Com canviar l'això d'aquí (sisé, i últim, acte)

...continuació del post del dimarts 9 d'octubre de 2012.

Després de rebre com a resposta a tots el meus intents un no passaran per part del malalt, penso que si li torno a col·locar la meitat de l’això d’aquí que havia tret i començo a girar fortament, potser me’n surto. Així que, sense perdre més temps i intentant, recordeu, que el tornavís que aguanta la boia no caigui perquè la cisterna no s’inundi d’aigua (cosa que aconsegueixo de tant en tant) giro i giro i giro i giro i giro i giro... amb molta força, però res, impossible.

Llavors em pregunto (no donant-me per vençut encara, és clar): què faria el McGuiver en la teva situació? Se m’acuden un munt de coses, però les descarto totes perquè no tinc cap xiclet a mà i el microones para lluny, allà a la cuina.

Mirant fixament els budells de la cisterna, amb l’això d’aquí antic col·locat , banyat en seis-en-uno, se m’acut mirar com funciona el mecanisme pel qual hom enfonsa qualsevol dit de la mà al botó de la cisterna i aquest fa caure l’aigua. Observant observant, observo (perdoneu la redundància, però un més ja no farà gaire més mal) que, ai las!, s’havia sortit l’això d’allà dalt de l’això d’aquí i que potser si ho col·locava... i tatxan! Ho col·loco, ho provo i... funciona! Em frego els ulls, no pot ser! Ho torno a provar i... funciona! Em torno a fregar els ulls, i torno a dir no pot ser! Ho torno a provar i... funciona!

Embuclat com estava i sense saber com sortir-me’n del fregat d’ulls i tirada de la cadena, en un moment de lucidesa vaig veure que mancava un quart d’hora per les vuit de la nit, hora suposada de tancament de la ferreteria. I com que el tornar l’això d’aquí per intentar recuperar els diners va poder més que el bucle en sí, vaig tornar-me a vestir de carrer i vaig sortir esperitat cap a la ferreteria a veure al senyor F o a la filla.

Mira, et porto l’això d’aquí que al final, sí, ho sé, te’n riuràs, perquè resulta que, com que jo no sóc gaire manetes que diguéssim amb el tema del bricolatge i altres labors, bé, penjar quadre encara se’m dona mitjanament bé, doncs que, vés per on, casualitats de la vida, va i resulta que, sense voler-ho, he aconseguit arreglar l’antiga cadena i mira, ara em trobo amb això d’aquí que no sé que fer-ne. He pensat que tu el podries vendre i que, entre tu i jo, ja li he agafat mania i no el vull veure mai més ni en pintura. Bé, sí, llevat que la cadena es trenqui definitivament, te’l tornaria a venir a buscar i...

La noia em diu que cap problema, que se’l quedarà i em fa un val fantàstic per trenta-quatre euros amb vint cèntims que tinc penjat a la nevera per quan algun dia necessiti quelcom de la ferreteria. Ja veus tu...

CONCLUSIONS DE L’ESTUDI DEL DEPARTAMENT DE NYAPS DOMÈSTICS DIVERSOS DE LA BANYERA, SECCIÓ BANY:

Intenteu arreglar-ho abans de donar-ho per trencat, de vegades anem a buscar a fora el que tenim a casa.

Cas que no quedi més remei que canviar-lo i vist que és impossible, aconsello:

a) Utilitzar el segon lavabo de casa per sempre més.

b) Cas de no poder complir l’opció a) perquè a casa no es disposa de segon lavabo, vendre el pis i comprar-ne un altre. Això sí, sigueu hàbils i al pobre que piqui i us compri el pis, no li xerreu res de la cadena, ja s’ho trobarà...

Com canviar l'això d'aquí (cinquè acte)

... continuació del post del dilluns 8 d'octubre de 2012.

Mira, Papa, que estic intentant desmuntar el d’això d’aquí de la cisterna del lavabo... sí, la cadena, exacte!, però no hi ha manera, està enroscada vilment al que és la base de la cisterna i crec que m’està així com mirant amb ulls desafiants... sí, el lavabo... paraula!, l’hauries de veure, fa por, així, amb aquesta cara de no ho podràs aconseguir... ah! tres-en-uno, que desfà la corrosió... ah!, sí, em sona, gràcies!, un petó, adéu!

