dimarts, 15 de maig de 2012

Cantar cap a dintre.

El mascle està sota l’aigua infernalment calenta de la dutxa. El lavabo és ple de baf. Però quan dic escric baf és baf del baf de tota la vida, d’aquell que sembla boira de primera hora de la zona de Berga. Si parem bé l’orella, sentirem que, com a mascle, té un art no gaire ocult que consisteix en emetre sons i entrellaçar-los talment com si fos una cançó (o quelcom que s’hi assembli).

De sobte uns cops a la porta i una veu:

-...antar ...dintre?

-Que si pots entrar dintre? Doncs sí, sí, endavant. Tot just acabo de començar.

El mascle es frega les mans (i es rasca el cul, que no li pica, però és símbol d’home pur i dur). La porta s’obre de bat a bat i ell intueix entre la “boira” de primera hora de la zona de Berga la figura d’ella. Sobtadament la cortina s’enretira i sí, efectivament, és ella (qui sinó perquè a casa no hi havia ningú més), que amb veu autoritària torna a la càrrega dialècticament parlant:

-Pots cantar cap a dintre?

-Espera un moment que tinc les orelles plenes d’aigua i he entès que m’has dit que si puc cantar cap a dintre...

-No, no, és que t’he dit si pots cantar cap a dintre.

Osti tu! Cap a dintre? I com coi es deu fer això? L’home viril flipava, per dir-ho així, en colors sabons! (no entrarem en si són sabons pel cap o sabons pel cos)

-Home, cap a dintre? I com es fa això?

-Tu sabràs! Però és que la veïna de sota m’ha dit que et sent cantar...

Apa aquí! I quin problema hi ha? Si és que quan jo m’hi poso m’hi poso, què carai!

- A mi m’agrada cantar a ple pulmó!

-Doncs fes-t’ho com vulguis però cap a dintre.

- Home, doncs si li agrada molt, molt, molt, digues-li que pot pujar a veure’m. Ja saps, cadireta del menjador aquí, entre el bidet i la tassa del lavabo, una coca-cola i sis euros d’entrada.

I és que sóc molt de cantar a la dutxa. M’agrada, que voleu que us faci! A més, tinc un do. Aquest do consisteix en operitzar qualsevol cançó. És a dir, puc convertir qualsevol melodia amb la seva lletra i tot en versió òpera. I és que quan un neix amb un do, l’ha d’explotar. Cançons tals com l’ai si eu ti pego o són fàcilment convertibles a òpera si passen per les meves cordes vocals. I on realment m’hi deixo la pell i la gargamella és en cançons estil Titànic, O sole mio, Morena de mi copla o aquella que fa (en desconec el nom i part de la lletra) “me cansé de rogarle, me cansé de decirle que nanananana que sin ti mueeeeroooo”, que són el meu punt fort. Un do, el que us deia al començament.

16 comentaris:

Yáiza ha dit...

No és cap sorpresa, que tu, en Jordi de la Banyera, cantis a la dutxa! Vaja, aviam, qui sinó!? El que no entenc és que a la teva veïna li molesti... total, un concert matinal, qui no el voldria! I home, a ella, ja li val, no, posar-se de part de la veïna! Conec força gent que canta a la dtuxa, fa poc em van parlar d'un company de classe... els seus companys de residència van trair la seva intimitat i van explicar que canta òpera (de la de debò) a la dutxa. Què té el raig d'aigua que us fa cantar òpera?
Jo, per la meva part, mai no he cantat a la dutxa. I allò de dutxar-me amb música sí que m'agrada, però portar els altaveus o la minicadena prou a prop com per a què se senti sota el raig d'aigua (sense que s'arribi a mullar) sempre m'ha suposat un problema logístic, així que no ho faig gairebé mai. A més, ni falta que em fa. Si em dutxo al matí encara dormo...

XeXu ha dit...

Aquest cop no n'estic tant segur, però diria que ja ens havies explicat que cantaves a la dutxa, i no fluixet precisament. Assumpta, si us plau?

Però per si de cas, faré un altre comentari, si cantes a la dutxa, t'entrarà aigua a la boca, i amb ella sabó, i és molt important que sàpigues quina mena de sabó engoleixes, perquè no és el mateix un sabó de cap que un de cos, i bla bla bla...

Anònim ha dit...

Algun coro o coral està perdent l'oportunitat de tenir-te. Quina llàstima!

Vols venir a la coral de Sant Bartomeu?

Mama

joan gasull ha dit...

tot i que les coses cap a dintre m'agraden prou....et diré que això no..això ha de sortir fora encara que hagis d'aïllar el bany amb plaques de plom i posar esponges a la paret per millorar-ne el so.

