El Facebook m’atabala!!

El primer que vull deixar clar és que no sóc un antisocial. A partir d’aquí ja puc començar la meva petita dissertació sobre el perquè el Facebook m’atabala, ja que en principi ho venen com una eina social que et connecta amb persones al teu voltant.

Resulta que fa temps que l’Alba es va crear un compte a aquesta nova eina l’objectiu del qual és fer veure que tenim molts amics virtuals, perquè sí, això és la hòstia, tinc la tira de suposats amics a l’apartat on pots punxar per veure’ls, però que a l’hora de la veritat són:
a) Antics i molts antics companys d’escola que fa la tira d’anys que no veus i que, evidentment, seguiràs sense veure’ls.
b) Els amics que actualment tinc i que han caigut en el mateix parany que jo de crear un compte facebookià i que no cal mirar la pàgina web per saber que els tinc.
c) Gent que ni conec, però que bé, gràcies a internet ara som amics!
d) Gent que casualment tenen el mateix cognom que jo (Angelet) i que resulta que només per aquesta coincidència ja ens podem considerar amics... o familiars.
e) Familiars.

Doncs bé, el meu maldecap ja arrenca des de fa temps que el meu compte de correu es veu bombardejat per un continuat nombre d’e-mails que vol donar-me a conèixer la virtual agitada vida social que tinc a través de la xarxa universal: rebo regals, mossegades de vampirs, atacs indiscriminats, em conviden a cerveses virtuals, he pogut saber que tinc el perfil del pitufo filòsof, .... Una infinitat de coses que bé, estan allà, que agraeixo, però que d’aportar-me coses interessants, diguem-ne que no...

I ja he acabat atabalat del tot quan he rebut un missatge que posava: “Ana Otero ha escrito algo en tu muro”. Dues preguntes m’he fet immediatament:
1) Qui és l’Ana Otero?
2) Com caram puc accedir al mur?

Pas a pas. L’altre dia vaig estar intentant trobar el mur per la meva pàgina particular del Facebook i no va haver-hi manera. Vaig plegar i desplegar menús, vaig buscar a links amagats, ... En fi, que res de res. Però ara que fa una estona que l’Alba m’ha ajudant de bon grat i ensenyat com buscar el mur he vist que aquesta noia m’havia felicitat pel meu aniversari escribint-me “Felicitats”. Ostres!! Ara he quedat malament amb ella ja que suposadament som amics? Perquè des del 15 de juliol han passat molts dies i jo no li he ni agraït. Ah!! Però ara que ja tenia resolta la pregunta número dos i havia accedir a aquest apartat, em faltava respondre la pregunta número u: qui caram és l’Ana Otero? Després de navegar i navegar i trobar el seu àlbum de fotos he trobat una en la que si passo el cursor sobre la seva imatge em surt de forma emergent el seu nom. Res, que no la conec. Que no sé qui és!!

Ara, però, ja he resolt el misteri: segueixo sense saber qui és l’Ana Otero, crec que sé com accedir al mur la propera vegada i sé que em va escriure aquesta noia. Uff!! Com he suat per saber tot això!! He acabat ben bé atabalat!!

Ah!! I resulta que ara tinc no sé quantes sol·licituds d’amics que jo ni conec i que, evidentment ni els he acceptat, per principis i perquè no importa la quantitat d’amics que tinc sinó la qualitat.

Us he de ser sincer, per acabar: mai li he prestat gaire atenció això del Facebook. Jo amb el meu món dels blogs ja en tinc més que suficient. Però ara que m’he assentat amb l’Alba al sofà i m’ha ensenyat a mirar coses i a buscar gent... ja he incorporat 8 amics en només tres minuts!! Potser demà segueixo buscant...