Tres-en-uno? Umm... Ostres, jo això ho he vist per casa... I vaig cap a l’armari de la galeria on hi va a parar tot allò que algun dia vols trobar però que ara per ara et fa nosa i ho has de deixar a alguna banda i bingo! No hi ha un tres-en-uno, no, hi ha un seis-en-uno amb tap de color groc, que dic jo que és el mateix però el doble de millor! Estic de sort, penso, la vida (i l’ampolla de seis-en-1) em somriu!

Quan torno a ser al lavabo li mostro (al lavabo) amb posició fatxendosa la botella afortunada i li dic mira, veus que té el papa a les mans? Sí, el del tap groc!, (ara em ve la imatge que el tres-en-uno tenia el tap vermell, pot ser?) doncs tu tens les hores comptades, i bé faries de començar a tremolar, que en un plis-plas la cosa quedarà solucionada. I ric, amb aquell somriure de dolent de les pel·lícules on surten els dolents més dolents del món i li aixeco el dit del mig i ell baixa la tapa i em diu no passaran.

I jo, i una merda (la frase, no és que m’abaixés els pantalons i fes el que hom coneix vulgarment com a merda, fer figuretes de fang, fer un submarí, ... segueixo?), i passo, i tant que passo, passo tant que m’assento a sobre i li aplico la dosis indicada en algun lloc, però que me la salto i el que li aplico li’n dic dosis especial del Jordi amb esferificació d’oli anticorrossiu i allibera d’això d’aquí. Però, ai las!, no serveix de gran cosa! L’això d’aquí segueix sense voler cedir a les pressions exteriors i segueix entestat amb el no passaran.

Quines desgràcia més esperen al nostre heroi? Quins obstacles haurà de superar abans de poder canviar l’això d’aquí? Si voleu respostes, no us perdeu el proper capítol, perquè això...

Continuarà...

Com canviar l'això d'aquí (quart acte)

...continuació del post del divendres 5 d'octubre de 2012.

Què poc és pensava el nostre ja anomenat heroi dels nyaps empolainat amb la seva equipació de treball i les sabatilles d’estar per casa que aquella tasca de treure la part de baix de l’això d’aquí seria tant complicada. Nuls intents per desenroscar aquella part que s’entestava en agafar-se amb ungles i dents a la cisterna, minaven la seva moral. La rentadora seguia funcionant i havia de fer mans i mànigues perquè la boia s’aguantés amunt, ben amunt, per mantenir tancada la vàlvula que omplia d’aigua la cisterna. Mentre treia forces d’on no n’hi havia, anava perdent mica  en mica les esperances: ni picar amb el martell, ni fent palanca amb el tornavís, ... Va passejar la seva mirada desesperada, amb ulls de tot està perdut, no hi ha sortida, quin desastre!, i va veure l’ifon allà sobre. De sobte, una idea! Sí, no tot estava perdut!! Va agafar el telèfon del dimoni i va teclejar al google: como arreglar una cadena del lavabo estilo cisterna que está fuertemente anclada en lo que seria la cisterna propiamente dicha y de la que sólo se ha desprendido la parte de arriba del això d’aquí. I la resposta de l’ifon, armat de tecnologia de la cara, no es va fer esperar:

La frase que se’m va quedar va ser: es simplemente a rosca (minut 1 amb sis segons del vídeo) i llavors vaig deixar anar ben fort un i una merdaaaaa punxada en un pal! Què dius? va dir el veí de dalt i mira, un altre que està canviant l’això d’aquí, va dir amb veu sorneguera el veí del costat. I jo podeu callar tots que no em puc concentrar!! I em va semblar sentir com reien per sota el nas. O potser van ser imaginacions meves...

Llavors, inesperadament, com si fos aquell comodí de la trucada que et deixaven demanar en aquell programa de preguntes, va sonar la melodia de l’ifon que avisava d’una trucada entrant. Allà, al bell mig de la pantalla, sortia la foto del meu pare. Estava salvat!

