El dimecres passat vam anar a fer una visita guiada al Monestir de Pedralbes organitzada pel Museu d’Història de la Ciutat de Barcelona (MHCB). Del tot recomanable si us agraden aquest tipus d’activitats. A més a més, començava a les vuit del vespre, la temperatura era agradable i el guia va fer la visita molt amena.
No és, però, de la visita en sí que us vull parlar. Us poso en antecedents: la visita valia 10 euros per persona (considero que per ser l’Ajuntament qui ho organitza és una mica cara, però això ja és una altra discussió i no els vaig pagar a disgust) i era en català. El tríptic així ho anunciava. Doncs bé, quan el guia comença a parlar, salta una noia del grup (érem uns quinze més o menys) dient que si la visita podria ser en castellà, perquè venia amb ells una noia de Burgos (crec recordar) i que no entenia el català. Perquè sinó ella li hauria d’estar traduint tota l’estona el que deia el guia perquè la noia ho entengués.
El guia, que evidentment es trobava entre l’espasa i la paret, ho va preguntar al grup. Quin dilema, veritat? Jo he pagat per una visita guiada en català, la meva llengua. Gairebé ningú no va dir res. Jo vaig alçar la veu per deixar clar que la visita era en català, però (posant cara de resignació) a mi no em feia res fer-la en castellà.
Ara bé, aquí s’obren unes quantes preguntes:
a)Sóc dolent si m’hi hagués negat i hagués exigit fer-la en català, que era el que marcava el programa?
b)I si finalment la visita hagués estat en català, què hagués dit la noia quan hagués tornat a Burgos? Ja m’ho puc imaginar: “Es que estos catalanes lo quieren siempre todo en catalán”. Ostres, senyora, la visita era en català!
c)Si cedim, com va passar, som bons o dolents? No mirem per la nostra llengua? No defensem el que és nostre? Som massa educats? Ja n’hi ha prou de ser tant considerats quan a fora sempre ens deixen a l’alçada del betum?
Què haguéssiu fet vosaltres?
No és, però, de la visita en sí que us vull parlar. Us poso en antecedents: la visita valia 10 euros per persona (considero que per ser l’Ajuntament qui ho organitza és una mica cara, però això ja és una altra discussió i no els vaig pagar a disgust) i era en català. El tríptic així ho anunciava. Doncs bé, quan el guia comença a parlar, salta una noia del grup (érem uns quinze més o menys) dient que si la visita podria ser en castellà, perquè venia amb ells una noia de Burgos (crec recordar) i que no entenia el català. Perquè sinó ella li hauria d’estar traduint tota l’estona el que deia el guia perquè la noia ho entengués.
El guia, que evidentment es trobava entre l’espasa i la paret, ho va preguntar al grup. Quin dilema, veritat? Jo he pagat per una visita guiada en català, la meva llengua. Gairebé ningú no va dir res. Jo vaig alçar la veu per deixar clar que la visita era en català, però (posant cara de resignació) a mi no em feia res fer-la en castellà.
Ara bé, aquí s’obren unes quantes preguntes:
a)Sóc dolent si m’hi hagués negat i hagués exigit fer-la en català, que era el que marcava el programa?
b)I si finalment la visita hagués estat en català, què hagués dit la noia quan hagués tornat a Burgos? Ja m’ho puc imaginar: “Es que estos catalanes lo quieren siempre todo en catalán”. Ostres, senyora, la visita era en català!
c)Si cedim, com va passar, som bons o dolents? No mirem per la nostra llengua? No defensem el que és nostre? Som massa educats? Ja n’hi ha prou de ser tant considerats quan a fora sempre ens deixen a l’alçada del betum?
Què haguéssiu fet vosaltres?
