No us vull enganyar: estic tocat. Porto un parell de dies donant-hi voltes. He estat mirant blogs que parlaven sobre la Travessa del Montseny i del que va passar amb la mort d’en Toni del club excursionista Anoia aquest diumenge passat pujant les Agudes. No el conec, però posaria la mà al foc que més d’una vegada l’he vist, ens hem saludat o les nostres mirades s’han creuat. Segur! Aquesta petita però gran família que ens dediquem a això de les marxes de resistència ens tenim vistos d’alguna que altra prova.Vaig assabentar-me el mateix diumenge de la notícia mitjançant el meu pare que va trucar-me al telèfon per dir-m’ho. Confusió al començament, però després l’Alba va buscar la noticia per internet i va fer-me-la arribar. Uff!! Quan realment pensen en aquestes coses se’t
treuen les ganes de continuar. Et preguntes el per què. Som gent amateur, marxadors anònims que ho fem per hobby i per diversió, perquè ens agrada, perquè gaudim fent el que fem. Sabem dels perills que comporta la muntanya i, com que estem avisats, li tenim respecte. I, per tant, sabem que un fet com aquest es pot produir.Aquest any ja sé de quatre persones que s’han deixat la vida a la muntanya participant en alguna de les proves que he fet. A la Viladrau-La Garriga va morir un marxador d’aturada cardíaca (mort sobtada, que es diu). A la Montserrat-Reus un parell: un per mort sobtada també i un altre atropellat per un cotxe. I finalment el diumenge anotem a la llista (un paper que tots voldríem que estigués en blanc) un altre nom. Contra les morts sobtades no s’hi pot fer res: passa perquè passa. Però contra les morts on els cotxes i les condicions meteorològiques en tenen la culpa, potser sí que s’hi pot fer alguna cosa.
En el cas d’ahir, segurament la solució era fàcil: neutralitzar la pujada a les Agudes. Ningú millor que l’organització és coneixedora del terreny i sap si les condicions són bones o dolentes per pujar-hi. Sé que nosaltres, els que vam decidir pujar-hi, els que vam afrontar el repte i vam decidir desafiar la natura i perdre-li el respecte a la muntanya vam ser nosaltres. I en tenim part de culpa també. Gairebé tota, no ho sé. Sempre pensem que no ens passarà res, que som invencibles, que ningú podrà amb nosaltres. Però crec, amb la mà al cor i sense voler carregar les culpes a ningú, que l’organització hagués fet bé en avisar-nos de que era perillós afrontar la pujada. Si ningú et diu res, si ningú t’avisa, tu segueixes endavant, sense pensar-t’ho. Jo havia participat l’any passat en aquesta travessa i més o menys coneixia el terreny. Però, què passa amb les persones que hi participaven per primera vegada i que no havien pujat mai a les Agudes? Doneu-li la volta a la situació. Estàs a punt de pujar i algú t’avisa que degut a la pluja el terreny està relliscós i comporta un greu perill. No t’ho pensaries dues vegades? Crec que sí!
Aquest fet (i els anteriors que han succeït aquest any) ens hauria de fer reflexionar a tots del per què passa i, el més important, què podem fer per evitar-ho i que es torni a repetir. La veritat és que no ens podem jugar la vida cada vegada que plou en una prova.
Per acabar, donar el condol a la família i amics i fer-los arribar tot el meu suport en aquests moments tant durs. Donar-los des d’aquí tots els ànims del món!
Ah! Us deixo el link de la notícia per si algú vol llegir-la:
11 comentaris:
Hola Jordi i amics i amigues;
L'any passat jo també vaig participar per primer cop a la Marxa del Montseny i quan vaig arribar al cim de les Agudes, recordo perfectament, que vaig dir, als dos nois de l'organització que eren al control de pas, que el que estaven permetent era una temeritat. Abans de pujar a les Agudes vaig preguntar als organitzadors si el camí estava ben senyalitzat per no haver de passar pel "pas de la cadena". Em van assegurar que si però la veritat va ser que... no estava gens ben senyalitzat. Jo i molts com jo ens vam trobar sense voler al mig del "pas de la cadena". Alguns van recular i d'altres varem decidir tirar endavant. És un pas perillos, sobretot si no saps que és ni com afrontar-lo i ho fa encara més complicat si hi ha de passar molta gent, com és el cas d'aquesta travessa.
Aquesta any també hi estava inscrit però quan vaig veure el temps que feia vaig decidir quedar-me a casa. Estic d'acord que els que participem en marxes de muntanya acceptem riscos i nosaltres som els primers responsables del nostres actes però no volem ni acceptem frivolitats temeràries. Dipositem la nostra confiança en els organitzadors i pensem que si no anul·len la prova o no neutralitzen un tram és perquè ho veuen clar. No val la pena remenar més el dolor de tothom però, sobretot, no deixem d'aprendre tots plegats la lliço d'aquest diumenge passat. Una abraçada a tots els amics de la muntanya i un record pel company mort i la seva familia.
Albert
Hola Albert! Totalment d'acord amb el que dius. Nosaltres tenim la sort d'anar amb un company que ja ha fet sis vegades aquesta travessa i es coneix molt bé el camí. Tot i així, ahir encara dubtava en un punt per on s'havia d'anar. Per tant, molt ben senyalitzat no estaria. En canvi, un altre company que anava per davant nostre seguint a uns altres marxadors es va equivocar i va pujar pels Castellets. En poques paraules va dir que es va cagar viu. Si pel camí "fàcil" ja feia por segons quin tram, imagina't el difícil...
