dimecres, 2 de maig de 2012

“Jo confesso”, de Jaume Cabré.

Jo confesso que vaig estar a punt de pecar.

Jo confesso que vaig estar a punt de deixar de llegir-te a la pàgina quaranta.

Jo confesso que, fins aleshores, no em vas enganxar gens.

Jo confesso que, gràcies al Facebook, vaig continuar perquè va haver-hi persones que van animar-me.

Jo confesso que ha estat una de les millors decisions que he pres.

Jo confesso que, ostres tu!, com he xalat! Jo confesso que, renoi!, m’he vaig quedar-me atrapat.

Jo confesso que no volia que s’acabés mai. Jo confesso que al concloure la darrera pàgina vaig dibuixar un somriure trist.

Jo confesso que he llegit una obra d’art.

Jo confesso que “Jo confesso” és imprescindible.

12 comentaris:

XeXu ha dit...

Em sap greu, però no. Queda descartat per mi fins que l'infern es congeli, i fins i tot llavors, ja veurem. No sé per què, no m'atreu gens. Ni vull que ho faci. 1000 pàgines que m'estalvio, per més bones que siguin.

Yáiza ha dit...

Caram, m'alegro que t'hagi agradat tant!! D'acoooord, el llegiré! De fet, ja el tinc a casa, va ser regal de Nadal. Queda per l'estiu!

Jo confesso que recordo que el llegies tot caminant (i fins i tot creuant) per la Diagonal... ja em crec que enganxi!

kika ha dit...

ha, ha, ha, que bé!
i no et venen ganes de tornar-lo a llegir per entendre tot allò que tens la impressió que se t'ha escapat?
però no faràs perquè dues mil pàgines són masses?
o si?
i no hi has trobat cap errada en les mil pàgines?
jo en vaig trobar una que potser algun dia explicaré...

pons007 ha dit...

jo confesso que si un llibre a la pàgina 40 no m'enganxa gens ni mica el deixo sense cap mena de remordiment.

joan gasull ha dit...

doncs comencem a llegir a partir de la pàgina quaranta i llestos....;)

MBosch ha dit...

Penso que és d'aquells llibres que acabaré llegint. Perquè sembla bo i perquè és d'un autor de per aquí. Ara, potser també jo el començaré a la pàgina 41 (què deu passar en aquesta pàgina perquè de sobte enganxi?)

Alba ha dit...

M'agraden les teves confessions!! Jo vaig anar llegint i llegint i de sobte..... Jo confesso que quan em quedàven 10 pàgines.... 10!!! em va agafar un no se què que no vaig poder continuar fins al cap de dues setmanes.... se'm va encongir el cor, em vaig transportar tant a la vida de l'Adrià que no podia llegir ni una paraula més sense conmoure'm!! Al final però vaig fer el cor fort i el vaig acabar tot pensant.... L'he entés!! per fí un llibre del Jaume Cabré que entenc!!! hehehe! (perquè les Veus del Pamano se'm van atravessar un amica....)

El porquet ha dit...

El tinc a la tauleta preparat per a llegir. Però el procés que expliques és exactament el mateix que em va passar amb Les veus del Pamano (i que espero que em torni a passar amb aquest).

Per cert, Les veus del Pamano, per mi és una novel·la espectacular. De fet és la que em va enganxar a Cabré, ara fa vuit anys. Si no l'has llegida, fes-ho. I si ja l'has llegida... torna-ho a fer!

Tu, jo i l'Otis ha dit...

Caram, amb una defensa així... l'hauré de llegir, està clar!!

Jordi ha dit...

XeXu: Doncs et perds un dels millors llibres escrits en llengua catalana. Apa, elis elis, jo sí que l'he llegit!

Yáiza: Recorda, al començament no t'enganxa, però després, uff!! Adictiu!!

Sí, sí, recordes bé! Un passeig, una lectura! Eh, que el XeXu també ho fa, eh! Un dia ho va confessar!

kika: No sóc d'aquests lectors que tornen a repetir llibre, però aquest em va agradar tant que potser faria una excepció.

Home, dues mil pàgines no són massa si la dita és bona! :-)

No, no he trobat cap errada... va, i quan ho explicaràs??? En breu??

pons007: ah! Però tu no tens l'arma motífera anomenada facebook, altrament dit comodí del públic!

joan gasull: hahaha va, no siguis gandul home!

MBosch: Crec que a partir de la pàgina 41 començes a adaptar-te a la manera peculiar que tè Jaume Cabré d'escriure i llavors ja l'has cagat, perquè sense remei et veus captivat per la història de l'Adrià Ardèvol!

Alba: El de les veus del Pamano el tinc allà, pendent. Com està a l'habitació que li diem biblioteca i no me'l deixo mai a sobre la tauleta de nit, doncs mai me'n recordo! Però el tinc pendent, que consti!

El porquet: hahahaha això mateix li comentava a la Yáiza, que encara no l'he llegida. No trigaré, doncs, sota risc de tornar-me a confessar!

Tu, jo i l'Otis: hahahaha Faràs bé, faràs bé. Ja em diràs què tal si ho fas!

Jpmerch ha dit...

Per a alguna cosa havia de servir el Facebook.

Thera ha dit...

Jo confesso que l'acabo d'acabar.
Ha estat una lectura (que per coses de la vida) que he anat assaborint poc a poc.
Sóc de les persones a qui ha agradat, de fet l'he trobar genial! No se m'ha fet pesada, ni feixuga,... al contrari, interessant i engrescadora. Llarga sí, però clar són 1.000 pàgines i hi són. Reconec que ara penso, ja s'ha acabat??
Sóc conscient també que ha estat una obra que ha generat opinions de tota mena, n'hi ha per tots els gustos. Salut!