dimecres, 17 de setembre de 2008

Victòria!!

Sí, per fi una victòria en competició oficial (si descompten els dos primers partits classificatoris per a la Lliga de Campions). Si es que ja ho deia jo, avui tocava guanyar. Primer una derrota, després un empat i ara era fàcil seguir la sèrie: tocava guanyar. Que a mi no em prenen el pèl, que jo he fet molts tests d’aquest d’intel·ligència!! És per estar contents, com no. Començar guanyant el primer partit de la lligueta, és començar amb bon peu. És clar, que jugàvem a casa i era el nostre deure, però vist el que vam veure ahir els que vam anar al Camp Nou (sí, sí, vaig anar al Camp Nou) crec que podem estar contents. No diré que el Barça no mereixés emportar-se els tres punts, però ahir no vam veure un bon partit (bé, només als primers vint minuts de la segona part, igual que el partit contra el Racing). El marcador pot semblar que el Barça va guanyar sobrat, però aquesta no és la realitat. Es va patir, com sempre pateix el seguidor culé. De totes maneres nosaltres teníem un patidor al costat que lo que li passava era que no entenia res: “No entenc res”, anava dient i movent el cap a dreta i esquerra, “No entenc res”. Home, era molt fàcil d’entendre: el joc del Barça no és per tirar coets i l’equip s’aguanta amb pinces. Per ell, evidentment, no entenia res.

I jo no sé què caram ens passa quan marquen un gol que la cosa canvia radicalment. Sembla que ja en tinguem prou i en lloc de seguir jugant igual (bé, millor dir que en lloc de seguir igual, perquè jugar, jugar...) ens aculem una miqueta, i comencem a rondejar al mig del camp. I és llavors quan l’equip contrari s’envalenteix i decideix tirar endavant per veure si pot treure alguna cosa de profit. A la primera part vam tenir sort que després del gol marcat per Márquez de cap a la sortida del córner vam poder mantenir la porteria a zero. La segona ja va ser una altra cosa. Després del gol de penal d’en Messi, a acular-nos encara més i ells cap a dalt, fins que al final van aconseguir marcar el gol i tots ara sí que amb la por al cos menys un que seguia sense entendre res. La veritat és que la defensa del Barça no contribuïa a alleugerir la por, ja que se la veia insegura i fràgil.

Ahir Guardiola no va fer invents ni experiments amb l’alineació de sortida. Bé, potser només un, ja que van jugar Piqué i Márquez de centrals i Puyol de lateral esquerra (ho va fer cent vegades millor que Abidal). Davant el trident Henry – Eto’o – Messi i al mig del camp els dos petits més Keita.

EN POSITIU.
Evidentment la victòria, que farà que respirem més tranquils tots plegats i segurament els jugadors es trauran una mica de pressió de sobre.

Ara no sé si posar-ho aquí o posar-ho en negatiu. Bé, per fi un gol de jugada, el tercer. Dels quatre gols que ha marcat el Barça als dos últims partits, tres han estat a pilota parada (dos penals i un de córner).

El debut europeu de Pedrooooo. Ara ja li diré, crec Euro-Pedroooooo. Aquest noi arribarà lluny, feu-me cas.

EN NEGATIU.
La defensa del Barça que sembla de plastilina. Sortim a gol encaixat per partit, una xifra una mica massa elevada. No em preocuparia si el Barça marquès més gols, com avui. Però la pólvora està com està.

El Barça va tenir clares ocasions per desnivellar el partit, però la punteria està un xic desviada.

Algú va veure ahir Messi? Bé, al camp sí, però jugar? Potser els últims minuts del partit va sobresortir una mica, però la resta de minuts va estar desaparegut.

Henry jugant d’extrem no se’n va anar de ningú i després de provar-ho un parell de vegades, quan rebia la pilota ja ni ho provava i la passava enrere.

Segueixo pensant que Eto’o no s’entén amb els companys. Falta que es compenetrin.

No vaig entendre com el Barça va acabar el partit jugant sense un davanter centre nat: Henry i Eto’o van ser substituïts i Bojan va seguir a la banqueta.

6 comentaris:

robert mayoral ha dit...

ja tocava guanyar, però de tota manera no m'agrada les maneres de fer d'aquest Barça...

Jordi ha dit...

Rober, bones!! Sí tota la raó, el partit no em va agradar gens!! No diré que vaig avorrir-me, però... vaig patir molt!!

Jesús M. Tibau ha dit...

uns primers mesos de patir no ens els traurà ningú

Eloy ha dit...

Jo segueixo sense entendre res
Però el profeta va dir que el del racing havia estat el millor partit del Barça en anys. Serà millor que els que jugaven amb Escaich, Korneiev, Kodro i Angoy. Colló!!!

Jordi ha dit...

Jesús: sí, però com més aviat s'acabi el patí, millor pel nostre pobre cor ja tocat de dos temporades...

Eloy: De vegades en Johan jo no sé si veu els partits borratxo o es que li foten videos d'altres èpoques... Quan vaig llegir-ho vaig flipar molt!

Alba ha dit...

Bé, es va guanyar y espero que els aporti una mica de moral. Malgrat això van deixar molts dubtes, la defensa, les numeroses ocasions fallades, les lagunes mentals, etc.
Esperem que Guardiola y posi remei aviat.
Salutacions