Sóc incapaç de descriure les sensacions que he tingut llegint aquest llibre. Vagi per davant que és l’únic que em faltava per llegir de John Grisham, el meu escriptor predilecte. 
L’havia anat arraconant perquè tocava un tema totalment diferent del que està acostumat a escriure. Ell sempre ens ha parlat d’advocats, judicis, fiscals, bufets i sales de justícia, però aquesta vegada ha deixat de banda tot això i ha portat la seva trama al món rural relatant-nos com és la recol·lecció del cotó a Arkansas i tot els problemes que els succeeixen a la família propietària del camp i als treballadors que contracte perquè els ajudin.
El relat el posa en boca d’un nen de set anys (que de ben segur és ell de petit) i que ens va explicant què és el que passa, com ho viu ell i els que l’envolten i com és la vida rural americana dels anys cinquanta. El final, ja us dic que és de llagrimeta, que no se m’ha caigut de miracle, però que m’ha deixat compungit quan he passat la darrera pàgina. M’ha tingut totalment enganxat des de la primera pàgina!!
Fins ara, com a llibres que realment m’han agradat d’en Grisham hi figuraven “Tiempo de matar” i “Cámara de gas”, que us els recomano de totes totes. Ara ja en puc afegir-ne un altre a la llista.
L’havia anat arraconant perquè tocava un tema totalment diferent del que està acostumat a escriure. Ell sempre ens ha parlat d’advocats, judicis, fiscals, bufets i sales de justícia, però aquesta vegada ha deixat de banda tot això i ha portat la seva trama al món rural relatant-nos com és la recol·lecció del cotó a Arkansas i tot els problemes que els succeeixen a la família propietària del camp i als treballadors que contracte perquè els ajudin.El relat el posa en boca d’un nen de set anys (que de ben segur és ell de petit) i que ens va explicant què és el que passa, com ho viu ell i els que l’envolten i com és la vida rural americana dels anys cinquanta. El final, ja us dic que és de llagrimeta, que no se m’ha caigut de miracle, però que m’ha deixat compungit quan he passat la darrera pàgina. M’ha tingut totalment enganxat des de la primera pàgina!!
Fins ara, com a llibres que realment m’han agradat d’en Grisham hi figuraven “Tiempo de matar” i “Cámara de gas”, que us els recomano de totes totes. Ara ja en puc afegir-ne un altre a la llista.
5 comentaris:
Els seus primers llibres els vaig trobar molt interessants, intrigants i amb un bon ritme. Però a mesura que ha passat el temps i ha escrit molts més, sembla que tots decauen a la meitat del llibre. Ara penso que este crec que no l'he llegit per què no em sona gens la trama. Així que ho comprovaré i sinó el llegiré a vore el què.
Crec que la trama d'aquest llibre és molt bona. No és trepidant, perè enllaça molt bé les històries i els dona el ritme adequat. Realment m'he endut una bona sopresa amb aquest llibre!
Nanuuuuuuuuuuu, jo tambè soc un John Grisham maniac!!! treure llibre...ja el tinc!!! quin crack!! de fet em vaig engantxar a la lectura gracies a la tapadera, però un dels meus preferits es "el Socio" quin final!!!!les dues darreres planes del llibre son per enmarcar!!!et foten tot el llibre enlaire!!!
LA Granja ja el vaig llegir fot bastants anys, la dinamica del llibre es bona però recordo que em vaig quedar com una mica vuit en acabar-lo, no se va faltar que el final em digues mes coses, de tota manera bastant maco. Un altre que canvia de registre totalment es "Una Navidad diferente:Una Navidad de locos", no te res a veure amb el Grisham de sempre, l'has llegit? certament et dirè que es dels mes fluixos que he llegit d'ell.
Apa nanu, espero que estiguis mes animat despres de la desgraciada noticia de la mort d'aquest pobre home, quan ho vaig sentir vaig començar a pensar rapidament amb tots els meus amics que feu montanya i fins que no vaig veure de qui es tractaba no vaig quedar-me tranquil!!
Una bona recomenació literaria. La veritat es que l'escriptor és l'única manera de sorprendre els seus lectors, canviar l'estil de la novel·la, però no de genere. Una bona estona llegint que esta molt bé.
Salutacions
Karli: Sí, en Grisham realment és molt bo!! El de "Una navidad diferente" em va fer riure, però com tu dius, no és res de l'altre món. No hagués passat res si no l'hagués escrit. Imagino que de tant en tant fa coses noves per tal de no agobiar-se! Et sona el que m'has contestat al teu blog? S'ha d'anar variant, no? jejeje
Sí, més animat estic ja. Espero que no torni a passar més. És dur!! Gràcies per pensar amb nosaltres!!
Alba: Sí, llegir fa passar molt bones estones. Sempre vaig amb el llibre a la mà i a la més mínima ja el tinc obert i he començat a llegir!!
Publica un comentari a l'entrada