Jo per a ser feliç vull un… camió??

Estimat Loquillo,

Aquest cap de setmana he pensat en tu (permet-me que et tutegi) i per proximitat en la teva cançó aquella que diu poca cosa més (ara que acabo de repassar la lletra) que yo-para-ser-feliz-quiero-un-camión-yo-para-ser-feliz-quiero-un-camión-escupir-a-los-urbanos-a-las-chicas-meter-mano-yo-para-ser-feliz-quiero-un-camión. Sisplau, busqueu la lletra per internet i veureu que estic carregat de raó.

M’explicaré: aquest cap de setmana (oju a la bomba), he portat un camió. Sí, sí, un d’aquets que no superen els 3.500 kg de p.m.a. (que no PMI que llavors estaríem parlant de sucs) i que, per tant, puc portar amb la meva llicència B (o com es digui perquè sé que fa temps que les van canviar). I com que una imatge val més que mil paraules, aquí va:

És el del fons, el de l’esquerra. Quin trasto eh! Francament, no sé què li trobes. Amb sinceritat, jo li trobo de tot. Defectes, vull dir: incòmode, lent, gran, insegur, ... És a dir, que a mi, posats a pensar que em deixessin tenir-ne un, no m’ompliria de felicitat, que diguem. Encara que suposo que tot és acostumar-s’hi.

Ara que m’ho preguntes, me’n vaig sortir prou bé. Els anys d’experiència acumulats al volant de turismes sense parangó, m’han permès adquirir una destresa tal que ni els camions em fan por. Bé, una mica al començament... El que sí que vaig trobar a faltar és un d’aquells clàxons que pengen del sostre i es fan sonar tot estirant la corda. Però bé, tot no es pot tenir!

Espero que si l’any vinent tornem a ser voluntaris de la Costa Brava Xtrem Running, segurament em tornarà a tocar portar camió (si no em treuen els galons de cap dels checkpoints). Així que tornarem amb l’experiència camionera de nou. Llavors serà quan provaré allò que diu d’escopir als urbans. Allò de fotre mà a les noies, ho deixarem amb a la noia, perquè com que l’Alba ve de copilot podria tenir problemes...

Apa, adéu siau i... a conduir! Mooooooooooooooc!