Jordi ha dit...

Doncs el concert no és matinal, Yáiza. Mai em dutxo pel matí, no puc. Tinc el costum de fer-ho per la tarda/nit. També és quan torno de córrer quan surto i em va millor. De fet, com que no em costa despertar-me, doncs no necessito dutxa matinal.

La ràdio de tant en tant també la poso. Sobretot quan parlen del Barça, per estar-ne al dia. I a manca de ràdio, la poso jo!


hahahaha, aquest Assumpta, si us plau? molt bo, XeXu! Podria ser, no et dic que no. Aquest cap meu no sé, no em rutlla! O sigui, que depèn del sabó que engoleixi em pot passar una cosa o una altra? No passarà com als dibuixos animats que començaré a treure bombolles de sabó per la boca?


Vols dir, Mama? Mira, ja em dedicaré a anar tirant currículums!


Digues que sí, joan gasull, cap a fora! Tenia un professor que ens deia que per insonoritzar, el millor que anava eren les caixes d'ous. Així que potser hauria de fer una recol·lecta...

Assumpta ha dit...

Ostres, doncs sí que recordo que en JORDI ens ha explicat moltes vegades com li agrada dutxar-se (és que és molt net hehehe) però si havia explicat que cantava "fort" dins la dutxa... això no ho recordo :-))

En tot cas, ALBA, igual com l'altre dia et donava la raó amb el cas de l'E, avui crec que t'hauries de posar a favor del Jordi i no de la veïna, eh? :-))

Jordi ha dit...

Moltíssimes gràcies Assumpta per posar-te de la meva part! Si és que en aquesta vida per culpa de la vegonya un no pot desenvolupar les seves dots artístiques!!

Recordo haver parlat això de que m'agrada cantar en algun bloc d'algú altre, però haver fet un post... És clar, que ja sabeu que la meva memòria...

Tu, jo i l'Otis ha dit...

Jordi, a la coral on canta el meu home els falten veus masculines. I assajen als vespres... però no sota la dutxa.
Segur que estarien encantats d'acollir-te!

Jo no sóc de cantar a la dutxa, jo canto al cotxe amb la ràdio posada per fer més lleuger el viatge (o per torturar els acompanyants, depèn de com es miri).
Ell sí que canta a la dutxa, a tot volum, però només els caps de setmana. De dilluns a divendres està tan adormit que ni se n'adona que és a la dutxa...

Jpmerch ha dit...

Home, jo crec que per tal de valorar millor les teues qualitats musicals, deuries penjar alguna prova documental tipus youtube o qualsevol altra plataforma. No cal dir que la prova quedaria protegida per l'ESGAE i no en podríem fer-ne ús amb ànim de lucre.

MBosch ha dit...

Digues que sí, Jordi! Compartim do i ho veig, ho veig dia a dia que som uns incompresos. Jo sóc de qualsevol tipus de música, també òpera clar, la famosa ària aquella de la flauta màgica mai falla.

Has provat a xiular? Jo algun cop me n'he sortit.

Alba ha dit...

Ja els he reconegut ja aquests dots operístics! hahahah! Allà on vivim nosaltres tenim sort perquè no tenim veins, i els gats, de moment, encara no s'han queixat, però en un pis.... que vingui la veïna a dir que et sent cantar.... té tela!!! hehehe!

Si em passés a mi, em moro de la vergonya!!

alba ha dit...

Tan fàcil i bonic com és cantar cap a dins!

montsellado ha dit...

I es clar que sí: el bany té una sonoritat molt inspiradora i un ventall de possibilitats molt interessant (una baixada brusca de la temperatura de l'aigua pot provocar un petit miracle: passar de baríton a soprano).

El meu marit canta en el cotxe i... bé... allà no hi ha escapatòria :-(

Miss Yuste ha dit...

Fixa't,
jo m'emocione quan m'estic assecant els cabells perquè com que no m'escolte pel soroll, he de pujar moltíssim la veu. Clar, que la resta segur que m'escolta.

A més, amb l'assecador movent-me els cabells i posant morrets sembla que estiga fent el videoclip!

Una abraçada!

alba ha dit...

A veure si ens entenem, jo mai he demanat que no canti, jo he demanat que canti cap a dins que és molt diferent!

Yáiza ha dit...

Vaja, em deixes fatal! Saps, a mi em passa a l'inrevés... últimament he passat la meva dutxa als vespres perquè al matí... em costa tan llevar-me que no tinc temps. Snif. I això que m'anava bé per desvetllar-me!