Frase curta i concisa:
-Passa’m l’escumadora.
Tremolors, suors freds. Tal i com les fèmines heu pogut endevinar de
seguida, l’àmbit on va ser pronunciada la frase curta i concisa va ser la
cuina. El pànic em va envair. Sobtadament. Merda!
-Escuma... què?
Així guanyava una mica de temps mentre me n’empescava alguna o intentava
endevinar què carai era això de l’escuma-d’allonses.
-L’escumadora.
-Ah! L’escumadora. Sí, d’això...
Fent-me l’ocupat.
-...és que ara no puc que estic...assecant els coberts.
-Quins coberts, si estan tot guardats?
-Doncs això, els estic donant una repassada, per si han quedat bruts o hi
ha marques d’aquelles que deixa l’aigua de Barcelona...
-I el drap per assecar-los?
-Eeeee... No, ho faig amb la samarreta mateix, total s’ha de tirar a
rentar...
-Va, passa’m l’escumadora.
-Què no puc, de veritat!
-O sigui, que no saps què és, no?
-Sí, dona, sí.
Remenant el segon calaix.
-Això?
Mostrant amb la mà dreta un escorredor.
-No! No en tens ni idea, no?
-Que sí, que sí que ho sé. El que passa que... t’estic posant a prova a
veure si tu ho saps.
-Carallot!
-Jo també t’estimo!
MORALITAT: No, homes d’arreu, no tingueu mala
consciència (i de pas, no patiu per mi, encara estic sencer). No heu de perquè
saber què coi és això de l’escuma-d’allò! Bé, per no haver de saber no hauríem
ni de saber on està la cuina, però d’això ja en parlarem en una propera entrega
(aquesta vegada sí, si segueixo sencer).
