El Sr. Zinc Piritione ens ha il·luminat al seu blog (de recomandad lectura). Com sempre, una caixa de sorpreses. I avui, al post (meeeec!) que ha publicat (de recomanada 
lectura) no ho ha estat menys. Ens ha il·lustrat a tots els catalanoparlants sobre la paraula post. Meeeec!! Incorrecte. Per si no us ho havíeu plantejat. Aquesta paraula anglesa i adaptada (per comoditat) al català, té el seu propi equivalent en la nostra llengua: apunt. Sí, sí, tant fàcil com això. Ara en lloc de dir vaig a escriure un post (meeeec!!) al blog, haurem de dir vaig a escriure un apunt al blog.
Així doncs, catalans i catalanes que cada dia nedem i bussegem per tota la blogosfera catalana, que riem i plorem amb el que allà hi llegim, que no podem passar un dia sense fer la nostra particular teràpia de blogs, deixem de banda la paraula post (meeeeec!!), abandonem aquesta malsana costum d'escriure i pronunciar aquesta paraula, arraconem-la per no tornar-la a utilitzar mai més, tirem-la al terra, trepitgem-la, donem-li una puntada de peu per enviar-la ben lluny, i a partir d'aquest moment, com recomana el senyor Piritione, diem en alt APUNT, a, pe, u, ena, te.
Perquè si el català correcte l'hem de passar, qui el passa té el dret i el deure de donar exemple. Per tant, penjo aquest apunt al blog i dono per tancada l'etapa dels posts (meeeeeec!!!).
lectura) no ho ha estat menys. Ens ha il·lustrat a tots els catalanoparlants sobre la paraula post. Meeeec!! Incorrecte. Per si no us ho havíeu plantejat. Aquesta paraula anglesa i adaptada (per comoditat) al català, té el seu propi equivalent en la nostra llengua: apunt. Sí, sí, tant fàcil com això. Ara en lloc de dir vaig a escriure un post (meeeec!!) al blog, haurem de dir vaig a escriure un apunt al blog.Així doncs, catalans i catalanes que cada dia nedem i bussegem per tota la blogosfera catalana, que riem i plorem amb el que allà hi llegim, que no podem passar un dia sense fer la nostra particular teràpia de blogs, deixem de banda la paraula post (meeeeec!!), abandonem aquesta malsana costum d'escriure i pronunciar aquesta paraula, arraconem-la per no tornar-la a utilitzar mai més, tirem-la al terra, trepitgem-la, donem-li una puntada de peu per enviar-la ben lluny, i a partir d'aquest moment, com recomana el senyor Piritione, diem en alt APUNT, a, pe, u, ena, te.
Perquè si el català correcte l'hem de passar, qui el passa té el dret i el deure de donar exemple. Per tant, penjo aquest apunt al blog i dono per tancada l'etapa dels posts (meeeeeec!!!).