Com bé dius, espero que n'aprenem tots plegats i que la Federació i els organitzadors de les marxes (que són els que coneixen millor el terreny i qui tenen la potestat per fer-ho) hi possin seny a les properes proves i si s'ha de neutralitzar algun tram, ho facin. No costa tant!! Crec que el preu que aquesta vegada s'ha pagat és massa elevat. I més poguent-ho evitar.
Fins una altra Albert!
Hola Jordi, soc en Joan Miquel. La veritat es que va ser molt fort el que va passar diumenge. Encara recordo com anava dient a tothom que podia que anesin en compte amb els castellets. Per als qui llegeixin aix� soc el que feia fotos a la baixada de Matagalls. Jo he fet la travessa tres cops i la veritat es que m'esgarrifava nom�s de pensar com devia estar aquell infern. Tamb� vaig veure que molta gent era la primera vegada que la feia i ni tan sols sabien que eren els castellets. Ara no crec que tornin a passar ni en sec.
Respecte a les fotos de picasa ha estat voluntat meva deixar nom�s aquestes dues fotos que mostra la buidor que ha deixat en Toni. Provablement acabar� penjant les altres, no ho s�. Pots enviar un correu a joan-miquel@telefonica.net i em dius la indumentaria que portaves i entre el mun de capelines i caputxes intentar� reconeixer-te i enviar-te la foto.
Tamb� disposso d'un web on n'hi ha tracks www.telefonica.net/web2/joan-miquel .
Ens veiem a Reus, aquesta vegada caminant i pel que sembla plovent un altre cop.
Hola Joan Miquel!! Sí, molt fort i esgarrifós. De veritat que hi penso encara bastantes vegades al dia. És d'agrair el teu gest d'avisar a la gent! I crec que la pròpia organització a l'avituallament de Sant Marçal també ho hagués hagut de fer.
Gràcies per lo de les fotos!! No pateixis, era per veure-les només!
A la Reus-Prades-Reus no hi aniré, ja que ara ve 7 cims i Cap de Rec i quatre seguides no pot ser bo...
Ens veiem, doncs a la 7 cims!
LA veritat es que sempre hi ha conmoció quan passa una cosa d'aquestes i més en un esport on la gent que participa habitualment es coneix encara que sigui de vista. Espero que no es torni a repetir.
Salutacions
Això ho esperem tots!!
Hola Jordi,
Estaria bé parlar d'alguna altra cosa, però malauradament m'he de referir a l'accident.
Estic totalment d'acord amb la teva exposició i opino igual. Només afegiré una cosa: la muntanya no és un parc d'atraccions.
----------
Quin és el vostre plan per 7 cims?
Córrer? Caminar? Jo encara m'he de decidir
Una abraçada
Lluís
Hola Luigi!! Home no ho sé, no he parlat amb el Jaume, però coneixent-lo a ell segur que anirà a saco. Torna a estar en forma el tio!! Va fer a la Travessa del Montseny 7 hores 42 minuts!! Jo no vaig seguir-lo perquè no duia un bon entrenament i per culpa del bessó vaig estar gairebé quatre setmanes parat. No conec la marxa, però si el Jaume vol tirar endavant intentaré seguir-lo.
Pel que fa a l'altre tema, crec que l'has clavat amb lo del parc d'atraccions.
Hola Jordi, estava una mica despenjat dels blogs, feina, viatges... i mal rotllo amb tot això que ha passat.
No vull deixar de felicitar-te per poder torna a córrer i pel retorn a la muntanya.
Al post de la travessa expliques molt bé tot el patiment que supossa participar-hi i a més amb les condicions atmosfèriques tan desfavorables. És increible tot el que vàreu haver de passar i el risc continu de relliscar i fer-vos mal.
De totes maneres, la sensació de sentir-se heroi a l'arribada de Gualba no us la pot treure ningú, ja passa en edicions normals, i enguany amb la pluja encara més. Felicitats per tot plegat.
Finalment, vull afegir-me a la resta amb el sentiment de pena, ràbia i impotència pel què li va passar a en Toni, ens podria haver passat a qualsevol de nosaltres. Mai sabem el que ens espera en aquestes proves, però penso que hem de ser nosaltres mateixos qui posem límits als nostres objectius i somnis. He fet 2 vegades el Montseny, l'any passat em vaig trobar amb la maleïda cadena i ho vaig passar fatal. Però, ¿tornaré? Si la meva salut m'ho permet, sí. ¿Estem bojos? No, és el plaer de fer el que més ens agrada i la satisfacció d'assolir els reptes.
Fins aviat.
La veritat és que el risc 0 no existeix i pel sol fet de viure, estem exposats a perills de tot tipus. Ens hauríem de quedar a casa, i tot i així hi hauria la possibilitat que ens caigués a sobre. Així que hem de ser positius i intentar no pensar en els riscos que correm.
Evidentment no deixarem d'anar a la muntanya, però sí que si podem anar amb les màximes garantes, millor que millor!!
Publica un comentari a l'entrada