Continuarà...

Com canviar l'això d'aquí (tercer acte)

...continuació del post del dijous 4 d'octubre de 2012.

Havíem deixat el nostre heroi del departament de nyaps domèstics de la Banyera, secció banys, amb el això d’aquí a la mà. Un somriure i un posat de certa suficiència impregnen les quatre parets de lavabo. El nostre valent, torna a posar-se la roba de carrer (novament) i surt victoriós amb destí a la ferreteria. A la botiga estant, se n’adona que du posades les sabatilles, però això no l’amoïna, perquè a la seva mà dreta té el trofeu més preuat per a qualsevol cisternista professional: l’això d’aquí.

Després de la cua de rigor, la que dedueixo com a filla del senyor F, per l’edat que aparenten l’un i l’altre, em veu la cara de felicitat que faig i com, si fos el trofeu de la Champions League, l’alço talment l’Abidal a Wembley. Llavors em diu que ah! ja ho recordo, tu has vingut abans a per això d’aquí i assenyala el trofeu en qüestió que goteja una mica i alçat com estava em va mullant els cabells del cap i els vidres de les ulleres. Li dic que sí, i ella, sostenint-lo a les seves mans em torna novament la mirada i em diu que mira, que manca una part, la de sota, veus? I torna a anar a la rebotiga i torna amb un això d’aquí nou i comença a desenroscar-ho i llavors assenyala una altra part i em diu que veus, i jo sí, tu el que has tret és la part de dalt, i jo sí novament, i encara et falta treure la part de la rosca, i jo sí novament, però no et preocupis perquè ara ja sé de quin tipus és i te’l puc donar. I jo sí, novament. Són trenta-quatre euros amb vint cèntims. I jo, oblidat el sí, deixo anar un colló! I ella em diu que què? I jo li dic que sí, que amb targeta, sisplau,i tingui el DNI.

Arribat novament a casa i amb l’equipació de treball novament, també, miro amb ulls desafiants la cisterna del lavabo, li dic ja ests meva, bonica, preciosa, eh que ens portarem bé tu i jo? Perquè, no t’espantis encara, la filla del senyor F m’ha comentat que encara t’he de potinejar més, i eh que et deixaràs estel del meu cor, vida de la meva vida, sol i lluna de la meva existència?

Cap paraula per resposta, cap gest, cap... res!

Continuarà...

Com canviar l'això d'aquí (segon acte)

...continuació del post del dimarts 2 d'octubre de 2012.

Doncs sí, un visca ben fort per tots aquells que hagueu triat l’opció c), la tercera, perquè vaig fer unes fantàstiques fotografies al malalt en qüestió per tal de mostrar-les a l’especialista, és a dir, al senyor de la ferreteria. Com els més avantatjats ja haureu pensat, el món de la ferreteria casolana és així de cruel, i si abans m’havia engalanat amb els pantalons més vells que rondaven per casa i la samarreta que se sol anomenar aquesta-samarreta-si-es-taca-no-passa-res, vaig haver-me de posar roba normal de carrer, que després la gent parla...



Foto gentilesa de l'ifon mostrada al senyor F



Un cop a la ferreteria li ensenyo al senyor... posem-li F (de ferrater) el book fantàstic de tres fotografies que he fet del meu lavabo, guanyant-me la felicitació més sincera per part seva i de la senyora Antonieta que rondava per allà perquè li feia falta una bombeta de baix consum d’aquestes que fa la llum clara, sap que vull dir? i que no s’ha pogut estar de posar el nas a l’ifon 4 S que servidor brandava als quatre vens en favor d’una nova cadena, o com se’n digui això que necessito. El senyor F, molt amablement em comenta que he de desenroscar això, veus?, això d’aquí i jo li dic assenyalant a això d’aquí si és això d’aquí i ell em diu que sí, que és això d’aquí i ja veuràs. I agafa i marxa cap a dintre la rebotiga i treu una mena d’això d’aquí que necessito i li fa donar voltes i em diu que si li porto això d’aquí, torna a assenyalar la fotografia, sabrem quin tipus és el que necessito. Ah! Sí, molt bé, gràcies, de res, adéu, adéu siau que tingui un bon dia, gràcies!

