenir!!! Hehehe!
Hahahaha Ma.VICTÒRIA!! que jo em referia a ser la tieta de LA WINNIE :-DD
Ara que la tens tan a punt per tallar-li el cabell, entenc, JORDI i ALBA, que la veu comprar perquè en Jordi practiqui amb la maquineta aquella i no es torni a fer "escales", així no haurà de tornar a anar al barber que ja vàrem veure que no li agrada gens :-P
monu, monu!!!! ha, ha, ha!!!
Nooooo Assumpta que la que ha de fer pràctiques sóc jo, aquell escalat tot i que en jordi ho tapi va ser obra meva!!!
Assumpta: Gràcies! Ja se'ls ha menjat tots. Jo n'he agafat dos o tres, amb el teu permís.
Ferran: Winnie que te crió, sí senyor. Estant començant a envair el món. El que jo et digui!
alba: Doncs jo crec que fa cara de mascle, mascle!
Mama: De moment el cabell li creix fort!
Barcelona m'enamora: sí, sí, podem innovar en pentinats i després, si queden bé, traspassar-los al meu cap. Això és com la medicina: primer es prova en animals i després s'aplica a persones.
Yáiza: aquesta li canvies l'aigua cada tres o quatre dies (quan vegis que està bruta) i li tire una mica d'aigua pel cap (que deu ser com si es dutxés) i acabat!
Assumpta: hahaha sí, sí, ja pot ser! A veure quines destrosses li fem a cap!
kika: sí, no? Però no és un monu, és una... gallina? :-)
amb tots vostès: la winnie de por! no serà carnivora, oi? que va ser primer: l'ou, la gallina o la winnie?
Jo en tenia un de menuda fet de manera casolana a l'escola! Quin somriure m'has arrencat quan he vist aquest, perquè fa poc de temps em tornava a venir la gana de tenir-ne un de nou! :)
El meu nom era menys original tenint en compte que era una nena; Patata, li vaig posar.
Una abraçada!
Aaaaaaaaaaai ALBA!! Ara sí que m'has fet riure!! :-)) Aquest home teu és un sol, eh? Així que qui gairebé el va pelar al zero provant d'igualar les clapes vas ser tu i ell es donava la culpa?? :-)) Ja li pots fer un petó ara mateix! ;-))
(Ei, també l'hauríeu de depilar una mica aquests tres pèls que li han sortit al cantó dret -esquerra de la foto- que ara que sabem que la Winnie és nena, deu ser una mica presumida i estarà contenta si ho feu) ;-)
murga: Oh! Winnie de por! Què gran!! Deu ser la versió catalana, no? Crec que primer, primer, va ser la gespa.
Miss Yuste: Benvinguda al bloc! Patata! Bé, si més no vas poder escollir el nom. A nosaltres ens ha vingut imposat, amb etiqueta i tot! Però bé, ja ens agrada.
Assumpta: bé, va ser una cosa així com explica ella. Pobra, a sobre que li vaig demanar el favor li va passar allò. Està enfonsada. Últimament no aixeca cap, i mira que ha passat temps eh! :-)
Ostres sí! Uuuuuu!! Depilació al canto!!
Hahaha! estic flipant! Però quines coses que tens per casa!
T'ha sortit una mica punk no? Li fas escoltar Ramones cada dia?
Crec que se l'ha de xollar!
No res, ALBA, no pateixis gens, si ell ja ha oblidat l'incident... si fins i tot et va portar una rosa l'altre dia ;-)))
(Creus que s'animarà, JORDI?)
Ai, cada vegada que veig aquesta foto, no puc deixar de riure... no ho puc evitar, en faig un post ara mateix!!! :-DD
Com a mascota deu estar bé. No l'has de treure a passejar, no embruta gaire i porta poc "gastu". :-DD
El porquet: El cabell s'ha descontrolat, crec que un dia despertarem i tindrem la casa envaïda de gespa!!
Ostres, l'Alba també diu xollar, com a les auvelles.
Assumpta: hahaha segur que se n'ha oblidat ja, segur!
Un post? Què dius! Vaig volant!!
McAbeu: sí, tens tota la raó. Ni veterinaris, ni passejos a les tantes de la nit, ni res de res. Us el recomano!
Bueno me envio Asumpta y la verdad este muñeco, bichito c lo que sea es muy simpático, no sé como le saldrán esos pelos pero me parece genial. Bess tía Elsa.
tia elsa, pues la verdad es que yo tampoco lo sé, pero salen seguro!
Jordi! Et devia una resposta, certament!
Si tinc en compte la meva zona de naixement no hauria de dir la paraula POTXÓ, doncs sóc nascut a la capital catalana!
El que passa és que si ets un apassionat de Jaume Cabré i, a més, la seva novel·la de Les Veus del Pamano et deixa meravellat, i en aquesta, a les primeres pàgines, et sorprèn la paraula potxó, i jo, aficionat de mena a la llengua catalana i a les seves mil variants, la cerco i veig el seu dolç significat, i a més, aquesta és típicament pallaresa, terres que adoro i admiro doncs són terres dels meus somnis pirinencs.... aquí tens una explicació de perquè aquesta paraula ha acabat esdevenint més o menys habitual en el meu vocabulari malgrat ser un pixapí de cap a peus! (bé, però amb bona part de la meva sang provinent del mig Segre, per tant, també, Terres de Ponent... tot i que en aquestes tampoc es faci servir aquesta paraula!).
Una abraçada per a tu i per a la teva parella esterrienenca!
Quin revolt que ha organitzat la Winnie
La portareu a les vostres caminades, Jordi i Alba? Si no us la podeu endur aquí a Casserres us farem d’avis cangurs.
Mama
El porquet, sí que me la devies sí. I ara jo et dec una resposta també, que aquí va.
Ah! Ara ho entenc tot! Doncs mira que a mi, malgrat sentir aquestes paraules constantment, no les acostumo a dir. Sé que l'Alba estaria més contenta, però així li faig una mica la punyeta. Però ens entenem, eh! Si vols incorporar més paraules al teu vocabulari, segur que estarà encantada de facilitar-te'n.
Ah! Les veus del pamano és un llibre que el tinc allà pendent de lectura des de fa mooolt de temps. A veure si m'animo. Però és que entre "Canción de Hielo y Fuego" i d'altres, mai trobo el moment.
Mama, hahaha no crec que vingui amb nosaltres, que necessita aigua! Ja ho tindrem en compte perquè ens feu de cangurs, gràcies!
Publica un comentari a l'entrada