Ahir el culé estava d’enhorabona. Doble aniversari: el de la fundació del club (cent dotze anys) i el del 5-0 al Madrid de Mourinho l’any passat (com m’agrada recordar aquells esbufecs i
aquelles cares del portuguès a la banda). El convidat a la festa, el Rayo Vallecano. Una festa, però, que ha començat una mica deslluïda. Un Barça imprecís, de pilotada llarga a causa de la pressió ben amunt del rival, poc combinatiu, on les possessions duraven poquíssim, on per moments el Barça semblava el Rayo i el Rayo semblava el Barça i, el més important, amb Messi desaparegut en combat, sense tocar pilota i poc participatiu. En definitiva, que la festa tenia pinta d’aigualir-se poc a poc i l’aniversari convertir-se en infeliç.
![](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjTQ7hB2849zfZ5DKSXly90N7eRIS1xJOno9jzQs-7m1OT2vchKkTQ6oOmTI4nzKnFYyOrwN2HgqThF7_MDq4SMRhPcnzGdliB4CzKDGE6S3GmdggSih1DmImzrLhRh3btLcbBhBX-zSQn1/s320/BR_1322603987392.jpg)
Però en un moment d’aquesta festa tant sosa i perillosa pels interessos blaugranes va decidir aparèixer Alexis Sánchez per, a banda canviada i de rosca, marcar el primer gol del partit. I va ser llavors, a partir d’aquí, quan la festa va canviar radicalment. Va passar de ser trista a ser divertida. Els jugadors van començar a participar-hi, a sentir-se còmodes, a divertir-se. Un canvi de cara radical. El Barça es va treure de sobre un llosa molt pesada anomenada Getafe i el joc ja va ser el de sempre. Ràpid, enèrgic, de toc i... de gols. P
erquè després d’aquest primer, Alexis en va fer un segon. I també s’hi va afegir un que mai falla, Messi que va fer el quart. I també va aportar el seu gra de sorra un que sempre falla (ocasions), Villa, per fer que la festa es pogués qualificar de complerta.
![](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg62UjIBlLkwdIt9BOblV-VAeKbaDGJDRQiH5sXpNpXi4nmoY5kFnWsCBQ9eyk_4d80041tfjHQd6tiNaFT2xKx2xAkMNPHzfgY-F0eMLkYMMIPdByvyzYqZC0_U1iZ4pQm99eJ2qnAuR8P/s320/Alexis.jpg)
Així doncs, injecció de moral (malgrat que va començar una mica arrencar), que ja tocava. Alexis Sánchez deixa pinzellades del que pot arribar a fer. Piqué arribarà net de targetes al Bernabéu, ja que va forçar la cinquena. I, en definitiva, que tots ens hem tret un pes de sobre i hem tornat a veure de què pot ser capaç aquest equip.