Avui tocava sortir a córrer, ja recuperat del tot de l’Eco-Trail de París. I com sempre dic jo, quan surts a córrer (o a fer alguna cursa) ho fas amb les credencials per davant. Les presentes a la resta de gent que com tu surt a fer alguna volteta que altre corrent. Bé, digues credencials o digues samarreta. En definitiva, te l’enfundes i cadascú lluir el que pot.
N’he vist avui moltes i variades. Per triar i remenar. Un que lluïa samarreta d’una marxa popular. Un altre que resava “10 km RACC”. Anem pujant de nivell... Després n’han passat d’altres que van d’etiqueta: nike, asics, adidas... Aquests no compten. No presenten credencials. Són de sucre. Ni ha hagut un que m’ha avançat, ha vist la meva targeta de visita per darrera i ha alçat el dit polze (és verídic) per felicitar-me. Ostres, mai m’havia passat, de veritat! M’ha pujat l’ego un tres-cents per cent. Li he donat les gràcies tot alçant la veu.
Després tot donant voltes m’he creuat amb un que portava la samarreta de color lila, crec recordar. Ens hem guaitat atentament. Ens hem aguantat la mirada. I just en el moment oportú, en l’instant just la pupil•la s’ha desviat cap a la samarreta per veure la ja denominada credencial. Però, què dius? La Marató de Barcelona d’aquest any? Hahahahaha No està malament, company, no està malament. Però, tu has vist la meva?
N’he vist avui moltes i variades. Per triar i remenar. Un que lluïa samarreta d’una marxa popular. Un altre que resava “10 km RACC”. Anem pujant de nivell... Després n’han passat d’altres que van d’etiqueta: nike, asics, adidas... Aquests no compten. No presenten credencials. Són de sucre. Ni ha hagut un que m’ha avançat, ha vist la meva targeta de visita per darrera i ha alçat el dit polze (és verídic) per felicitar-me. Ostres, mai m’havia passat, de veritat! M’ha pujat l’ego un tres-cents per cent. Li he donat les gràcies tot alçant la veu.
Després tot donant voltes m’he creuat amb un que portava la samarreta de color lila, crec recordar. Ens hem guaitat atentament. Ens hem aguantat la mirada. I just en el moment oportú, en l’instant just la pupil•la s’ha desviat cap a la samarreta per veure la ja denominada credencial. Però, què dius? La Marató de Barcelona d’aquest any? Hahahahaha No està malament, company, no està malament. Però, tu has vist la meva?
NOTA: Si això de les credencials no és cert, que parlin els dos corredors catosferencs de maratons per excel·lència: en Joan i El Porquet de Sant Antoni. Sinó, que callin per sempre!
P.D.: Aquest post està fet amb tot el respecte, admiració i l’estimació per la gent que decideix fer de l’esport el seu modus vivendis. Ja sabeu que jo sempre li busco el sentit més bromista!