diumenge, 18 de maig de 2008

I finalment... s'ha acabat la presa de pèl.

Us preguntareu el per què d’aquesta fotografia. Doncs res d’especial, però ara que la temporada 2007-08 ja ha baixat el teló i ha arribat a la seva fi, ara que el Barça ja agafa vacances (o millor dit, els components de l’equip de futbol professional), ara que ja no veurem més futbol blaugrana fins a començaments d’agost, ara ja em sento amb la capacitat de resumir el que ha estat el Barça aquesta temporada: una caricatura d’equip.

Vagi per davant que ahir no vaig veure el partit. Bé, no és del tot cert. Ahir tenia un sopar justament a la mateixa hora que començava el Barça i, casualitats de la vida, hi havia un televisor encès amb TV3 sintonitzat. No us vull enganyar: el Barça és el Barça. No ens hi jugàvem res, era un partit del tot intranscendent, però si juga, s’ha de fer els possibles per veure’l. Així que vaig procurar-me un lloc que em permetés tenir el televisor davant, no a la meva esquena. Però que entre que sopes, parles i fas els possibles perquè el del costat teu no et robi aquella croqueta que vols menjar-te, no li prestes l’atenció que mereix. Així que, deixaré el resum per aquells que en saben i l’han pogut veure millor i jo només em dedicaré a fer un parell d’apunts puntuals.

Només destacar que pel que sembla en Giovani va fer el primer (i últim, m’aposto un sopar) hatt trick de la seva carrera com a professional. Tant de bo que això faci encarir el seu traspàs. Ah!! I també van marcar Eto’o i Henry, per acabar de completar la maneta de gols que va endossar-li al Múrcia. Sembla que quan tot el peix està venut, la cosa sí que funciona i tothom marca gols a dojo. La meva teoria es compleix: els pot la pressió. Ja fa partits que s’ha acabat aquella sequera golejadora que va durar fins al partit de tornada al Camp del Manchester, on recordo que només feia falta un gol, un sol i trist gol per passar l’eliminatòria. Però bé, ja n’hi ha hagut prou aquesta temporada de fustigar-nos i fer-nos mal. Temps millors vindran. I tant de bo que sigui quan més aviaat millor.

També cal destacar que aquest sí que ha estat l’últim partit (si més no oficial) de Frank Rijkaard com a entrenador del F.C. Barcelona. Un partit on els jugadors, aquesta vegada sí, han tingut el detall i la delicadesa d’acomiadar-se d’ell amb una victòria i amb un cabàs de gols: vuit en total entre els dos equips, fet que es veu tots els dies sobre un camp de futbol.

Per acabar només donar gràcies perquè la temporada ja s’ha acabat!! Sí, companys!! El viacrucis culé ha tocat la seva fi. Crec que tots en teníem moltes ganes. No sé com serà la temporada vinent però, sincerament, crec que serà molt difícil igualar aquesta en resultats, desencant i actitud. En Pep Guardiola té un gran repte per davant: aixecar un equip enfonsat i tornar a fer trempar l’afició amb un equip que torni la il·lusió a tota la parròquia. Serà capaç? La resposta, la propera temporada...

5 comentaris:

Fran ha dit...

Si, per fí s'ha acabat!!!!!

La frase aquesta del dia sembla que vingui d'un traductor on line. És horrible!

karli ha dit...

El titular l'has clavat, la pressa de pel ha tocat fí!!!
quina colla, i ahir el lamentable del mafies foten llastimeta per la tele, i akell parell avui tirant pilotes fora tota l'estona!!quina cara que tenen!!!
Què fotaries tu amb el Giovanni?
I amb Eto'o?

Jordi ha dit...

Fran: Doncs la vaig sentir amb les meves orelles!! Em vaig quedar de pedra.

Karli: Si per Eto'o donen un bon pesic, traspassat. I amb el tema Giovanni, el cediria dos temporades per veure si realment és bo o no, però a un equip que jugués cada diumenge. A mi aquest noi no m'acaba de convèncer.
Sí, el Laporta va plorar una miqueta. Malgrat tot, entenc que la seva situació no és fàcil. Però de totes maneres, ningú l'ha obligat a estar allà i pot deixar-ho sempre que vulgui. Per cert, el vaig veure bastant envellit!! La pressió!!

Alba ha dit...

Doncs si, la veritat es que la tortura ha acabt. Ja era hora que ho fes. Ara toca pensar en la propera temporada.
Salutacions

Jordi ha dit...

Que esperem que sigui millor que aquesta o millor dit, que l'actitud sigui totalment diferent.