diumenge, 14 de setembre de 2008

Ai, ai, ai...

Sí, ai, ai, ai… Segon partit de Lliga (que es veu que ara duu el nom del banc BBVA) i ara un empat. Si ens ho mirem amb el got mig ple, home... El primer partit vam perdre, el segon hem empatat i ara el tercer, per aquesta regla de tres, toca guanyar. Així que tots tranquils i l’ai, ai, ai faria referència a que sembla que les coses comencen a anar per bon camí. Però si ens ho mirem amb el got mig buit, és a dir, com el típic barcelonista catastrofista que tot ho veu de forma pessimista, això no rutlla, i aquest any tampoc! I l’ai, ai, ai, aquesta vegada faria referència a ai, ai, ai que aquest any les passarem molt magres. Jo prefereixo mirar-m’ho des d’un prisma més neutral. D’aquí l’ai, ai, ai... Ai, ai, ai de que hem de començar a reaccionar ja, que si no ens posem les piles i aviat, els rivals ens poden començar a treure masses punts. D’acord que això només ha fet que començar, però es que nosaltres hem jugat contra Numància i contra Racing.

I l’equip ahir va posar-hi ganes, empenta, lluita, pressió, voluntat i tot el que voleu. Sobretot a la segona part que va fer uns vint primers minuts bastant elèctrics i amb un atac i gol constant sobre la porteria de Toño (que la primera vegada que vaig sentir el nom de la boca d’en Pere Escobar, no us diré el que vaig entendre...). Però vells vicis del passat sobrevolen pel Camp Nou: la manca de punteria comença a ser preocupant. En 180 minuts de joc el Barça només ha marcat un gol i de penal, el d’ahir d’en Messi, que posava en avantatge a l’equip blaugrana al marcador. Aquella efectivitat de la pretemporada s’ha esfumat. Suposo que quan la cosa va en serio, tremola més la punteria. A més, a això se li ha de sumar que ahir el Racing va comportar-se com el típic equip petit que visita l’estadi, que es tanca darrera, molt ben ordenats, a perdre temps, a trencar el ritme del partit, i a marcar en l’única ocasió que va tenir (un xut de falta arran de l’àrea que va desviar Pereira i va descol·locar totalment a Valdés). I el Barça, ja se sap, passa que passaràs la pilota i rondeja que rondejaràs intentant trobar forats.

Guardiola va alinear ahir un equip revolucionari: Piqué a la defensa, Keita i Hleb (que encara no havien jugat) i els canterans Pedrooooooo i Sergi Busquets (van estar a un gran nivell aquest parell). A aquelles hores, Henry s’ho mirava des de la graderia perquè no l’havia convocat i Messi, Iniesta i Bojan des de la banqueta. El virus FIFA passava factura. Però no és excusa, estic d’acord, com tampoc és excusa el penal no assenyalat (sí, un altre) sobre Iniesta, i com tampoc és excusa el partit mig marrullé de l’equip contrari. Ahir els tres punts s’haurien d’haver quedat a can Barça.

Ah!! I aquest dimarts primer partit de Lliga de Campions a l’estadi !! Al loro!!

EN POSITIU.
La lluita dels jugadors sobre el camp i la pressió que feien en alguns moments sobre la sortida de la pilota que provocava les errades de l’equip contrari i la ràpida recuperació de la bimba (paraula Puyal).

Els dos canterans, Pedroooooo i Sergi Busquets. Van ser de lo milloret sobre el terreny de joc. Segueixo amb la meva creuada impossible de donar molts minuts a Pedrooooo perquè li veig un gran futur.

EN NEGATIU.
Si us plau, acabem amb els assassins del futbol que surten a lesionar als jugadors amb entrades fora de lloc i amb una força desproporcionada, com en el cas de Hleb que va haver d’abandonar el terreny de joc a les acaballes de la primera part per una duríssima entrada de Pinillos (que s’ha fet un fart de fer faltes amb la permissivitat arbitral, com sempre).

Després de l’empat del Racing (poc després d’avançar-se el Barça al marcador) va esdevenir el caos: va provocar un gran nerviosisme i la pèrdua total del control del partit. Això s’hauria de treballar.

Eto’o ahir la va veure quadrada (la pilota, és clar). Sempre rebia d’esquenes a la porteria i no es va entendre gairebé mai amb els seus companys. Les seves passades eren a companys imaginaris i no recordo que xutés a porta en cap ocasió.

Abidal, sens dubte. Quin partit més desastrós i més lamentable el del lateral!! Desubicat, imprecís amb les passades, tallant malament les pilotes ... En fi, que si aquest home el que li faltava era treball físic la temporada passada, ara no sé que li deu faltar... La cosa va anar a pitjor quan Guardiola va decidir treure a Bojan per Puyol i el Barça va jugar amb només tres homes darrere. Llavors sí que ja no sabia ni per on navegava...

4 comentaris:

Fran ha dit...

Quina mala sort, noi, la veritat que va ser un d'aquests partits que si dura 1 hora més encara haguès acabat amb empat.
Sempre he pensat que si surts amb tota l'artilleria des de l'inici és més fàcil guanyar al rival que si els fas sortir al final, amb la resta de jugadors ja cremats psicològicament.

Jordi ha dit...

Va ser un partit trabat i d'aquells lletjos de jugar. De picar pedra i a veure si hi ha sort i trobem un forat o un rebot i la fotem dintre...

Alba ha dit...

A mi ja se m'esta passant la ilusió de l'inici de temporada. És alarmant la falta de gol dels delanters. Alguna cosa s'haurà de fer ja que no es normal que només hagin sumat 1 punt dels 6 possibles.
Salutacions

Jordi ha dit...

Sí, tens raó! Van fer una gran pretemporada que ens va il·lusionar a tots i ara, poc a poc, ens anem desangelant... I falta gol, això està clar!!