Al lavabo de casa estant, novament amb l’equipació oficial del departament de nyaps domèstics de la Banyera, secció bany (recordem: pantalons vells, samarreta tipus aquesta-samarreta-si-es-taca-no-passa-res i sabatilles) intento, dic intento, desenroscar el que hom ja coneix per això d’aquí amb la peculiaritat que no puc treure l’aigua perquè hi ha una rentadora posada (sí, digueu-me llest, sisplau) i, per tant, he d’aguantar aquella mena de boia que fa que s’ompli la cisterna amb un tornavís que va des de la part més baixa de la cisterna fins a la part baixa de la boia i que fa que aquesta s’aguanti amb una posició tal que manté l’entrada d’aigua tancada. Passa un minut, passen dos, cau el tornavís i comença a entrar aigua, passen tres, els meus dits cada vegada van quedant més vermells, passen quatre, cau dues vegades més el tornavís i quan, ja perdudes totes les esperances, quan el futur incert de la cisterna esdevenia més negre que l’aixella d’un grill (cric-cric cric-cric, disculpeu l’onomatopeia), em vaig quedar amb l’això d’aquí a la mà. Visca!

Continuarà...

Com canviar l'això d'aquí (primer acte)

El departament de nyaps domèstics diversos de la Banyera, secció bany, va embrancar-se l’altre dia en un dels reptes més importants que mai hom s’hagi atrevit a afrontar. No, no és desmuntar el sifó de la pica del lavabo. No, no és desembussar el desaigua de la banyera. No, no és canviar una rajola trencada del terra. No, quelcom més difícil que tot això (com si tot allò ho hagués fet alguna vegada...): canviar el mecanisme de la cisterna que serveix per tirar de la cadena del wàter. Vegis que la cisterna no és d’aquelles que pengen a dalt el sostre, sinó de les que reposen a sobre de la tassa del lavabo pròpiament dita.

Evidentment, no cal dir que la secció bany del departament de nyaps domèstics de la Banyera afrontava aquest repte, com diu l’Artur Mas, amb il·lusió. Bé, tampoc molta, què voleu que us digui, però com a home de la casa em tocava posar-me mans a l’obra. Vist que el tema cuina no és el meu fort (llevat que de fregar plats parlem que, dit sigui de pas, no se’m dona gens malament), doncs he decidit llençar la xarxa a altres llocs de la casa i he provat fortuna a la zona humida per excel·lència (el lavabo, pels malpensats!!).

No, aquest senyor no sóc jo. Servidor mai es posaria genolleres!!

Així doncs, amb l’equipació oficial per aquests esdeveniments, és a dir, vestit amb uns pantalons vells, una samarreta d’aquestes que se sol anomenar aquesta-samarreta-si-es-taca-no-passa-res, unes sabatilles i descartat qualsevol careta protectora i guants, es podria dir que ja estàvem llestos per començar. Sé que us ha vingut al cap la imatge d’aquella sèrie (que en pau descansi i tant de bo per molts anys) d’Antena 3, crec anomenada Manos a la obra. No sigueu cruels, sí, sobretot tu, XeXu, i eviteu comparacions! Qualsevol semblança és pura coincidència!!!

Després d’estar canviat amb l’equipació oficial, tenint la tapa de la cisterna al terra des de feia uns quants dies (sort que a casa hi ha un parell de lavabos), el primer que procedeix és fer un primer cop d’ull al pacient. Així, a simple vista, no presenta bon aspecte. Així que ifon en mà, em disposo a.... va, a veure qui ho encerta:

a) Jugar al darrer joc que m’he instal·lat.

b) Buscar fotos a internet de Cristiano Ronaldo per imprimir-les i fer-les servir de paper per quan vagi a fer aigües majors.

c) Fer una fotografia al pacient (àlies cisterna).

Continuarà...